Resultats de la cerca

Inicià el seu treball al final de la dècada dels vuitanta en l’àmbit de l’escultura i dels plantejaments espacials, fent del silenci un dels temes dominants en la seva obra Utilitza indistintament diferents llenguatges, com l’escultura, l’objecte, la fotografia, i construeix un discurs existencialista entorn de la identitat i la ubicació del jo, del subjecte en relació amb el món exterior La contenció narrativa i la depuració formal, un procés de reduccionisme envers l’essencial, esdevenen el vehicle per a elaborar una proposta plàstica com a alternativa de comunicació, en…

Estudià dret i ciències de la informació i ha collaborat en diferents mitjans de comunicació Es donà a conèixer com a poeta a Épica 1974, llibre al qual seguiren Proyecto preliminar para una arqueología de campo 1978, La estancia saqueada 1983 i Derivas 1987, entre altres títols El 1991 recollí el conjunt de la seva poesia a Las ruinas del mundo , i posteriorment ha publicat Para no ir a parte alguna 1994, Olas en la noche 2001 i En el mar de ánforas 2005, entre altres reculls de poesia També ha publicat els volums de prosa Vivir sin ser visto 2000 i Regresar a donde no estuvimos…

Fill d’un pastor protestant, estudià sociologia a la Universitat de Chicago, on obtingué el títol de doctor el 1926 amb l’estudi Propaganda Technique in the World War 1927 Posteriorment estudià a la London School of Economics S'inicià en la docència a la Universitat de Chicago, on ensenyà ciència política 1922-38, assignatura que posteriorment impartí a la Universitat de Yale Dedicà bona part dels esforços a l’anàlisi de la propaganda política des de l’Institute for Propaganda Analysis 1937-41 Considera els mitjans de comunicació com instruments de persuasió, capaços de modelar…

Estudià art a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona Feu diverses exposicions a Barcelona i Terrassa El 1963 emigrà a Amèrica i s’establí al Brasil, on arribà contractat com a professor per la Universitat Federal de Pernambuco, a Recife Fou nomenat director de l’Escola de Belles Arts, de la universitat, degà de la facultat, i coordinador del Centre d’Art i Comunicació Fou assessor d’art de diverses entitats i també formà part de la Comissió de Selecció del Museu d’Art de Pernambuco Exposà individualment a diverses ciutats del Brasil Recife, Olinda, Rio de…

Professor de l’Ècole des Chartes i secretari general de la Table Ronde des Archives fou director de diverses colleccions històriques i de l' Atles historique Les seves obres més importants són Recueil des actes d’Eudes, roi de France 888-898 1967 i Les sources de l’histoire économique et sociale du moyen âge 3 volums, 1968-84 Ha estudiat temes concernents als Països Catalans, com La prétendue dissidence de l’épiscopat catalan et le faux concile de “Portus” de 886-890 1961 i La place des États de la Couronne d’Aragon dans l’économie internationale du début du XV e siècle, comunicació…

Fill de Santiago Udina, era llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, en sociologia per la de París-Vincennes i en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona Entre el 1970 i el 1975 fou corresponsal a París de diversos mitjans de comunicació “El Noticiero Universal”, “Cambio 16”, “La Vanguardia䀁d, etc En aquest període collaborà amb el president de la Generalitat de Catalunya a l’exili, Josep Tarradellas, que el 1978 el nomenà cap de premsa de la restablerta Generalitat Posteriorment treballà a “La Vanguardia”, “El Món”, Radio…

Llicenciada en filologia anglesa per les universitats de Barcelona i Southampton 1994, des del 1990 collabora en diversos mitjans de comunicació El Observador , El Periódico de Catalunya , Diari de Girona , RAC1, Com Ràdio , etc Ha estat editora i cap de premsa de Random House Mondadori 2001-09 i directora editorial de La Galera  2009-18 El setembre d’aquest any rellevà Manuel Forcano a la direcció de l’ Institut Ramon Llull , càrrec que ocupà fins el juny del 2021, que fou substituïda per Francesc Serés Des del 2022 és directora de la llibreria i espai cultural Ona de Barcelona…

El president Yahya Jammeh va ser reelegit per a un nou mandat de cinc anys en obtenir el 72% dels vots en la consulta celebrada el 24 de novembre Igual que en les anteriors eleccions, Jammeh, en el poder des del cop d’Estat del 1994, va derrotar Ousainou Darboe, que en aquesta ocasió va aconseguir el 17% dels vots Criticat per la seva mà dura contra l’oposició i la premsa, perseguida en moltes ocasions, Jammeh va permetre l’accés de tots els candidats als mitjans de comunicació públics Tanmateix, la Comunitat Econòmica d’Estats de l’Àfrica de l’Oest CEDEAO, un organisme d’…

Dins aquest context es classifica les terres rares en terres cèriques lantà , ceri , praseodimi , neodimi , prometi  i samari , terres tèrbiques europi , gadolini , terbi i disprosi i terres ítriques holmi , erbi , tuli , iterbi  i luteci el nom d’aquest darrer subgrup prové de la similitud de les propietats dels elements que el constitueixen amb les de l’itri Els metalls de les terres rares són malleables i dúctils, i, generalment, també són reactius quan se’ls sotmet a temperatures elevades o es divideixen finament Són algunes de les primeres matèries estratègiques en l’economia…

Periodista literari amb obres com Cròniques d’avui i de demà 1974, Primera història d’Andorra 1989, Viatge al passat 1990 i Viure i escriure a Andorra 1996, collaborà en diversos mitjans de comunicació Poble Andorrà , Les Valls d’Andorra , Avui , La Mañana En castellà, publicà, entre d’altres, Yo y mi perro 1947, Hacia la vida 1953 i La cita con el ángel 1973 També publicà les narracions  Els camins de la por 1971 i  Els dies sense demà 1977 Líric i imaginatiu, en poesia publicà Els anys, els dies i les hores 1952, La línia d’Apollo l’Evangeli segons un home que viatjava a peu…