Resultats de la cerca

Reconstrucció hipotètica del trull P Castanyer i J Tremoleda La villa de Vilauba és situada al municipi de Camós Pla de l’Estany, a 1, 5 km al SW de Banyoles La darrera fase de Vilauba correspon a un conjunt d’àmbits situats a la part central de l’anomenat Camp Alt, és a dir, en els terrenys que s’estenen a l’W de la carretera que l’any 1932 va seccionar el jaciment Cronològicament, aquest període abraça des de la fi del segle V o el començament del segle VI fins a mitjan segle VII La planta d’aquestes restes, que avui coneixem pràcticament en la seva totalitat, apunta vers una reducció…

Entre la flora trobada als jaciments mesozoics de Santa Maria de Meià, al Montsec de Rúbies, destaca per la seva abundància l’espècie de la fotografia, descrita amb el nom de Montsechia vicíale × 0,7, de la qual fins ara hom no ha pogut determinar el grup a què pertany No obstant això, és el fòssil més representatiu de la pedrera de Meià, on es troba pràcticament a totes les capes de sediments amb una gran abundància Jordi Vidal / MGB S’ha citat la presència de vegetals fòssils mesozoics en diverses localitats, principalment de Catalunya pedrera d’Alcover, a l’Alt Camp, massís de Garraf, etc…

Conegut des d’antic com a Força de Sacreu, era l’epicentre de la baronia de Sacreu pertanyent a la nissaga dels Goscon Es troba ja citat al 1073, al volum II del Libri Antiquitorum de la catedral de Barcelona, segons els estudis de Ribas Bertrán El 24 de maig de 1418, un fort seisme que assolà la comarca destruí el castell, que no fou reconstruït N'hi ha restes dins la urbanització Collsacreu

El lloc és esmentat ja al segle X, que fou adquirit pel monestir de Sant Cugat del Vallès Passà, posteriorment, a un canonge de Barcelona, que en féu donació 1147 al capítol canonical, que el cedí a l’hospital de la catedral Depengué fins el 1746 de la parròquia de Sant Climent de Llobregat Sota l’ermita, prop de l’actual cementiri, hi ha les restes d’una villa romana del segle I

L’església parroquial Santa Maria és esmentada ja el 839 un primitiu edifici fou destruït pels albigesos el 1198 l’actual, romànic, conserva restes de pintures murals, molt perjudicades per l’incendi del 1936 Un peculiar frontal romànic, amb passatges de la vida de la Mare de Déu, és al Museu d’Art de Catalunya Fou possessió del monestir del Canigó El poble formà part del municipi d’Urtx fins el 1859

Situat originàriament a la vora del llac Paladru, actualment es troba sota les seves aigües, cosa que ha permès una excellent conservació dels elements de fusta i ha fet possible la datació dendrocronològica del lloc des del 2740 aC fins al Calcolític Les restes de l’assentament han permès obtenir un gran volum d’informació sobre l’arquitectura de fusta i sobre els elements mobiliaris utilitzats en la vida quotidiana d’aquestes poblacions

Fundada el 628 aC, lluità constantment contra els fenicis i, al segle V aC, ajudà Siracusa contra els atenesos Fou destruïda pels cartaginesos en dues ocasions 409 i 250 aC Han estat conservades les seves importants ruïnes L’acròpolis ofereix clarament el pla reticular de la ciutat, amb diversos temples que daten dels segles VI-IV aC Són notables els altres edificis i les necròpolis, que han proporcionat abundoses restes de ceràmica

És situat a l’interior, a la vall del riu de Llastres, a llevant del coll de Fatxes Al cim del poble hi ha les restes d’una antiga fortificació, esmentada ja el 1350, època en què també és esmentada ja l’església parroquial de Sant Andreu, sufragània de la de Tivissa l’edifici actual, però, fou començat el 1773 i té tres naus i una cúpula al creuer s’independitzà el 1786

Al seu cim hi ha el castell de Santa Bàrbara Hi han estat trobades restes d’un poblat de la cultura del bronze valencià i d’un posterior poblat ibèric L’Alacant islàmic era situat al peu sud-oest del turó, de cara a la badia, i coincidia aproximadament amb la vila vella era defensat per un alcàsser, que fou pres pels castellans el 1248 i definitivament per Jaume I el 1265

Prop de la petita església hi ha les restes del castell del Barxell , antiga alqueria esmentada ja el 1249 i adquirida pel municipi d’Alcoi el 1647 El barranc del Barxell , que neix al vessant meridional de la serra de Mariola, dins el terme de Banyeres, després de drenar el pla de Barxell, s’engorja i, ja dins Alcoi, s’uneix amb el barranc del Molinar i forma el riu d’Alcoi