Resultats de la cerca
Es mostren 952 resultats
siloxà
Química
Denominació genèrica dels composts de fórmula general H3Si-(-OSiH2-)n-OSiH3 que es formen per deshidratació intermolecular de silanols; el terme més simple de tota la sèrie és el disiloxà (H3Si-O-SiH3).
Els siloxans de pes molecular elevat polisiloxà, formats a partir de silandiols i silantriols, constitueixen l’estructura bàsica d’una silicona
reacció retrodiènica
Química
Procediment sintètic, conegut com a reacció retro-Diels-Alder
( reacció de Diels-Alder
), consistent en la descomposició tèrmica de sistemes ciclohexènics i ciclohexa-1,3-diènics, per a formar composts butadiènics i olefines o acetilens, d’acord amb l’esquema
.
És un procés estereospecífic i ha trobat aplicació, principalment, en la síntesi d’olefines o acetilens difícils de preparar per altres procediments
mineralitzador | mineralitzadora
Mineralogia i petrografia
Dit dels gasos magmàtics, tals com l’hidrogen, el vapor d’aigua, els composts de fluor, bor, sofre, carboni, etc, i també d’altres substàncies volàtils que provoquen o afavoreixen la formació de certs minerals en disminuir la viscositat del magma, en engrandir els límits de la temperatura de cristal·lització i actuar com a agents catalítics, en combinar-se amb alguns minerals que no es podrien formar d’una altra manera i en concentrar i extreure composts metàl·lics i d’altres de no metàl·lics del magma.
solució
Química
Mescla en la qual els components són distribuïts homogèniament en tota l’extensió del sistema.
En els sistemes binaris, hom acostuma a denominar solut el component minoritari, i dissolvent el majoritari, classificació que pot ésser estesa als sistemes de més components D’acord amb l’estat físic en què ocorren, hom sol distingir les solucions sòlides, les líquides i les gasoses Les solucions sòlides es formen mitjançant la interpenetració de les xarxes cristallines dels components, i llur formació exigeix no solament l’existència de forces atractives entre aquests, sinó també estructures cristallines idèntiques, cosa que ocorre principalment entre els sòlids que originen cristalls molt…
xinès
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on és parlada per la gran majoria de la població.
A la meitat dels anys noranta tenia uns 1 220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1 200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el dialecte mandarí és llengua oficial També era oficial a l’antiga colònia britànica de Hong Kong integrada a la Xina el 1997 i a Taiwan Fora de la Xina és parlat per uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam A la resta del món, les colònies més nombroses es concentren als EUA El xinès és una de les cinc llengües oficials de les Nacions Unides És una llengua…
àcid carboxílic

Punts de fusió i d’ebullició dels àcids carboxílics alifàtics saturats, de cadena no ramificada
Química
Qualsevol de les substàncies orgàniques de fórmula general R—COOH, que tenen en llur molècula un o diversos grups carboxil i que manifesten, per tant, les propietats àcides que aquest confereix.
El grup carboxil ocupa forçosament una posició terminal en l’esquelet dels carbonis, ja que només té un enllaç lliure Segons quina és la natura del grup R, els àcids carboxílics es classifiquen en alifàtics, alicíclics que poden ésser, uns i altres, saturats o insaturats, aromàtics i heterocíclics Si al grup R hi ha d’altres grups funcionals, és possible de distingir també entre un àcid alcohol, un àcid fenol, un àcid cetònic, un aminoàcid, etc D’acord amb les normes de la IUPAC, els àcids carboxílics són designats fent seguir la paraula àcid d’un adjectiu format afegint al nom de l’…
fotosíntesi

Mecanisme de fotosíntesi que es produeix en la fulla d’una planta
© Fototeca.cat
Biologia
Botànica
Conjunt de reaccions que realitzen diversos protocarionts (cianofícies i alguns bacteris) i totes les plantes verdes per tal de sintetitzar composts orgànics, mitjançant l’energia lumínica, a partir del diòxid de carboni i d’una substància (generalment l’aigua) capaç de cedir hidrogen.
La fotosíntesi té lloc gràcies a l’existència de pigments específics en els cloroplasts bacterioclorofilla i clorofilles a, b, c, d i e com a pigments principals, i carotens i ficobilines com a accessoris, capaços d’absorbir l’energia i de transmetrela a la clorofilla Les molècules de pigment amb capacitat de transformar l’energia lumínica en energia química constitueixen els centres de reacció Moltes molècules de pigment només transporten l’energia absorbida fins al centre de reacció i constitueixen una pantalla La fotosíntesi El conjunt centre de reacció-pantalla és anomenat unitat…
aglutinació
Lingüística i sociolingüística
Procediment pel qual dues o més paraules s’ajunten per constituir-ne una de sola; es combinen mots primitius i formen mots composts, en els quals hi ha hagut, generalment, una variació, més o menys acusada, en els components dels nous mots.
Els mots que s’uneixen originàriament són distints, però contitueixen sovint una unitat significativa una vegada s’ha format la paraula nova pels elements que s’han fos, aquests es tornen ja difícilment analitzables individualment Pel procés de l’aglutinació, les llengües obtenen nous mots Aquest procés, d’altra banda, es desenrotlla mecànicament, sense la intervenció de la voluntat dels parlants
Atles
Panoràmica aèria de l’Atles, Marroc
© Fototeca.cat
Serralada
Sistema muntanyós de plegament alpí d’Àfrica d’uns 2.700 km de llargada, paral·lel a la costa del nord-oest, travessa el Marroc, Algèria i Tunísia.
El relleu Al nord resta limitat per la Mediterrània, al sud, pel desert del Sàhara, per l’oest arriba a l’Atlàntic i per l’est enllaça amb Sicília La serralada és doble, amb una branca costera i una altra interna, puix que l’Atles Saharià d’Algèria és separat de l’Atles del Tell, situat més al nord, pels horste que formen la plataforma dels chotts Una divisió semblant existeix a l’oest, on el Gran Atles és separat del Pre-Rif i Rif per l’altiplà marroquí L’Atles és l’únic exemple africà d’orogènia alpina, la qual s’inicià en el Juràssic superior i es renovà en el Cretaci superior continuant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina