Segons el tipus de font d’energia emprat, les centrals elèctriques seran, fonamentalment, hidroelèctriques, tèrmiques, nuclears i, menys correntment, eòliques, solars, geotèrmiques, mareomotrius i hidrotèrmiques. Segons llur servei, les centrals poden ésser de base, de punta, de reserva o d’acumulació.
Central de base és la que forneix l’energia corresponent al consum mitjà sense admetre grans variacions d’aquest; central de punta és la prevista per a cobrir els moments de màxim consum treballant intermitentment en paral·lel amb una de base; central de reserva és la prevista per als casos d’avaries en les centrals de base; la central d’acumulació és destinada a emmagatzemar energia en determinats períodes de l’any en què hi ha excedent de potència, a fi de poder-la emprar en els períodes de màxim consum.
Una central elèctrica consta fonamentalment del grup turbogenerador, format per una turbina alimentada pel fluid energètic (aigua, vapor, gas), acoblada a l’alternador, i de les instal·lacions auxiliars, que comprenen els aparells de maniobra i regulació, de mesura, així com l’estació transformadora.