Resultats de la cerca
Es mostren 22402 resultats
riu de la Palomera
Nom amb què és designat l’Arieja a la capçalera, on separa Andorra de l’Alta Cerdanya.
Sistema Mediterrani Català
Serralada
Nom amb que es coneix el conjunt de la Serralada Litoral Catalana i la Serralada Prelitoral Catalana.
Morfològicament i geogràficament segons Francisco Hernández Pacheco comprèn els relleus estesos des de les Gavarres Baix Empordà fins als ports de Beseit, entre la Depressió Central i la mar En canvi, seguint criteris estructurals segons Noel Llopis i Lladó i àdhuc per afinitats bioclimàtiques, sembla necessari de considerar que també comprèn la depressió costanera fins a Castelló de la Plana, continuació de la del baix Ebre, i les elevacions més septentrionals del País Valencià les serres del Maestrat i els ports de Morella, orogràficament integrades a la serralada Ibèrica
plana de Vilanova
Nom donat antigament a la plana de l’esquerra del Segre, davant la ciutat de Balaguer (Noguera).
Bakhčisaraj
Ciutat
Ciutat d’Ucraïna, a la República Autònoma de Crimea, a la península del mateix nom (20.000 h).
Centre d’una regió agrícola, exporta tabac i fruita Fou capital del regne dels tàrtars des del segle XV conserva un palau i sepulcres dels kans Rússia i Turquia hi signaren el 1681 l’anomenada pau de Bakhcisaraj , que confirmava el protectorat rus sobre Kíev
canal de Zaricejo
Nom amb el qual també és conegut el canal de Villena, al municipi de Villena
(Alt Vinalopó).
barranc del Troncar
Barranc
Nom amb el qual també és conegut el barranc de Polop, a la caseria de Polop
(Alcoià).
el Canyet
Antic nom d’un sector de marina de l’antic terme de Sant Martí de Provençals (Barcelona).
Hi eren cremats els condemnats per la inquisició barcelonina
vegueria de Bages
Història
Nom amb el qual també ha estat coneguda la vegueria de Manresa (o de Manresa i Bages).
Franja de Ponent
Nom que modernament designa una llenca de territori catalanoparlant situada en la comunitat autònoma de l’Aragó.
Comprèn les comarques tradicionals de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya Zona sotmesa a una forta emigració, el 1998 la població censada als municipis era de 48335 h, mentre que en el cens del 2004 era de 46694 h en el període 1998-2004 el cens tingué una disminució de 1641 h Fraga al Baix Cinca era el municipi més poblat, amb 13035 h el 2004 i el 27,9% del total del cens de la zona La història L’origen d’aquesta adscripció prové de la disposició de Jaume II per la qual des del 1300 tot aquest sector la Ribagorça, el Sobrarb i la Llitera restava dependent de les Corts d’…
Fraga
Despoblat
Despoblat del terme de Castelló de la Ribera (Ribera Alta), que dóna nom a una partida rural.