Resultats de la cerca
Es mostren 100284 resultats
cor
Actuació d’una coral
© CIC-Moià
Música
Societat coral.
El moviment artístic de difusió dels cors té per finalitat la formació musical del poble mitjançant l’execució i l’audició de la música coral Aquest moviment d’inspiració romàntica és basat en la revaloració de la cançó popular Durant el segle XIX aparegueren a Europa central nombroses agrupacions corals, formades per afeccionats a la música, que assumiren una funció educativa i social L’activitat coral es desenvolupà a les escoles, les universitats, les esglésies, les fàbriques, etc el repertori era format per harmonitzacions i glosses de cançons populars, polifonia a cappella del segle XVI…
intradós
Elements d’una arc, entre els quals s’observa l’intradós
central elèctrica
Esquema d’una central d’acumulació, equipada amb un grup reversible turbina-bomba
Tecnologia energètica
Conjunt d’instal·lacions destinades a produir energia elèctrica a partir d’una altra forma d’energia (mecànica, tèrmica, etc.).
Segons el tipus de font d’energia emprat, les centrals elèctriques seran, fonamentalment, hidroelèctriques , tèrmiques , nuclears i, menys correntment, eòliques , solars , geotèrmiques , mareomotrius i hidrotèrmiques Segons llur servei, les centrals poden ésser de base, de punta, de reserva o d’acumulació Central de base és la que forneix l’energia corresponent al consum mitjà sense admetre grans variacions d’aquest central de punta és la prevista per a cobrir els moments de màxim consum treballant intermitentment en parallel amb una de base central de reserva és la prevista…
sirena
Esquema d’una sirena de Cagniard de la Tour
© fototeca.cat
Física
Tecnologia
Aparell generador de sons de gran intensitat, mitjançant una sèrie ràpida d’interrupcions periòdiques d’un corrent d’aire, vapor, etc, produïdes per la rotació d’un o més discs proveïts de forats.
En girar el disc s’interromp el corrent d’aire i la sirena emet així un so musical de freqüència igual al producte del nombre d’orificis del disc pel de revolucions per segon a què gira En la sirena de Cagniard de la Tour, ideada el 1819, és utilitzat aire comprimit i el seu funcionament és anàleg al d’una turbina Les sirenes són emprades, sobretot, com a senyal o alarma en naus, per a indicar l’hora d’entrada o de sortida de fàbriques, per a fer investigacions acústiques, etc
flor
Parts d’una flor
Josep Lluís Ferrer
Botànica
En les plantes superiors, conjunt dels diversos òrgans relacionats amb la producció de les llavors.
Les flors són exclusives i característiques de les fanerògames Des del punt de vista morfològic, la flor és considerada com un eix caulinar de creixement definit sobre el qual van inserits els òrgans de la reproducció estams i carpels i generalment òrgans accessoris pètals i sèpals, de funció protectora o per a atreure pollinitzadors Les peces florals van sobre un eixamplament caulinar receptacle o tàlem , disposades en verticils o cicles flor cíclica o en hèlix flor acíclica Normalment hi ha quatre verticils distints, que, de fora a dins, són el calze, format pels sèpals, d’aparença foliar…
art d’encerclament
art d’encerclament Calada d’una teranyina
Pesca
Qualsevol dels arts d’encalç de grans dimensions emprats per a capturar moles de peix.
Les xarxes, generalment rectangulars, que integren els arts d’encerclament es mantenen penjants l’armadura dels suros surada, arran d’aigua Són calades en cercle, voltant la mola de peix Alguns arts d’encerclament, com les teranyines, les tarrafes, etc, tenen una sèrie d’anelles lligades a l’armadura dels ploms per l’ull de les quals passa una sirga, anomenada sàgula , que permet de tancar l’art per sota, com aquell qui estreny la boca d’una bossa Els canyissats , les saltades , etc, representen formes molt determinades d’arts d’encerclament, per a…
electroerosió
Procés de mecanització dels canals del distribuïdor d’una turbina
© fototeca.cat
Tecnologia
Procediment de mecanització dels metalls per desgast produït elèctricament, bé per descàrregues entre la peça treballada i l’elèctrode, bé per desgast electrolític en una dissolució de clorur sòdic.
És especialment adequat per a metalls o aliatges d’una gran duresa o per a afaiçonar peces de forma complicada
anàlisi conductomètrica
Valoració conductomètrica d’un àcid amb una base: corba AB, àcid fort amb una base forta; corba A'B, àcid mitjanament fort amb una base forta; corba A''B àcid feble amb una base feble; P, punt d’equivalència
©
Química
Procediment analític usat per a determinar el punt final de les volumetries, basat en la mesura de la variació de la conductivitat electrolítica de la solució problema deguda a l’addició de reactiu valorant.
Com que la conductivitat electrolítica depèn de la mobilitat dels ions presents en la solució i de llurs concentracions, l’addició d’un reactiu en provoca canvis importants sempre que doni lloc a la desaparició d’una espècie iònica de la solució sigui per formació d’un compost poc dissociat o d’una sal insoluble i a la seva substitució per quantitats equivalents d’un dels ions del reactiu de mobilitat diferent de la de l’espècie eliminada Així, hom pot dur a terme conductimètricament volumetries de neutralització, de precipitació i de formació de complexos, però només en casos favorables…
barra de torsió
Esquema de funcionament d’una barra de torsió
© Fototeca.cat
Transports
Tipus de ressort constituït per una barra d’acer de gran esveltesa, feta treballar a torsió.
Pot ésser utilitzada en els automòbils com a element elàstic de la suspensió — en substitució de les ballestes o molles helicoidals— o bé com a element estabilitzador, per tal de reduir el balanceig del vehicle durant els viratges Quan fa de ressort, acostuma a encastar-se un dels seus extrems a la carrosseria mentre que l’altre és fixat sobre el suport de la mànega de la roda quan fa de barra estabilitzadora , és muntada transversalment a la llargada del vehicle i els seus extrems van fixats als suports de les mànegues de les rodes de cada banda suspensió
biela
biela d’una armadura
Construcció i obres públiques
En les armadures de ferro, cadascuna de les barres aproximadament perpendiculars als cavalls i que uneixen aquests amb el tirant.