Resultats de la cerca
Es mostren 4385 resultats
règim de participacions en els guanys
Dret civil català
Règim econòmic que atribueix a qualsevol dels cònjuges, en el moment de l’extinció del matrimoni, el dret a participar en els guanys obtinguts per l’altre cònjuge durant el temps que aquest matrimoni hagi estat vigent.
El règim econòmic de participacions en els guanys és regulat per primera vegada per la llei 8/1993, de 30 de setembre Aquest règim ha de ser pactat en capítols matrimonials Cada cònjuge podrà disposar dels seus béns i administrar-los lliurement tanmateix, cada un d’ells té el deure d’informar adequadament l’altre de la seva gestió patrimonial El pacte que atribueix una participació diferent de la meitat dels guanys solament serà vàlid si s’estableix amb caràcter recíproc i igual a favor de qualsevol dels cònjuges Aquest règim s’extingirà en cas que el matrimoni es dissolgui o…
Sonia Gandhi
Política
Política índia d’origen italià, de soltera Sonia Maino.
Vídua de l’antic primer ministre de l’Índia, Rajiv Gandhi, jove d’Indira Gandhi i neta política del primer cap de govern, Jawāharlāl Nehru Estudià a la Universitat de Cambridge, on conegué Rajiv Gandhi Quan aquest fou assassinat el 1991, molts veieren en Sonia Gandhi la successora natural de la dinastia Nehru-Gandhi i li oferiren el lideratge del Partit del Congrés Nacional Indi Inicialment rebutjà entrar en el món de la política, però finalment, al març del 1998, fou escollida presidenta del Partit del Congrés Nacional Indi, càrrec pel qual fou reelegida al novembre del 2000 Al maig del 2004…
Willy Claes
Política
Polític belga.
Diputat al Parlament federal belga pel partit socialista flamenc des del 1970 i ministre d’educació 1972, economia 1973-74 i comerç 1977-81 i novament economia 1988-92, dirigí la reconversió industrial més important que ha viscut Bèlgica El 1992 fou nomenat ministre d’afers estrangers i president del Partit dels Socialistes Europeus, a la Haia Fou vicepresident de W Martens i M Eyskens 1992-94 Secretari general de l’OTAN des del mes d’octubre del 1994, durant el seu mandat afrontà la integració dels antics membres del Pacte de Varsòvia i la guerra de Bòsnia A l’octubre del 1995 hagué de…
Pere de Planella
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era canonge de Mallorca quan fou nomenat bisbe d’Elna 1361 Fou l’iniciador del canal del Tec, que afavorí molt la indústria de draps de Perpinyà En el sínode d’Elna del 1366 augmentà de 15 a 20 el nombre dels seus canonges i donà bones disposicions a favor de la clerecia S'enfrontà amb els cònsols de Perpinyà a causa de les imposicions implantades per Pere III de Catalunya-Aragó, fins al punt que el seu vicari general, Arnau, abat de Sant Genís de Fontanes, llançà un interdicte a tota la ciutat el 1369 Enmig d’aquestes lluites, en les quals intervingué el papa, fou traslladat a…
Pere II de Portugal
Història
Rei de Portugal (1683-1706).
Fill de Joan IV de Portugal i de Lluïsa de Guzmán El 1667 prengué el poder al seu germà Alfons VI, incapacitat, i el reclogué a Cintra fins que morí Essent regent signà el tractat de Lisboa-Madrid 1668 pel qual la corona castellana, després d’anys de lluita, reconeixia la independència portuguesa i tornava les places ocupades, a excepció de Ceuta Coronat rei 1683, aspirà a la successió de Carles II de Castella com a descendent de Maria de Portugal, filla dels Reis Catòlics, però s’hagué d’acontentar a participar en la guerra de Successió, primer a favor de Felip V i després en…
Josep Maria Mas i Enric
Història
Literatura catalana
Escrivà de Ripoll, poeta i autor dramàtic.
