Resultats de la cerca
Es mostren 3118 resultats
Levko Mykolajevič Revuckij
Música
Compositor ucraïnès.
Estudià a l’Escola de Música de Kíev amb N Lysenko, G Khodorovskij piano i E Ryb teoria El 1913 assistí, al Conservatori de Kíev, a les classes de composició de R Glière Després de passar per l’exèrcit, es dedicà a l’ensenyament, primer a Kíev 1924-41, després a Taixkent 1941-44, i de nou a Kíev a partir del 1944 Fou president de l’Associació de Músics Ucraïnesos Musicà textos del poeta nacional ucraïnès T Ševcenko, com és el cas de Khustina , per a cor i orquestra 1923 De la seva obra destaquen dues simfonies i dos concerts per a piano i orquestra 1914 1934, rev 1961 participà…
Vicent Peydró i Díez
Música
Compositor i director valencià.
Fill d’un editor, de jove s’interessà per la pintura i començà a estudiar piano Fou alumne de S Giner i de M Penella, mestres que marcaren la seva carrera compositiva Participà activament amb el periodista, poeta i polític Teodor Llorente en la societat Lo Rat-Penat, entitat cultural creada el 1878 per a la difusió de les idees de la Renaixença Se’l considera un dels compositors valencians més actius de la Renaixença valenciana Compongué més de vuitanta sarsueles, entre les quals Coses de la terreta , El presidiari o Carceleras , la darrera de les quals tingué molta acceptació en la seva…
Marguerite Marie Charlotte Long
Música
Pianista i pedagoga francesa, figura cabdal de la pedagogia musical francesa del segle XX.
Després d’estudiar al Conservatori de Nimes, T Dubois la dugué a París, on estudià amb Tissot i AF Marmontel, que li inculcà l’art de la pedagogia El 1893 debutà a la Sala Pleyel, però no tornà a actuar fins deu anys més tard, amb un gran èxit, en els Concerts Lamoureux El 1906 es convertí en professora del Conservatori de París i elaborà un mètode d’ensenyament, publicat el 1963, en el qual concedia una gran importància a la digitació, a les gammes i a la famosa posició corba dels dits, condicions essencials de l’escola pianística francesa Fou amiga i intèrpret de C Debussy i M…
ISS l’Hospitalet Atletisme
Atletisme
Club d’atletisme de l’Hospitalet de Llobregat.
Fou fundat el 1993 arran d’una escissió entre l’AE l’Hospitalet i el CG Barcelonès que havien estat units durant dos anys amb el nom de CGB-l’Hospitalet i l’objectiu de difondre la pràctica atlètica a la ciutat, arribant a totes les escoles, però sense oblidar l’atletisme d’elit El 1997 es fusionà amb la secció d’atletisme del CN Barcelona i passà a anomenar-se Transports T2-L’Hospitalet Atletisme-CN Barcelona, entitat a la qual es van sumar també entrenadors i atletes del CG Barcelonès que ja hi havien estat anteriorment El 2005 el CN Barcelona se separa El quart lloc aconseguit en la Lliga…
Emilio López Fidalgo
Futbol sala
Jugador i entrenador de futbol sala.
Defensa, jugà al Club Futbol Sala La Garriga 1987-91, Agrupació Esportiva Centelles 1991-94, FC Barcelona 1994-95, T2 Gràcia 1995-97 i Futbol Sala Santa Eulàlia Aconseguí l’ascens a divisió d’honor estatal amb el CFS La Garriga 1988 i l’AE Centelles 1992 Guanyà un títol de Lliga de divisió d’honor 1989 i fou subcampió d’Europa 1990 També fou tercer a la Copa d’Espanya en dues ocasions 1989, 1990 i guanyà la primera edició de la Copa de Catalunya la temporada 1990-91 A partir de la primera dècada de 2000 entrenà el CFS La Garriga en categories estatals i posteriorment a divisió d’honor…
Jean Claude Doret
Automobilisme
Pilot automobilístic conegut amb el nom de Jean Claude.
