Resultats de la cerca

J Dunstable O Rosa bella , final © Fototecacat/ Jesús Alises En aquesta època, el contratenor es considerà un complement de l’estructura intervàllica bàsica representada per la parella de veus ja existents el tenor ‘el que sustenta’ i el superius o discantus la part més aguda La part del contratenor es podia afegir, fins i tot, posteriorment D’altra banda, el contratenor no implica, inicialment, una posició fixa o una tessitura determinada, tot i que, de manera convencional, es pot dir que ocupa una posició intermèdia entre el superius i el tenor Amb aquest últim comparteix el…

Fundat el 1890, inicialment fou dirigit per Lluís Burés i prengué el nom d’Acadèmia de Gimnàstica Acrobàtica i Higiènica Tingué la seu al carrer de l’Arc del Teatre, es traslladà al carrer de Fontanella i més endavant, al carrer de Balmes El 1894 fou adquirit per Artur Santanach, que canvià el nom Practicava esports com la gimnàstica, l’atletisme, la lluita, la natació o el frontó, organitzava excursions a peu i en rem, i participava en festivals de gimnàstica higiènica El 1900 s’adherí a la Federació Gimnàstica Espanyola El 1899, creà l’equip de futbol conegut com Societat…

Creat el 1999 per la Federació Catalana de Natació, inicialment i fins el 2006 prengué el nom d’Escola de Natació Sincronitzada del Maresme, i entrenava i competia a les installacions del Centre Natació Mataró Des de la seva fundació participà en campionats escolars i lligues de figures A partir del 2002 començà a participar en campionats catalans i estatals de categories inferiors i incrementà el nombre de nedadores Durant la temporada 2005-06 es consolidà el projecte esportiu quan l’equip júnior quedà en segon lloc en el Campionat de Catalunya i l’equip juvenil es classificà…

Després d’una època de decadència a partir del s XV, fou restaurat pel bisbe d’Elna Onofre de Reard el 1607 i perdurà fins a la Revolució Francesa Es conserven l’església —actual parròquia— i la casa prioral, que al s XIV foren voltades de muralles L’església, romànica ampliada al s XII, és de tres naus i tres absis ha estat modernament restaurada conserva quatre retaules barrocs s XVIII, la imatge de la Mare de Déu s XII i set pintures els Set Sagraments de Poussin

Es presenta en forma de cristalls que es fonen a 169-170°C S'absorbeix completament per via oral i el màxim nivell plasmàtic s’aconsegueix al cap de quatre hores En medicina és emprada com a hipoglucemiant oral en la diabetis que comença en l’edat adulta

La pèrdua de les darreres colònies el 1898 esdevingué simbòlica de la decadència del país i del rebuig que aquesta provocava en el grup Hom sol incloure-hi, entre els membres més representatius, els escriptors Azorín i Miguel de Unamuno, el novellista Pío Baroja, el filòsof Ramiro de Maeztu, el poeta Antonio Machado i el dramaturg Jacinto Benavente Amb menys freqüència, hi són citats també Ramón María del Valle-Inclán, i els poetes Rubén Darío i Juan Ramón Jiménez Hom hi associa pintors com Darío de Regoyos, Ignacio Zuloaga i José Gutiérrez Solana El concepte de generació, àmpliament difós…

A partir de la reforma del califa ‘Abd al-Malik ibn Marwān, els seus tipus esdevingueren totalment epigràfics i el seu pes es reduí de 3,98 g a 2,97 g A la península Ibèrica hom baté dírhams des de l’any 722 En el període dels regnes de taifes, el dírham deixà d’ésser d’argent de bona llei per a ésser de billó o, fins i tot, de coure Als Països Catalans en bateren les taifes de Tortosa, Lleida, València, Mallorca-Dénia i Alpont En temps dels almoràvits, la moneda d’argent fou el quirat, però els almohades restabliren el dírham amb un pes proper a 1,5 g i de forma quadrada N’encunyaren els…

Després s’esberla i el contingut s’estén formant una reixa globulosa de 7 a 20 cm, fràgil i efímera, vermella, revestida interiorment per un suc verdós, que conté les espores i fa pudor de carn descomposta És una espècie pròpia de l’Europa meridional Viu a la terra, sobretot prop d’arrels en putrefacció