Resultats de la cerca
Es mostren 30158 resultats
Eugenio Baturone Ribas
Automobilisme
Pilot automobilístic.
Conegut com Geni Quedà segon en el I Trofeu Montjuïc-Juan Pinyol 1966 del Reial Automòbil Club de Catalunya Quedà tercer en el Gran Premi de Madrid de Fórmula 3 1968 i en el Campionat de Catalunya de velocitat 1969 Guanyà consecutivament la Pujada a Montserrat del 1973 al 1976 Fou campió d’Espanya de muntanya 1974, 1976, de Catalunya de velocitat 1974 i de Catalunya de muntanya 1975 i subcampió d’Espanya de muntanya 1975, 1977 Es retirà el 1977 Amb Francisco Torredemer fundà la revista especialitzada Fórmula 1972
Enric Blanco Alberich

Enric Blanco Alberich, la seva dona i la seva filla al veler Evalú, amb què van creuar l’Atlàntic (1930)
Arxiu E. Blanco
Vela
Regatista.
Emigrà de Catalunya de jove i s’establí als EstatsUnitsd’Amèrica És considerat el primer navegant en solitari català, ja que el 1930 creuà l’Atlàntic amb el veler Evalú acompanyat de la seva dona i la seva filla Sortí de Boston el 10 de juliol i arribà a Barcelona el 5 d’octubre, on fou rebut per una gran multitud El 1931 es publicà la seva aventura en dues edicions en català amb el títol Boston-Barcelona i en castellà amb el de La gesta del Evalú
Circuit de Vilafranca

La recta de tribunes en la cursa del 1921 del circuit de Vilafranca (dibuix de l’època)
Vinseum
Automobilisme
Circuit de velocitat de 14,790 km de longitud que travessava els termes municipals de Vilafranca del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, i La Múnia (Castellví de la Marca).
Els anys 1921, 1922 i 1923 aquest circuit no permanent acollí la celebració del Gran Premi Penya Rhin, una de les primeres proves automobilístiques amb caràcter internacional celebrades a Europa, i també les tres primeres edicions del Campionat d’Espanya d’automobilisme, fet pel qual és considerat el bressol de la Fórmula 1 a l’Estat espanyol En aquestes proves els pilots havien de donar 35 voltes al circuit i recorrien un total de 517,65 km En la cursa celebrada el 1921 el circuit aplegà uns 50000 espectadors repartits al llarg del recorregut
Rafael Guardia
Música
Editor català.
Les dades que es tenen sobre ell són escasses Se sap que estigué actiu a Barcelona entre el 1878 i el 1902, i que la seva editorial, anomenada Guardia Rabassó y Cía, era una de les més importants de la Barcelona del final del segle XIX, i que publicava partitures de tots els gèneres en voga a l’època El 1895 amplià el negoci amb l’obertura d’una sucursal a Saragossa El 1902 Guardia Rabassó y Cía fou adquirida per una editorial més gran, Sindicato Musical Barcelonés Dotesio
Maria Teresa Martínez
Música
Organista catalana.
Fou alumna del Conservatori Municipal de Barcelona, on estudià piano i orgue Perfeccionà els estudis d’orgue amb Anton Heiller a l’Akademie für Musik de Viena Es diplomà l’any 1970 amb una distinció d’honor Guardonada en diferents concursos internacionals a Bolonya, Nuremberg, Ginebra, Àvila, St Albans Gran Bretanya i Arosa Suïssa, ha fet una important carrera concertística amb aparicions a tot Europa i Amèrica, com a solista i en collaboració amb diferents orquestres Ha actuat en nombrosos festivals, inclosos el de Granada i el de Santander
Georges Solchany
Música
Pianista hongarès naturalitzat francès.
Es formà al Conservatori de Budapest fins el 1941 i, després a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt, centre on rebé classes d’E Dóhnanyi del 1941 al 1943 Fou distingit amb el Gran Premi Liszt 1942 i el primer premi del Concurs Internacional de Piano Alfredo Casella L’any 1946 s’establí a París Dedicat especialment a la música de cambra, actuà al costat d’instrumentistes tan prestigiosos com els violinistes David Ojstrakh i Leonid Kogan, i de formacions com el Quartet Végh i el Quartet Hongarès També fou el pianista del Trio Hongarès
Josep Lluís Moreno Miguel

Josep Lluís Moreno Miguel
ARXIU J. LL. MORENO
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE des del 1983 Participà en l’obertura de la via dels Catalans al Huascarán Nord 1983, juntament amb Carles Vallès i Joan Tomàs, i de la via Estel Impossible del Bhagirathi III 1984, amb Joan Tomàs, Joan Carles Aldeguer i Sergi Martínez, i formà part de l’expedició EPSON a l’Everest 1988 Ha realitzat un gran nombre d’escalades de dificultat, algunes de les quals primeres absolutes, a Montserrat, Vilanova de Meià, el Pedraforca, els Pirineus i els Alps
Josep Maria Moré Comas
Automobilisme
Pilot automobilístic.
Juntament amb el seu germà Ramon, tingué una gran influència en els primers anys de l’automobilisme a Catalunya Amb ell creà els primers autocicles construïts a Catalunya, amb els quals obtingué diversos èxits a l’Autòdrom de Terramar, a Sitges El 1914 creà, també amb el seu germà, la marca David, activa fins als anys cinquanta Participà com a pilot en moltes curses i es distingí pels coneixements de mecànica El 1916 guanyà la primera cursa d’autocicles que es feia a Europa i que es disputà al circuit del Baix Penedès
Pere Monistrol Masafret
Futbol
Futbolista.
Migcampista que destacà al Centre d’Esports Sabadell, on jugà durant vuit temporades 1911-19 Era la gran figura de l’equip i també formà part de la directiva del club a partir del febrer del 1919 Fou campió de Catalunya de segona categoria 1914, 1915 i guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1916 També participà en algun partit del Reial Club Deportiu Espanyol, i al juny del 1918 jugà un partit de la Copa Barcelona amb el Futbol Club Barcelona Disputà 14 partits amb la selecció catalana
Manuel Miret Maymir
Esquí
Excursionisme
Excursionista i esquiador.
Vinculat al Centre Excursionista de Catalunya CEC, entrà a la junta directiva l’any 1905 Presidí la Secció d’Esports de Muntanya a la segona dècada del segle XX, i durant el seu mandat impulsà les activitats que donaren origen als esports d’hivern a Catalunya i que culminaren amb la Gran Setmana de Ribes al febrer del 1912 amb les primeres proves internacionals Formà part dels primers esquiadors del CEC amb Josep Amat, Lluís Balcells, Jeroni Castelló, Santiago Creus, el comte de Llar, Enric Pízzala, Albert Santamaría i els germans Manuel i Ramon Tey