Establert des de petit a Catalunya, s’inicià el 1966 en una cursa a Montjuïc al volant d’un Jaguar Compaginà les curses de velocitat i els rallis, modalitat que abandonà progressivament a partir de la mort del seu germà Michel, que li feia de copilot, l’any 1972 Es proclamà campió de Catalunya de Fórmula 4 1969 i quedà segon en el campionat de F1430 1970, amb tres victòries parcials Després es passà a la F1800, repetí subcampionat 1974, 1975 i aconseguí diverses victòries parcials Disputà el Campionat Internacional Fórmula Renault Europe 1975, 1976 L’any 1977 es passà a les curses de muntanya…
Rafael Botello Jiménez

Rafael Botello Jiménez
Arxiu R. Botello
Atletisme
Atleta amb discapacitat física.
Competeix en cadira de rodes en la categoria T-54 des de l’any 2003 en diverses modalitats, de les quals ostenta alguns rècords 800 m, 5 km, 10 km i marató Ha estat membre de diversos equips, com el Club Atlètic Granollers, el Club Atlètic Vic, l’Associació Esportiva Blanc i Blau o el Manlleu Des del 2005 és internacional amb la selecció espanyola i ha participat en els Jocs Paralímpics de Pequín 2008 i de Londres 2012 i en diversos Campionats d’Europa i del Món Fou campió del món en pista coberta en 3000 m 2006 i subcampió d’Europa en 4 × 400 m relleus 2005 L'any 2016 fou el…
literatura baixkira
Literatura
Literatura conreada en llengua baixkira.
Fins a l’època socialista no existí una escriptura ni una llengua literària baixkira Així, alguns autors dels s XVIII i XIX escriviren en t'urki i, al s XX, en tàtar Existí, però, una poesia èpica oral kubairy , entorn de temes patriòtics, d’herois populars, de costums, etc, que influí sovint en la poesia escrita, com és ara el cas del poeta-cantant Salavat Julajev 1572- El progrés econòmic del s XIX possibilità l’aparició del moviment culte burgès, en el qual destacaren Kajun Nasyri i Gabdulla Takaj Però fins a l’aparició de la literatura soviètica hom no pot parlar d’un…
llengües cuixítiques
Lingüística i sociolingüística
Una de les sis branques de la família de llengües afroasiàtiques.
Són parlades en una regió que s’estén des de Bāb al-Mandab fins a Kenya i des del desert d’Egipte fins a Tanganyika Només en part coincideixen amb la parla dels pobles cuixítics Núbia, Abissínia i Somàlia El nom deriva de Cuš, el fill de Cam, segons la Bíblia, idèntic al terme geogràfic emprat pels antics egipcis per a designar la regió de Núbia Consten de cinc grups de llengües, força diferenciades entre elles septentrional beja, central agau, oriental sahoafar, galla, somali i d’altres, occidental kaffa i d’altres i meridional mbugu i burungi Totes aquestes llengües es caracteritzen per la…
corda vocal
Fonètica i fonologia
Anatomia
Cadascun dels quatre replegaments, dos a cada banda, de la mucosa de la laringe, els quals, disposats en sentit anteroposterior, tenen, com a inserció anterior, el cartílag tiroide i, posteriorment, el cartílag aritenoide.
Les cordes vocals superiors tenen esquelet membranós Les cordes vocals inferiors contenen un fascicle voluminós del múscul tiroaritenoïdal i són part essencial de la glotis com a òrgan de fonació A les cordes vocals hi ha els caps terminals del nervi recurrent regulador del moviment vibratori que caracteritza el to fonamental de la veu dels parlants i imprimeix la sonoritat bàsica al corrent aeri que procedeix dels pulmons Gairebé totes les llengües conegudes fan ús diferencial de la vibració vocàlica oposant l’absència a la presència d’aquest tret Així, en català hom distingeix les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina