Resultats de la cerca
Es mostren 2633 resultats
majòlica
Art
Nom amb què és coneguda la ceràmica amb reflexos metàl·lics que hom fabricava a Itàlia del s XV al s XVIII, a imitació de la tradició hispanoàrab arribada en aquest país des de Mallorca, del nom llatí de la qual, Maiorica, derivà el nom italià.
Segons alguns estudiosos del tema, això no pressuposa que les peces exportades des de Mallorca fossin fabricades a l’illa Centres importants de producció de majòlica foren les ciutats de Faenza, Deruta, Urbino, Caffagiolo, Pesaro, Siena, etc Hom en conserva interessants peces al Musée du Louvre i al Musée des Thermes et de l’Hôtel de Cluny, a París, al Victoria and Albert Museum, a Londres, i a nombrosos museus de ciutats italianes
Jordina Marbà Prats
Hípica
Amazona.
S’especialitzà en la modalitat eqüestre de concurs complet Competí representant el Club Hípica Sol Solet de Sant Just Desvern Es proclamà subcampiona de Catalunya de concurs complet en categoria juvenil muntant el cavall Maitre du Paute 2009 Guanyà la medalla de plata als Campionats de Catalunya de ponis concurs complet en la categoria D 2006 També assolí la medalla de bronze als Campionats de Catalunya de concurs complet en categoria infantil 2006
Anna Matfejevna Pavlova
Anna Matfejevna Pavlova a La mort del cigne
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Ballarina russa.
Estudià al Teatre Mariinskij de Peterburg i hi debutà el 1901 Fins el 1913 actuà en la companyia de SDiaghilev amb la qual es presentà a París el 1909 més tard formà una companyia pròpia amb la qual féu tournées per Europa i Amèrica visità Barcelona el 1930 i actuà al Liceu El seu repertori preferit era el romàntic féu creacions especialment brillants de La mort du cygne i de la Bacanal de Glazunov
Édouard Rod
Literatura francesa
Novel·lista suís d’expressió francesa.
Les seves primeres novelles segueixen el corrent naturalista de Zola, com Palmyre Veulard 1881 o La femme de Henri Vanneau 1884 Però, a la recerca d’una problemàtica més profunda, abandonà el naturalisme i es dedicà a l’estudi de l’ànima i les passions humanes Le sens de la vie 1889, La vie privée de Michel Teissier 1893, Au milieu du chemin 1900, Aloÿse Valérien 1908, etc, són alguns dels seus nombrosos títols
Honorat Valant
Literatura catalana
Escriptor.
De família humil, el 1785 es traslladà a París, on fou professor de literatura i participà activament en la Revolució Després dirigí a Perpinyà el Liceu de la Joventut i fundà l’Ateneu de la Llengua Francesa D’entre les seves obres hom pot destacar De la garantie sociale considérée dans son opposition avec la peine de mort 1796, Lettres académiques 1811-12, Cri du peuple français, etc També és autor de diverses poesies
Constant Troyon
Pintura
Pintor francès.
La seva afecció a la natura el portà a dedicar-se al paisatge, i entrà en contacte amb els pintors de l’escola de Barbizon Es convertí també en un bon animalista després d’un viatge a Holanda, el 1846, on conegué les obres de PPotter i ACuyp, la qual cosa l’animà a introduir animals en els seus paisatges Vaca blanca, Retorn a la granja i Passeig de les gallines Musée du Louvre
Albert Aftalion
Economia
Economista francès, doctrinalment vinculat a l’escola austríaca.
Es donà a conèixer a través de la seva obra Les crises périodiques de surproduction 1913, i per la seva contribució a la polèmica sobre el càlcul racional en una economia que prescindeix del mercat, formulada en la seva obra Les fondéments du Socialisme 1922 Entre les seves obres més importants hi ha L’équilibre dans les relations économiques internationales 1937 i La valeur de la monnaie dans l’économie contemporaine 1948-50
François Francoeur
Música
Compositor i violinista.
Fou compositor de cambra de Lluís XV de França, i del 1730 al 1756 fou un dels violons du roi Des del 1739 dirigí l’orquestra de l’Opéra, i fou director d’aquest teatre del 1757 al 1766 En collaboració amb François Rebel escriví cantates, ballets i unes deu òperes, la més cèlebre de les quals fou Pyrame et Thisbé 1726 El seu germà Louis Francoeur París 1692 — 1745 també fou violinista i compositor
Robert de Cotte
Arquitectura
Arquitecte francès.
Collaborà amb Hardouin-Mansart —el qual succeí en el càrrec de primer arquitecte del rei 1708— en la construcció de la capella del palau de Versalles L’Hotel du Lude a París 1710, la font de la Samaritana 1715, avui desapareguda, i la façana de l’església de Saint-Roch 1735 marcaren l’evolució del seu estil, que, sense apartar-se del classicisme francès, introduí uns elements de confort i una suavització del rigor acadèmic
Charles Davillier
Art
Baró.
Colleccionista i historiador de l’art Viatjà per Europa i també pels Països Catalans i aplegà una important collecció d’obres d’art que llegà al Musée du Louvre Publicà Un printemps aux îles Baleares 1859, Histoire des faïences hispano-moresques à reflets métalliques 1861, L’Espagne 1874, illustrada per Gustave Doré, Fortuny, sa vie, son oeuvre, sa correspondance 1875, Les arts décoratifs de l’Espagne 1879, Les origines de la porcelaine en Europe 1883
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina