Resultats de la cerca

Debutà de molt jove i amb el temps esdevingué un dels intèrprets de Beethoven i de Schubert de més reputació Professor a la Berlín Hochschule 1925-33 i a Suïssa, fou el primer a enregistrar totes les sonates de Beethoven Compongué, entre d’altres, tres simfonies i quartets de corda d’estil atonal

Estudià a Berlín, i el 1831 se n'anà als EUA, on es naturalitzà més tard 1837 S'establí a Pittsburg, on fundà una fàbrica de cables metàllics Construí diversos ponts penjants, el primer dels quals 1846 el féu famós El seu fill, Washington Augustus Roebling 1837-1926, continuà l’obra del pare

Deixeble de Liszt, n'edità diverses obres Fou director del conservatori de Berlín Transcriví per a piano obres de Bach per a orgue És autor de música instrumental i de deu òperes, entre les quals Tiefland 1903 i Liebesketten , inspirades, respectivament, en Terra Baixa i La filla del mar , d’Àngel Guimerà

Es formà a París, a Berlín i a Munic, i fou, amb el seu amic Mark Rothko, un dels principals pintors abstractes nord-americans Per reacció contra el realisme social dels anys quaranta creà els pictographs , basats en signes màgics dels pellsroges Creà també els bursts explosions, grans teles amb taques rodones llampants

Del seu Retaule de la Crucifixió resten només dues taules Descendiment i Miracle dels ossos de Sant Joan Baptista Kunsthistorisches Museum, Viena La seva obra representa una evolució en el paisatge de fons tractat en forma naturalista, com es manifesta en la taula Sant Joan Baptista al desert Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz, Berlín

Professor a Berlín, Tübingen i Munic, tingué importància en els moviments de les joventuts catòliques i en el litúrgic Representant significat del catolicisme cultural alemany, escriví Vom Geist der Liturgie ‘De l’esperit de la litúrgia’, 1918, Der Herr ‘El Senyor’, 1937 i Vom Sinn der Kirche ‘Del sentit de l’Església’, 1922

Fou ministre plenipotenciari de França a Berlín i, durant la Segona República, diputat per París 1869, membre del govern de defensa nacional del qual fou ministre de justícia, 1870, i de l’interior, 1871, membre de l’assemblea nacional 1871-76, senador pels Pirineus Orientals 1876 i, finalment, ambaixador a Berna 1880-84

Els seus pares eren professors de piano, i a set anys pogué oferir un primer concert El 1951 la seva família s’establí a Israel, on prosseguí els seus estudis musicals Amplià estudis de piano amb Nadia Boulanger a París i Ernst Fischer a Salzburg, i direcció d’orquestra amb Igor Markevitch Debutà com a pianista el 1954, guanyà el premi Casella el 1956 i posteriorment enregistrà sota la direcció d’ Otto Klemperer i amb la New Philharmonia de Londres les sonates i els concerts de Ludwig van Beethoven  Ha actuat amb Arthur Rubinstein, Otto Klemperer, Isaac Stern i Dietrich Fischer-Dieskau,…

És autor d’una History of the United States 1837-74, en deu volums, i d’altres obres històriques Fou secretari de marina 1845-46 i fundador de l’escola naval d’Annapolis Demòcrata antiesclavista, donà suport a Lincoln durant la guerra de Secessió Fou ambaixador a Londres 1846-49 i a Berlín 1867-74

Fou director de les òperes de Viena, Berlín i Munic i del Festival de Salzburg, on dirigí sobretot òperes de RStrauss, gran amic seu Collaborà amb ell en el llibret de Capriccio, l’estructura de la qual dirigí a Munic 1942 El 1927 dirigí, al Liceu de Barcelona, els concerts commemoratius del centenari de Beethoven