Resultats de la cerca

Quan morí, el ducat tornà a la corona, i fou concedit per segona vegada vers el 1495 a Jorge, fill bastard de Joan II i d’Ana de Mendoza i progenitor de la família de Lancaster La tercera i darrera concessió data del 1867 a favor de l’infant August, fill de la reina Maria II

Afiliat el 1962 al Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, organitzà molts cursets, concerts, exposicions i tota mena d’activitats de formació cultural El 1962 inicià la seva sèrie de publicacions amb les colleccions “Textos”, “Literatura i Societat” i “El Sagitari”, i des del 1966 una revista denominada “Lacetània” Desaparegué vers la meitat de la dècada dels setanta

Després d’haver treballat com a arquitecte, es dedicà 1947 a l’escultura La seva obra es caracteritza, en una primera època, per l’aspecte lineal i pel tractament dels volums i les estructures de ferro El seu projecte Monument al presoner polític desconegut construït al Berlín Occidental vers el 1960 és l’obra seva més coneguda

Pèire d’Alvernha es refereix a aquest trobador, possiblement de la família dels senyors del castell de Sant Pere de Ribes, de qui no se’n conserva cap vers, al poema Canterai d’aquestz trobadors , on es caricaturitza la veu ronca i desagradable Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Iniciat en el camp de l’automobilisme, vers el 1910 creà un model de biplà amb el qual Eugène Renaux aterrà al cim del Puèi de Dòma, i durant la Primera Guerra Mundial equipà l’exèrcit francès Acabada la guerra, s’associà amb el seu germà Henri per a la construcció de diversos tipus d’aeronaus

De formació autodidàctica, residí habitualment a Barcelona, on es donà a conèixer l’any 1945 Les seves primeres obres són marcadament postimpressionistes, bé que aviat evolucionaren vers plantejaments expressionistes i, sobretot, coloristes Fou membre fundador del grup Lais i signant del Manifest negre 1949 La seva evolució posterior tendí a simplificar les referències a elements concrets

Franciscà 1777, fou enviat com a missioner a Mèxic, on fou ordenat sacerdot 1787 Després d’una estada a Califòrnia 1719-93 tornà a Mèxic Vers el 1800 es traslladà a Trinitat, on fundà un convent de l’orde, i d’allí, a Port-au-Prince 1811, on fundà i promogué diverses institucions benèfiques i culturals

Personatge destacat de la Ilíada d’Homer i protagonista de l’ Eneida de Virgili A la guerra de Troia lluità amb Diomedes, amb Idomeneu i amb el mateix Aquilles, del qual el deslliurà Posidó Fugí de la destrucció de Troia i inicià un viatge vers una nova terra, el qual constitueix el tema central de l’Eneida

Aparegut el 1847, se'n feren tres edicions successives la segona i la tercera el 1877 Tenia caràcter satíric, alternava el vers i la prosa i, redactat en català, incloïa algunes collaboracions en castellà N'aparegueren 13 números, illustrats amb gravats de fusta El 1862 s’anuncià un setmanari dels mateixos autors, que no arribà a sortir

Canonge de Bayeux, traduí en vers octosillàbic l’obra de Geoffroi de Monmouth Historia regum Britanniae , amb el títol de Roman de Brut 1155, important pel fet d’ésser la primera obra en francès que recull la matèria de Bretanya i fa menció de la Taula Rodona Escriví també una història dels normands, el Roman de Rou 1160-74