Resultats de la cerca
Es mostren 6135 resultats
Cyril Despres
Motociclisme
Motociclista francès.
Participà des de ben jove en els campionats de trial de França i Europa L’any 2000 prengué part per primera vegada en el ralli París-Dakar on quedà en setzena posició Al llarg de la seva trajectòria assolí victòries destacades com el ralli París-Dakar 2005 2005 i el 2007, i on fou segon en les edicions del 2003, el 2006 i el 2009, aquest darrer en terres sud-americanes, el ralli de Tunis 2004 i 2005, el del Marroc 2000 i 2003, el de Las Pampas 2002 i la carrera UAE Desert Challenge 2001, 2002 i 2003 Des de fa alguns anys resideix al Principat d’Andorra, on participa en diverses…
Eudald Puig i Mayolas
Literatura catalana
Poeta.
Des de molt jove residí a Terrassa Llicenciat en filologia catalana es dedicà a l’ensenyament Publicà els llibres de poesia Cel de nit 1979, premi Miquel de Palol 1978, La vinya cremada 1986, Parc de gessamins 1987, Poemes per a Clara 1998 i La vida entredita 2006, premi Ciutat de Terrassa-Agustí Bartra de poesia 2005 La seva sèrie d’haikus Terres i espais , juntament amb els de L’instant d’una ala , de Josep Maria Capdevila, i Showa , de Maria Rosa Roca, reberen el premi Ciutat d'Olot-Joan Teixidor 2002, i foren publicats en el poemari conjunt A l’ombra dels lotus 2003 Publicà…
,
sovkhoz
Història
Agronomia
Granja estatal soviètica, en què l’agricultor era assalariat i retribuït com a tal.
Creats el 1917, en passar a mans de l’estat les grans explotacions privades, la importància dels sovkhozos cresqué en nombre d’hectàrees conreades en aquest règim i en mecanització Els beneficis de les granges eren cedits íntegrament a l’estat, que, així mateix, incloïa la regulació del seu funcionament en les previsions del Pla El nombre de sovkhozos era inferior al de kolkhozos kolkhoz 18 064 i 28 593, respectivament el 1975 bé que el total de superfície conreada era el doble que en aquests Després de dissoldre's l’URSS 1991, el govern rus inicià el 1993 la reprivatització de les …
ayllu
Etnologia
Història
Unitat social i geogràfica característica de la regió andina (Perú i Bolívia), els membres de la qual formaven una comunitat políticament definida.
Fou la forma política inferior a l’estat dels aimara i dels quítxues des dels temps anteriors a l’imperi dels inques L' ayllu posseïa en comú les terres de conreu, pastures, aigües, boscs, etc, immediats al poblat que li corresponia Les seves propietats es mantingueren en general sota la dominació castellana en la mesura que no en foren desposseïts després de la independència, persisteixen fins al present Practicaven l’endogàmia local, bé que no necessàriament el matrimoni entre consanguinis El cap de cada ayllu era elegit per una reunió de caps de família d’entre els vells de…
cendra
Química
Residu pulverulent d’una combustió, format per les substàncies minerals no volàtils presents en el combustible.
Conté principalment carbonats alcalins, carbonats i sulfats de calci i de magnesi, sílice, òxids de ferro i de manganès i silicat d’alumini La cendra vegetal i la del lignit són un adob excellent per a terres argiloses La cendra ha estat considerada com a instrument de purificació per moltes religions, sobretot primitives Índia, Mèxic, Armènia, Irlanda A Israel la cendra dels holocausts servia d’ingredient per a l’aigua lustral També era símbol d’aflicció, de dol i de penitència En la litúrgia catòlica, la cendra ha conservat ambdues significacions la purificadora, car és…
Francesc de Berardo i d’Espuny
Història
Militar
Militar, polític i diplomàtic.
Participà en la defensa de Barcelona durant el setge dels francesos del 1697 Austriacista, collaborà amb el grup de Vic 1704, participà decisivament en les corts de 1705-06 i en la defensa de Barcelona del 1706, així com en l’ofensiva de Carles VI d’Àustria en terres castellanes 1710 Com a regent per Catalunya al consell d’Aragó proposà, sense èxit, la creació d’un exèrcit regular format per catalans del Principat i del País Valencià i per aragonesos Nomenat Carles emperador 1711, Berardo fou enviat per les autoritats catalanes com a ambaixador a Viena 1712, però no aconseguí d’…
Abū ‘Abd Allāh Muḥammad ibn ‘Abd Allāh ibn Baṭṭūṭa
Geografia
Història
Viatger àrab.
Fill d’una família benestant, el 1325 emprengué un viatge de peregrinació a la Meca i de perfeccionament de la seva educació a l’Orient mitjà Aviat abandonà aquests objectius per dedicar-se a viatjar i a conèixer noves terres i pobles Recorregué l’Àfrica del Nord, Egipte, Pèrsia, la Rússia meridional, l’Índia, Ceilan, i arribà a Sumatra i a la Xina Tornà al Magrib el 1349 per reprendre, poc després, els seus viatges per la península Ibèrica i l’Àfrica Negra De tornada a Fès, el 1354, dictà les memòries dels seus viatges a Ibn Ǧuzayy que n'embellí l’estil i hi intercalà nombrosos…
Sant Jaume d’Abellars (Cantallops)
Art romànic
L’any 1012 l’abat de Sant Quirc de Colera reclamà judicialment, i li fou reconegut, el domini del vilar “ Abiliarios” , que retenia el vescomte Dalmau Un document sense datar, del darrer quart del segle XI, parla de l’església de Sant Jaume d’Abellars i del seu vilar on el vescomte Ramon Guillem tenia terres en feu d’aquest monestir Les ruïnes del vilar d’Abellars han estat localitzades molt recentment en el paratge que conserva els topònims de “casal d’Abellars” i “Roc de la Penya de Sant Jaume” Tanmateix, entre les diferents restes d’edificació, en el seu estat actual i sense…
Sant Genís del Quer Foradat (Cava)
Art romànic
Al llarg del segle XI, el lloc del Cher Foradado 1004, Kero-foradat 1068 o Chero Foradad 1075, apareix en diferents documents com a límit de diverses terres El castell del Quer Foradat documentat també en aquest segle com a possessió dels comtes de Cerdanya, passà, posteriorment, per donació, a la família dels Pinós L’any 1312 l’església de Sant Genís de Quer, del deganat de Cerdanya, fou visitada pels de-, legats de l’arquebisbe de Tarragona El capellà de Querio pagava, segons consta en el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391, 1 lliura i 4 sous Actualment l’…
Sant Pere de Codinet (Ribera d’Urgellet)
Les restes d’aquesta església encara eren visibles a mitjan segle actual, al costat del vell camí que unia Coll de Nargó amb la Seu d’Urgell, prop de la moderna capella de Sant Pere Els primers esments de l’advocació de sant Pere, al lloc de Codinet, daten del 887 i del 902 En documents posteriors, datats els anys 973, 1010 i 1042, s’esmenta l’ apendicio de Sant Pere de la vila de Codinet Els anys 979 i 982 la casa de Sant Pere rebé diverses donacions de terres L’any 1758 encara consta com a església sufragània de Sant Tirs del Pla una església dedicada a sant Pere, sense…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina