Resultats de la cerca

Comprenia els departaments de Charente, Charente Marítim, Deux-Sèvres i Viena La capital era Poitiers Desaparegué arran de la reforma territorial aprovada el novembre del 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionà amb les antigues regions administratives occitanes d'Aquitània i el Llemosí en la regió de Nova Aquitània

Establí la cort a Karakoram i adoptà models xinesos en l’administració Expandí considerablement l’imperi mongol, cap a l’E fins a Corea 1236, i per l’occident les seves ràtzies arribaren fins a prop de Viena En morir, la seva vídua assumí la regència 1241-46 fins al nomenament de llur fill Güyük

Inicià la carrera d’enginyer a Viena Tornà a Eslovènia el 1907 De conviccions nacionalistes, defensà també reivindicacions de caire social Conreà la poesia Erotika , 1899 i excellí en el conte psicològic Martin Kaču , 1907 Za Križenn, 1909 i en el drama social a la manera d’Ibsen Kraljna Betajnovi , 1904 Lepa Vida , 1912

Membre de la Junta de Museus de Barcelona, promogué importants exposicions artístiques al Principat Adquirí a Viena el Sant Jordi de Jaume Huguet, actualment al Museu d’Art de Catalunya Llegà una important collecció de vidres al Museu d’Arts Decoratives de Barcelona És fill de  Francesc Cabot i Ferrer i germà de Joaquim Cabot

El 1900 es doctorà amb l’obra Die nördlichen Alpen zwischen Enns, Traisen und Mürz ‘Els Alps del nord entre Enns, Traisen i Mürz’ Professor a Viena i a Berlín S'interessà també per la cartografia atles Escriví, entre altres obres, Länderkunde von Deutschland ‘Geografia d’Alemanya’, 1931 i Vergleichende Länderkunde ‘Geografia comparada’, 1951

Després de cursar estudis de música i de dret a Budapest, el 1908 es traslladà a Viena on residí fins el 1938 Hi escriví i estrenà les seves operetes més famoses Der Zigeunerprimas, 1912 Die Csardasfürstin , 1915 Gräfin Mariza , 1924, en les quals alià les tradicions vieneses de l’opereta amb un colorit hongarès

Fou disposat el seu casament amb Frederic III, rei de Romans i duc d’Àustria i Estíria, fill de l’emperador Albert I, el qual s’efectuà per poders a Barcelona 1313, i personalment 1315 a Ravensburg, on fou coronada Feu construir a Viena l’església dedicada a sant Lluís oncle matern seu Morí cega

Es familiaritzà amb el teatre a Itàlia i a Viena, i organitzà la vida teatral de Ragusa Escriptor satíric, tractà temes populars amb gran animació i color Escriví i posà en escena diverses pastorals Tirena 1548, Grižula 1551-56 Dundo Maroje ‘Oncle Maroje’, 1550 i Skup ‘L’avar’, 1553-55 són sàtires contra els avars

La seva adhesió al grup de Viena denominat Vukkaradžić el mogué a participar com un dels capdavanters en el moviment nacionalista Després de la revolució del 1848 viatjà desterrat per Europa i, de retorn, publicà algunes de les seves millors obres, la narració llarga Bunjevka 1851 i la novella Dva Idola ‘Dos ídols’, 1852

Correspon des del 1790 al departament d’Indre i Loira i als confins dels de Loir i Cher, Indre i Viena uns 6 500 km 2 La capital i principal centre és Tours Comprèn l’extrem sud-oest de la conca de París i és formada per un baix altiplà 100 m travessat d’E a W pel Loira, el qual, amb els seus afluents Viena, Indre i Cher, hi ha obert àmplies valls La població viu bàsicament de l’agricultura i de la ramaderia, molt important Els conreus principals són els de la vinya, cereals, hortalisses i farratge al N hi són abundants els boscs de pins i castanyers Habitada en els…