Resultats de la cerca
Es mostren 1749 resultats
Taíget
Serra
Cadena montuosa de Grècia que s’estén al llarg d’uns 115 km entre les regions de la Lacònia i la Messènia (Peloponès), en direcció NW-SE.
Altitud màxima, 2 407 m Segons la tradició, d’un dels cims del Taíget els antics espartans estimbaven els infants deformes o malaltissos, no aptes per al combat
pectoral
Arts decoratives
Religió
Cristianisme
Creu d’or o d’argent, sovint amb pedres precioses encastades, que els bisbes i altres prelats porten penjada amb un cordó o cadena sobre el pit.
instrucció
Electrònica i informàtica
Cadena de caràcters que, en llenguatges de programació i amb relació a un conjunt determinat d’operacions, especifica parcialment o completament una operació a un procés elemental.
Normalment la instrucció motiva que l’operació especificada s’executi En alguns llenguatges de programació es fa servir el terme sentència per a designar certs tipus d’instruccions Si hom té un repertori d’operacions com és l’addició, el brancament, etc, una instrucció és simple respecte al repertori si n'especifica només una Una instrucció composta respecte al repertori és la que especifica o implica l’execució de més d’una operació Les instruccions dels llenguatges d’alt nivell normalment dites sentències acostumen a ésser compostes respecte al repertori d’instruccions operacions de màquina
estropada
Transports
Moviment fort, sobtat i violent que fa una cadena o cap que llavora com a amarra del vaixell per efecte de la maror o força del vent.
geminar
Fonètica i fonologia
Repetir successivament un element lingüístic, generalment consonàntic, en la segona articulació de la cadena parlada, la qual cosa determina un grup homorgànic amb capacitat distintiva o no.
En el domini oriental del català és freqüent aquest fenomen en grups d’oclusiva + l poble póbble, segle ségglé
bioacumulació
Biologia
Acumulació d’elements, generalment tòxics, en els teixits dels éssers vivents, en els quals la concentració augmenta a mesura que hom puja esglaons en la cadena alimentària.
anel·lació
Química
Denominació genèrica de diverses reaccions emprades per a la construcció d’anells carbonats a partir d’un compost cíclic preexistent i d’un fragment de cadena oberta.
N’és un exemple molt conegut l’ anellació de Robinson
citocromooxidasa
Bioquímica
Enzim hemoproteínic que, en l’últim esglaó de la cadena respiratòria
, fa de pont en la transferència d’electrons des dels citocroms c a l’oxigen molecular.
oceà Antàrtic
El més meridional dels oceans, el qual envolta l’Antàrtida.
És format per la reunió de la part sud dels oceans Atlàntic, Índic i Pacífic com que no té límits ben definits, aquests han estat establerts a partir de la temperatura de les aigües superficials Ha estat dividit en dues parts la primera, la més pròxima al pol, de salinitat dèbil i temperatura prop dels 0°C, s’estén des de la costa fins a la línia de convergència antàrtica de 50° a 60° de latitud sud, a partir de la qual la temperatura augmenta ràpidament la segona àrea és compresa entre la línia de convergència antàrtica i la de convergència subtropical de 35° a 40° de latitud sud i té una…