Daniel Barenboim

(Buenos Aires, 15 de novembre de 1942)

Daniel Barenboim

© Associació Nacions Unides

Director d’orquestra i pianista israelià d’origen argentí.

Els seus pares eren professors de piano, i a set anys pogué oferir un primer concert. El 1951 la seva família s’establí a Israel, on prosseguí els seus estudis musicals. Amplià estudis de piano amb Nadia Boulanger a París i Ernst Fischer a Salzburg, i direcció d’orquestra amb Igor Markevitch. Debutà com a pianista el 1954, guanyà el premi Casella el 1956 i posteriorment enregistrà sota la direcció d’Otto Klemperer i amb la New Philharmonia de Londres les sonates i els concerts de Ludwig van Beethoven. Ha actuat amb Arthur Rubinstein, Otto Klemperer, Isaac Stern i Dietrich Fischer-Dieskau, entre altres grans figures.

Començà com a director el 1962 dirigint l’English Chamber Orchestra. Ha estat, entre d’altres, director de l’Orquestra de París (1975-89), de la simfònica de Chicago (1991- 2006) i ha dirigit sovint algunes de les formacions més destacades, com ara l’Orquestra Filharmònica de Berlín i l’Orquestra Filharmònica de Viena. El 1989 fou elegit com a director de l’Òpera de la Bastilla, càrrec que poc més tard abandonà enmig d’una gran polèmica. L’any 2000 fou nomenat director vitalici de la Berlin Staatskapelle.

Debutà al festival d’Edimburg com a director d’òpera el 1973, on dirigí Don Giovanni. Debutà a Bayreuth el 1981, on el 1987 dirigí la tetralogia wagneriana. Posteriorment, ha estat director de la Berlin Staatsoper (1993-2000) i ha dirigit en els festivals més importants. L’any 2011 fou nomenat director musical del Teatro alla Scala, del qual des del 2006 era director convidat.

L’abast de les seves interpretacions i enregistraments, tant com a solista com a la direcció, és molt ampli i comprèn des del repertori clàssic i romàntic fins al contemporani, i ha adaptat peces d’altres repertoris com ara el jazz, la música brasilera o el tango.

El 1991 publicà l’autobiografia A Life in Music i el 2008 l’asaig Sound is Life. El 2001 interpretà per primer cop una obra de Richard Wagner a Israel, cosa que donà lloc a una polèmica.

Els seus esforços per a l’entesa entre palestins i israelians el portaren a fundar la West-East Diwan Orchestra, integrada per músics de països àrabs i israelians. L’any 2008 rebé la ciutadania palestina honorària.

El 2002 rebé el premi Príncipe de Asturias de la concòrdia (que compartí amb l’escriptor palestí Edward Said), el 2004 el premi Wolf i el 2008 la Medalla d’Or al Mèrit a les Belles Arts del Ministeri de Cultura. Estigué casat amb la violoncelista Jacqueline Du Pré (1968-87).