Resultats de la cerca
Es mostren 90648 resultats
boixeta
Tecnologia
Peça de boix o d’una altra fusta, d’uns 30 cm de llargària, llisa, de secció circular i més gruixuda al centre i als extrems (un dels quals pot ésser eventualment afuat) que no a la resta de l’eina, que és emprada pels sabaters per a allisar i brunyir la sola de les sabates.
cisell
Cisell
© fototeca.cat
Oficis manuals
Eina consistent en una barra d’acer de secció hexagonal o octagonal, acabada per un dels seus extrems en un tall, en el sentit de l’amplada, i per l’altre, en un cap, que hom percudeix amb eines manuals o mecàniques per tal de tallar o desbastar una peça de metall, un bloc de pedra, etc.
Baró
Pintura
Escultura
Família d’artistes perpinyanesos dels ss XIV i XV; el més antic conegut és Pere Baró
, dit el Vell
(? — Perpinyà 1399), pintor i probablement escultor, que treballà per a les esglésies d’Hortafà (1367), Salses (1383) i Sant Cebrià (1388) i per a la casa de la procura de Perpinyà (1379); era seguidor de l’estil de Jaume Serra.
Fills i collaboradors seus foren Pere Baró — 1400, autor de les pintures de l’armari de Pasiols 1397 i del retaule de Santa Maria de la Mar, i Joan Baró , que treballà al palau reial de Perpinyà en la decoració de fustes i en la pintura de vidrieres Fill d’aquest fou Joan Baró — 1458, que decorà les vidrieres de la seu d’Elna 1448
palissandre
Botànica
Tecnologia
Gènere que comprèn unes 100 espècies tropicals, de la família de les papilionàcies, d’arbres de fulles pinnaticompostes i de fruits indehiscents, de molts dels quals és aprofitada la fusta, de color vermell fosc o quasi negre, viada, compacta i de fibra gruixuda i uniforme, molt apreciada en la fabricació de mobles i d’objectes diversos.
otídids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels gruïformes, de 35 a 135 cm, que tenen el bec curt i lleugerament rom a la punta, els tarsos alts i forts, els peus amb tres dits dirigits endavant, units en la base per una curta membrana i amb les ungles aplanades en l’extrem, i els manca la glàndula uropigial.
Presenten un lleuger dimorfisme sexual, són nidífugs, habiten en zones descobertes i àrides i s’alimenten de fulles, llavors, tubercles, insectes i petits vertebrats Es reparteixen en una vintena d’espècies, que pertanyen als gèneres Otis, Ardeotis, Lissotis, Houbara, Eupodotis i Choriotis Són propis d’Àfrica, Àsia, Europa i Austràlia
indicadors de Fajans
Química
Cadascun dels indicadors del grup introduït en anàlisi volumètrica per K. Fajans el 1923 per a la detecció del punt final de les volumetries de precipitació, caracteritzats pel fet de tenir diferent color quan es troben lliures en solució i quan es troben adsorbits sobre la superfície del precipitat format en la volumetria, també anomenats indicadors d’adsorció.
Aquests indicadors són àcids febles com la fluoresceïna, la diclorofluoresceïna o l’eosina o bases febles com la rodamina 6 G i l’etoxicrisoïdina, i poden ésser emprats només en un camp de pH limitat segons la valor de llur constant d’ionització
Associació Catalana per a la Difusió de la Música de Cinema
Cinematografia
Agrupació d’afeccionats a la música cinematogràfica sorgida a Barcelona el 1994 i fundada pels germans Claver (Víctor, Josep i Jaume), Jordi Fortes, Rafael Delgado, Jaume Piquet, Joan Bosch, Ramon Esteban, Conrado Xalabarder, Jordi Rosell, Joaquín Piquero, Germán Barón i Josep Balcells, alguns dels quals eren antics col·laboradors de la revista "Música de Cine" (València 1990-96).
En fou primer president CXalabarder, que abandonà l’entitat el 1996 en ésser nomenat crític de bandes sonores de la revista "Fotogramas" El rellevà Balcells, format dins el Cineclub de l’Escola d’Enginyers Industrials i que dirigí, amb Carles Benpar, el Cineclub Montseny Organitzà conferències públiques amb suport audiovisual Sala Transformadors de Barcelona i, a partir del 1995, publicà la revista trimestral "Secuencias de música cinematográfica", que el 1999 es convertí en un butlletí Aquesta publicació edità un número especial amb articles de GBarón, LMartínez, JDRomero Mora, J i VClaver,…
panel de víctimes
Sociologia
Pràctica de justícia restaurativa en què un grup de víctimes d’un determinat tipus de delicte exposen voluntàriament, davant d’un grup d’ofensors que han comès el mateix delicte, els perjudicis que aquell fet els ha provocat, amb la finalitat de contribuir a la recuperació anímica de les víctimes i al canvi d’actitud dels ofensors.
Els ofensors que participen en un panel de víctimes ho fan, generalment, per ordre judicial, però mai estan presents els ofensors que han atemptat contra les víctimes que hi participen Les víctimes poden anar acompanyades, eventualment, de familiars o persones pròximes
tub de Newton
Física
Tub de vidre del qual hom ha extret l’aire, que conté cossos de diferent natura, tals com una boleta d’acer, una ploma, un tros de suro, etc, i que serveix per a comprovar que, en absència del fregament de l’aire, el temps de caiguda dels cossos és independent de llur massa, forma i natura.
Sant Sadurní d’Osormort
La casa de la vila de Sant Sadurní d’Osormort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Té com a eix la vall de l’antiga riera d’Osor, que li donà el nom, coneguda modernament per Riera Major Limita al N i l’E amb les terres de Vilanova de Sau, al SE amb Espinelves, al S amb Viladrau, a l’W amb Sant Julià de Vilatorta i al NW amb una petita llenca de Folgueroles i de Tavèrnoles Els materials que formen les terres del terme són en bona part del Terciari, però el sector de llevant és format per roques granítiques Limita a ponent per una sèrie d’espadats i cingleres, de gresos rogencs, que van des del coll de Romegats fins a Puig Castellar, i que té com a…