Resultats de la cerca

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona i del Club Nàutic de Premià Fou un dels fundadors de l’Associació de Patrons de Iot 1970, de la qual fou secretari fins el 1978 També ocupà el càrrec de la secretaria de la Federació Catalana de Vela Fou promotor de l’esport nàutic i jutge internacional de regates Presidí el Collegi Català de Jutges i Oficials de Regates i fou vicepresident del Collegi de Jutges de Regates de la Federació Espanyola de Vela Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997 i la medalla d’or de la Federació Espanyola de Vela 2005

Nasqué com a successor de les revistes humorístiques de temàtica esportiva del principi del segle XX Amb un to transgressor, feia mofa dels organismes oficials, de les estructures esportives i de les figures rellevants del món de l’esport Dirigida per Xabier Etxarri, tenia collaboradors com Antonio Bigatà, Àlex J Botines, Ernesto Elchense o Alberto Armengol, dibuixants com Òscar, Ivà, Esparbé, Ludovico o Jaume Perich i el fotògraf Emilio Pérez de Rozas El 1984 inicià una segona etapa dirigida per Guillermo Sánchez, amb collaboradors com Antonio Bigatà i Josep Pernau, i amb l’…

Fundada el 1928, nasqué amb l’objectiu de difondre l’esport i el naturisme en el seu vessant més popular Centrat en l’atletisme i l’excursionisme, també tingué secció d’escacs Organitzà la Volta Atlètica Poble-sec, la Volta a Barcelona de Marxa i el Campionat de Catalunya de marató 1934 També fou membre del Comitè Català Pro Esports Populars l’any 1936 Participà en els Campionats de Catalunya de Cros Jean Bouin i en altres proves atlètiques dels anys trenta Antoni Pedra en fou un dels atletes més destacats Disposava d’una biblioteca i des del 1932 publicà bimestralment un…

Formà part de la redacció de la revista d’humorisme esportiu Barrabás Feu informació esportiva a El Correo Catalán , Tele/exprés , Diari de Barcelona , La Vanguardia on fou cap d’esports durant 14 anys i Mundo Deportivo 1999-2015 També treballà en ràdio Cadena Ser, Rac-1 i televisió TV3 Fou professor de periodisme esportiu a la Universitat Internacional de Catalunya, tertulià i dirigí les enciclopèdies mundials de futbol i tennis del Grupo Océano Collaborà en el primer Diccionari de l’Esport, català-castellà, castellà-català 1989, i posteriorment publicà Las ligas del Barça 1999…

Fou el primer cronista futbolístic als mitjans esportius de l’època, en publicacions com Los Deportes o La Vanguardia És l’autor de la crònica del primer partit jugat pel Futbol Club Barcelona al Velòdrom de la Bonanova, el 8 de desembre de 1899, i gràcies a ell es té constància de la implantació d’aquest esport al principi del segle XX També exercí d’àrbitre en alguns d’aquests partits inicials i divulgà el reglament del futbol a través del diari Collaborà en l’organització de concursos, com la Copa Macaya, i, des de l’octubre del 1909, presidí la Federació Catalana de Futbol…

Fou fundat el 1921 arran de la fusió entre el Centre Gironenc, hereu de l’Strong Esport, el primer gran club de la ciutat 1902, i altres equips Participà en la tercera categoria del Campionat de Catalunya, de la qual fou campió de grup en les edicions 1924-25 i 1928-29 Començà jugant al Camp de Mart de la Devesa fins que el 29 de juny de 1922 inaugurà l’estadi de Vista Alegre en un partit contra el Futbol Club Barcelona Arribà a tenir un miler de socis i desaparegué el 1930 En lloc seu, aquell mateix any, es fundà el Girona Club de Futbol

Competí amb el Club Natació Montjuïc, el Futbol Club Barcelona i el Club Gimnàstic Barcelona-l’Hospitalet abans de fitxar pel València CA 1992-99 Sempre s’entrenà a les ordres de Llorens Cassi Fou campiona de Catalunya 1991, 1992 i d’Espanya 1998 de llançament de disc Amb la selecció espanyola, disputà la Copa d’Europa de primera divisó 1997, els Jocs Mediterranis 1997, els Campionats Iberoamericans 1998 i la Universíada 1999 Acabà la seva carrera a les files de l’Integra 2 l’Hospitalet i l’Scorpio-71 de Saragossa És llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport per…

Membre del Club d’Arquers de Catalunya, fou un dels pioners catalans de tir amb arc i propulsor d’aquest esport en l’àmbit estatal Guanyà el segon Campionat d’Espanya de tir amb arc a l’aire lliure 1951 i fou quatre vegades campió estatal amb la selecció catalana 1950, 1952, 1954, 1955 També guanyà el Campionat del Vallès i el Trofeu Mediterrani Participà en competicions internacionals com la Copa Llatina 1951 i el Campionat del Món 1952 Fou vicepresident de la Federació Catalana de Tir amb Arc Després de la seva mort, la Federació Espanyola de Tir amb Arc instaurà el Trofeu…

Fou un dels pioners d’aquest esport a Catalunya S’inicià al Club Ciclista El Pedal i fou campió provincial de Tarragona 1906 El 1908 participà en la primera edició de la Volta a Tarragona Fou professional 1909-11 i guanyà la primera edició de la Volta a Catalunya 1911 i dues de les seves etapes A partir del 1939 dirigí la Volta a Catalunya, i, el 1940, la primera volta d’equips de nacions Creà l’equip Galindo a Barcelona El 1970, amb motiu de les bodes d’or de la Volta a Catalunya, rebé un homenatge pòstum al final de la primera etapa

S’inicià el 1935 a Barcelona, on jugà en equips com l’Eagle, el Luna o el Patria, però després de la Guerra Civil tornà a Girona i participà en la fundació de l’Agrupación Deportiva Gerundense, que el 1940 es convertí en el Girona Club d’Hoquei, amb el qual guanyà dos Campionats de Catalunya 1941, 1942 Fou l’introductor de l’hoquei sobre patins a Galícia, on fundà la secció d’aquest esport del RCD de la Corunya, amb el qual jugà, i a Cantàbria, on fundà l’Sniace de Torrelavega, el qual dirigí durant molts anys El 1954 publicà Hockey sobre patines