Resultats de la cerca
Es mostren 2140 resultats
Luci Tarquini Prisc
Història
Cinquè rei de Roma (~616 aC-579 aC).
Fill de Damarat de Corint i d’una dona etrusca, anà a Roma i canvià el seu nom originari Lucumon pel de Tarquini Succeí el rei Anc Marci a la seva mort i es féu nomenar rei del poble Vencé els llatins, els sabins i els etruscs i es distingí com a bon reformador augment de la gens patrícia, desdoblament de les centúries eqüestres, etc emprengué grans obres públiques assecatge del fòrum per mitjà de la Cloaca Maxima, construcció del circ Màxim, etc Fou fet assassinar pels fills d’Anc Marci Hom creu que, malgrat les interpretacions diverses que subsisteixen a l’actualitat, cal…
Taharka
Història
Faraó de la dinastia XXV o etiòpica (689-664 aC).
Fill de Piankhy, succeí el seu germà Šebitku Hom sap molt poca cosa sobre la seva política interior, tret de les construccions a Karnak, on aixecà un quiosc, avui mig destruït, a Medīnat Habu, a Adfu, a Tanis, la seva residència, segons sembla i de la seva religiositat A l’exterior s’enfrontà amb els assiris, perquè aquests cobejaven Egipte o perquè Taharka atiava els estats de Síria-Palestina contra ells Assarhaddon portà a terme 671 aC una campanya en la qual prengué el delta del Nil i el faraó fugí a Tebes Recuperà, però, el nord 669 aC després de la retirada del sobirà assiri…
Alfons IX de Lleó
Història
Rei de Lleó (1188-1230).
Fill de Ferran II de Lleó i d’Urraca de Portugal En les vicissituds de la lluita contra Castella s’alià amb els almohades i també amb Aragó i Portugal tractat d’Osca, 1191 Anys després, però, el seu regne fou envaït per Pere I de Catalunya-Aragó i Alfons VIII de Castella momentàniament, posà fi al conflicte el casament de la filla del rei castellà, Berenguera, amb el rei lleonès 1197 D’aquest matrimoni nasqué Ferran III, que succeí el seu pare malgrat la designació de les seves germanes com a hereves, una d’elles en tractes de matrimoni amb Jaume I de Catalunya-Aragó a la mort del rei…
Albert I de Bèlgica

Albert I de Bèlgica
© Fototeca.cat
Història
Política
Rei dels belgues (1909-34).
Segon fill de Felip, comte de Flandes, succeí 1909 el seu oncle Leopold II Fou membre del senat, del 1893 al 1898 L’any 1900 es casà amb Elisabet de Wittelsbach Home de gran coratge, prengué el comandament de les tropes belgues quan Alemanya, no havent respectat la neutralitat garantida per Prússia al tractat de Londres 1893, envaí Bèlgica 1914 Aleshores Albert traslladà el seu govern a Le Havre i participà amb els aliats en les operacions d’alliberament del seu país 1918 Molt afeccionat a l’estudi, feu nombrosos viatges culturals, especialment a Amèrica, la Gran Bretanya i el…
Jeroni Albanell
Història
Història del dret
Advocat i funcionari reial.
Pertanyia a l’estament ciutadà barceloní Entre el 1480 i el 1491 exercí diverses vegades de jurat de Barcelona i d’advocat agregat de la ciutat Era, juntament amb Jaume Destorrent, cap del monopoli de l’abastament de carn de Barcelona, i succeí aquest com a advocat de la generalitat Fidel collaborador de Ferran II, entrà a formar part de l’aristocràcia burocràtica constituïda al voltant del rei el 1491 fou nomenat lloctinent de Mallorca regent de la cancelleria de Catalunya 1491-94, passà el 1494 a ésser-ho del consell suprem d’Aragó, càrrec que exercí fins a la seva mort 1504…
Giovanni Agnelli
Economia
Industrial i financer italià, fundador (1899) de la Fabbrica Italiana Automobili Torino (FIAT).
Fou president d’aquesta empresa des del 1920 fins a la seva mort El seu net Giovanni Agnelli Torí 1921-2003 fou president del grup FIAT 1966-96, any que en fou nomenat president honorífic, membre del comitè executiu de la Trilateral, dels consells d’administració de nombroses empreses europees i senador vitalici des del 1991 El seu germà, Umberto Agnelli Lausana 1934-Mandria, Torí 2004, fou vicepresident del grup 1980-93 i, des de la mort de Giovanni Agnelli 2003 n'ocupà la presidència En 1976-79 fou senador, i fou també membre de la Trilateral El seu fill Giovanni Alberto Agnelli 1964-97…
Amin Gemayel
Política
Polític libanès.
Fill de Pierre Gemayel Advocat i membre del Kataeb Falanges Libaneses, l’any 1970 fou elegit diputat al parlament i el 1982 president de la República, càrrec en el qual succeí el seu germà Bašir, mort en atemptat Partidari de la coexistència pacífica de les diverses comunitats i creences del Líban, preconitzà la retirada de totes les tropes estrangeres del país Dimití el càrrec l’any 1988, fet que provocà una greu crisi institucional fins que fou reemplaçat per René Muawad mort en atemptat el 1989 i, posteriorment, per Elias Hrawi El 2000 retornà al Líban després de l’autoimposat…
Brancaleó Doria
Història
Noble sard, comte de Muntileó (1383), fill legitimat d’un altre Brancaleó i de Jacomina.
Succeí el seu oncle Mateu Doria Lluità a favor dels catalans contra el jutge Marià IV d’Arborea, però en casar-se amb la filla d’aquest, Elionor, canvià de bàndol Morts Marià IV i el germà d’Elionor, Hug IV 1383, el matrimoni féu nomenar successor llur fill Frederic I d’Arborea , i Brancaleó demanà protecció a Pere III de Catalunya-Aragó El rei el retingué com a ostatge a Càller per tal d’assegurar la pau a Sardenya, i, després d’haver intentat de fugir 1385, hagué de sotmetre's amb la muller a l’autoritat reial 1386 i 1388 Alliberat 1390, es rebellà novament, i prengué Sanluri i…
William Davenant
Literatura anglesa
Teatre
Autor dramàtic i poeta anglès.
Estudià a Oxford, prengué part en la guerra civil i després es refugià a França En tornar a Anglaterra fou nomenat cavaller per Carles I, però més tard fou empresonat a la Torre de Londres 1650-52 a causa del poema Gondibert Els seus lligams amb la cort li permeteren d’estrenar la tragèdia The King of Lombards 1629 En el camp d’un teatre basat en els ideals de l’amor platònic, tornà a les formes dramàtiques anteriors a la Restauració The Wits 1633, The Temple of Love 1634, Unfortunate Lovers 1634 i Love and Honour 1646 La peça The Siege of Rhodes 1656 el convertí en el creador de l’òpera…
Hug d’Anglesola
Història
Senyor de Miralcamp (Hug II d’Anglesola).
Succeí el seu pare Bernat II vers el 1379 Fou majordom i conseller de Pere III des del 1381 gran privat de Joan I i Violant de Bar Fou un dels processats pel nou rei Martí 1396, però, reivindicat ben aviat, fou conseller de la reina Maria i un dels caps de la defensa del país contra la invasió de Mateu de Foix Governador de Mallorca 1398, hi dictà una notable pragmàtica per a la reforma del consell Mort sense descendència masculina, heretà Miralcamp la seva filla Magdalena, muller de Felip Galceran de Castre-Pinós i filla de la seva segona esposa Elieta de Rocabertí De la seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina