Resultats de la cerca
Es mostren 5253 resultats
Posillipo
Serralada
Serralada de pedra tosca i sembrada de vil·les i jardins, que separa el golf de Nàpols del de Pozzuoli (6 km).
En temps d’August hi fou construït un túnel Grotta Vecchia convertit avui en carretera
llindar
Fusta o pedra travessera situada a la part inferior d’una porta, a un nivell més alt que el sòl exterior.
perpany
Construcció i obres públiques
Pedra de construcció que té uns 20 cm de gruix, uns 40 cm d’amplada i uns 80 cm de longitud.
foc nou
Cristianisme
Foc que hom encén (tradicionalment amb pedra foguera) la nit de Pasqua i amb el qual és encès el ciri pasqual.
grafits
Escriptura i paleografia
Inscripció traçada a la paret o damunt pedra amb un estil metàl·lic o qualsevol altre intrument gràfic, generalment en escriptura corrent.
Consisteix sovint, generalment en un nom o bé en una frase posada per algú, generalment amb intenció exhibicionista Per llur antiguitat i com a document de la parla i la cultura populars, són importants els graffiti trobats a Pompeia també són d’interès els posats en ares d’altar amb motiu de llur consagració
material
Tecnologia
Matèria natural (pedra, fusta, etc.) o artificial que serveix per a construir edificis, màquines, vehicles i tota altra mena d’objectes.
Un material pot ésser un element químic d’un grau de puresa determinat silici per a l’electrònica, un compost polímer, un agregat aglomerat, compòsit, una suspensió colloidal ferrofluid, una solució sòlida una classe d’aliatges, etc, i pot ésser definit també pel procés d’obtenció electroquímic, sinteritzat o per les aplicacions material de construcció, biomaterial Els materials en estat sòlid es classifiquen en tres grups bàsics metalls normalment, combinacions d’elements metàllics, ceràmiques tradicionals, com l’argila, el vidre i el ciment noves, com els carburs, les alúmines i les…
llinda
Construcció i obres públiques
Fusta o pedra travessera que clou la part superior d’un portal o una finestra i que descansa sobre els muntants.
demet
Tecnologia
Peça ortoèdrica, indeformable i massissa que, incrustada sobre la pedra mitjançant la dema, servia d’enclusa en l’antiga farga catalana.
Era d’acer endurit, bé per l’acritud adquirida amb els cops que havia de suportar, bé per un tractament tèrmic adequat al seu percentatge de carboni
pedrís
Banc, seti de pedra o de maons, especialment el que és adossat a una paret i permet d’asseure-s’hi.
bandes llombardes
Arquacions cegues i bandes llombardes d'un dels murs de la catedral de la Seu d'Urgell
Fototeca.cat
Arquitectura
Faixes de pedra, llises i sobresortints del mur, que formen part de la decoració arquitectònica del romànic originari de la Llombardia.
Recorren el mur verticalment unides per sèries d’arcuacions, que es repeteixen Aquest estil s’estengué per Europa als segles XI i XII A la península Ibèrica restà pràcticament limitat a la zona de la marca Hispànica En són exemples Sant Vicenç de Cardona 1040 i Santa Maria de Ripoll 1032