Resultats de la cerca

El 1960 fou elegit per a l’Assemblea Nacional del Quebec, pel partit liberal Ministre d’obres públiques 1960-61, de recursos naturals 1961-66 i de família i benestar social 1966, el 1967 deixà el partit liberal Fou cofundador i president 1968-76 del Parti Québécois Primer ministre del Quebec des del 1976, el 1980 veié refusada en referèndum la seva proposta de sobirania-associació posteriorment atenuà el seu independentisme i, el 1985, renuncià al lideratge del seu partit És autor d' Option Québec 1968

El Jutjat d’Instrucció número 32 de Madrid obre el judici oral contra el PP i la seva tresorera, Carmen Navarro, acusats d’un presumpte delicte de danys informàtics per haver esborrat els discos durs dels ordinadors que utilitzava l’extresorer Bárcenas a la seu central del partit, amb l’objectiu d’eliminar proves del presumpte finançament illegal del partit El PP va recórrer sense èxit a l’anomenada "doctrina Botín" per evitar el judici És el primer cop a Espanya que un partit polític és acusat com a persona jurídica

El Partit Socialdemòcrata de l’actual primer ministre, Paavo Lipponen, confirma la seva condició de partit majoritari a Finlàndia en assolir el 22,9% dels vots i 51 escons en les eleccions legislatives, tot i que ha patit un notable descens en relació amb els comicis del 1995 28,3% de vots i 63 escons El Partit del Centre obté el 22,4% dels vots 19,9% i 48 escons 45, i els conservadors, el 21% i 46 escons 39, resultats que obligaran a repetir la fórmula d’un govern de coalició

La cancellera alemanya i presidenta de la Unió Cristianodemòcrata CDU, Angela Merkel, força la dimissió del secretari d’Estat d’Economia Christian Hirte després que aquest hagués felicitat el nou govern de Turíngia, que ha rebut el suport del partit d’ultradreta Alternativa per a Alemanya El mateix dia Thomas Kemmerich, del partit liberal soci de govern de la CDU, dimiteix la presidència del govern regional Bodo Ramelow, del partit d’esquerra Die Linke, és elegit nou president del land amb l’abstenció de liberals i conservadors el 4 de març

Tsai Ing-wen i el Partit Democràtic Progressista revaliden la majoria en les eleccions presidencials i legislatives de Taiwan Tsai Ing-wen obté el 57% dels vots i el PDP la majoria absoluta 61 escons sobre 113 a la cambra legislativa Tsai, presidenta des del 2016, i el seu partit defensen la sobirania de Taiwan enfront de les reclamacions de la Xina, mentre que el principal partit de l’oposició, el Kuomintang, és partidari d’unes relacions més estretes, tot i no declarar-se obertament partidari de la reunificació

Toni Roldán dimiteix dels càrrecs de portaveu econòmic de Ciutadans al Congrés i de l’executiva permanent del partit Poc després l’eurodiputat Javier Nart també anuncia la baixa del partit, tot i que en conserva l’escó Dimiteixen també alguns càrrecs regionals El motiu adduït de les dimissions són els pactes amb el partit d’extrema dreta Vox assumits pel líder de Ciutadans, Albert Rivera, que el 17 de juny també van ser una de les causes del trencament amb Manuel Valls, candidat a l’alcaldia de Barcelona

Membre del comitè central del partit comunista soviètic 1927, fou nomenat 1934 cap del partit a la zona de Leningrad Estalinista fidel, intervingué en el Congrés Literari Pansoviètic del 1934, i formulà les bases de la mobilització total de la cultura al servei de l’estat soviètic Durant la Segona Guerra Mundial dirigí la resistència de Leningrad, assetjada pels alemanys Tercer secretari del partit, després de Stalin i Malenkov, el 1946 dirigí una campanya contra les manifestacions culturals i artístiques que no seguien les normes del realisme socialista

Membre del Partit Republicà Progressista des del 1885 i cap d’aquest partit al Principat Facilità el 1901 l’anada de Lerroux a Barcelona Formà llavors part de la Federació Revolucionària de Lerroux, Blasco i Ibáñez i Soriano, i posteriorment s’uní al moviment antisolidari i participà en la creació del partit republicà radical Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona 1901, 1903, 1909, 1917 i com a tinent d’alcalde i president de la comissió de finances tingué una actuació discutida Fou també diputat provincial el 1914 i el 1915

Aquell any trencà amb aquest partit per diferències en les qüestions nacional, sindical i política, i es fusionà amb el Partit Comunista Català, per formar el Bloc Obrer i Camperol, tot subsistint la Federació, que pel juny del 1933 canvià el nom pel de Federació Comunista Ibèrica, pel qual fou coneguda fins a la constitució del Partit Obrer d’Unificació Marxista 1935 En fou sempre el secretari Joaquim Maurín, i Pere Bonet, Jordi Arquer, Víctor Colomer, Hilari Arlandis i Daniel Rebull en foren dirigents El seu òrgan central d’expressió fou “La Batalla”

Militant comunista, participà en la Revolució Xinesa Vicegovernador de Hunan 1958-67 i primer secretari del partit en aquest sheng 1970-77, el 1973 entrà al politburó Vice-primer ministre 1975, l’any 1976, mort Mao Zedong, encapçalà el govern i el Partit Comunista Xinès Perseguí la Banda dels Quatre , però també s’oposà a Deng Xiaoping El 1980 aquest el feu substituir com a primer ministre per Zhao Ziyang i, més tard, com a president del partit per Hu Yaobang 1981 Posteriorment romangué com a membre ordinari del Comitè Central fins el 2002