Escrivà reial i notari de Ripoll 1804-07, també fou conegut simplement pels cognoms de Mas i Enric És autor de poesies i obres teatrals en castellà, la majoria perdudes, com un poema sobre la història de Manresa, i d’algunes traduccions Se’n conserva, però, el drama burgès La heredera astuta o la más sutil currutaca Barcelona ~1800, en alexandrins En català escriví la Comèdia nova en dos actes de la resurrecció del canonge Molet , impresa possiblement a Manresa ~1800, amb trets sentimentalistes, encara que al servei d’una finalitat piadosa, la de divulgar un episodi miraculós…
,
Christopher Marlowe
Literatura anglesa
Teatre
Dramaturg i poeta anglès.
Fill d’un sabater de Canterbury, es graduà a Cambridge Les notícies entorn de la seva vida —habità a Shoreditch, barri teatral de Londres— i la seva mort tràgica han continuat essent misterioses S'inicià en literatura amb la traducció d’Ovidi, i en la seva curta vida creà un teatre en el qual exposava els seus ideals d’autor renaixentista, i es distingí per la passió que dóna als seus personatges i per la incorporació de la història nacional a la trama dramàtica Edward the Second , 1592 Expressa, però, l’ideal d’identificació amb les idees del Renaixement a Tamburlaine the Great 1587 i 1588…
Jean-Gaspard-Ferdinand Marchin
Història
Militar
Militar.
Comte de Marchin Lluità a Alemanya en la guerra dels Trenta Anys, a l’exèrcit imperial, sota el comandament de Tilly Més tard passà al bàndol francès Ascendit a tinent general per Lluís XIV de França 1647, fou nomenat lloctinent de l’exèrcit francès de Catalunya participà en la conquesta de Tortosa 1648, i n'organitzà el saqueig Implicat en el moviment de la Fronda, fou empresonat per ordre de Mazzarino 1650, però fou rehabilitat i nomenat lloctinent interí de Catalunya 1651 Acabada la guerra dels Segadors passà al servei de Castella, però fou derrotat a la guerra de Devolució Gant, 1667 El…
Ramon de Montcada i d’Aragó
Història
Senyor de la baronia d’Albalat de Cinca.
En 1264-65 acompanyà Jaume I a la campanya de Múrcia A la mort del seu germà Pere I de Montcada 1267, rebé la senescalia El rei el nomenà jutge 1274-75 en les qüestions nobiliàries Participà al desafiament de Bordeus 1283 i el 1284 collaborà amb el rei al setge d’Albarrasí Arran de la invasió francesa croada contra Catalunya, 1285 prengué les armes i manà l’avantguarda com a senescal Renuncià a aquest càrrec el 1289 a favor del seu fill Simó, que li premorí Es casà amb la pubilla Sibilla de Cervera El 1251 ambdós vengueren al rei els drets de Sibilla sobre Cervera, Pujalt, Timor…
Clermont-Tonnerre
Llinatge feudal francès l’estirp del qual és Sibaud
(1080), senyor i baró de Clermont-en-Viennois (Delfinat), defensor del papa Calixt II contra l’antipapa Gregori VIII.
Els seus membres foren grans mestres hereditaris del Delfinat i vescomtes de Clermont-en-Trièves des del 1340 Bernardin de Clermont fou fet vescomte de Tallart 1494 i adquirí, més tard 1540, el comtat de Tonnerre pel seu matrimoni 1496 amb l’hereva Anne d’Husson Llur fill, Antoine de Clermont-Tonnerre , obtingué 1547 l’erecció de la baronia de Clermont-en-Viennois en comtat El 1571 els comtats de Clermont i de Tonnerre foren erigits en ducat-paria, que no fou registrat al parlament fins el 1775, a favor de Gaspar de Clermont-Tonnerre mort el 1781, vuitè comte de Clermont i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina