Resultats de la cerca
Es mostren 15970 resultats
Antonio Estévez
Música
Compositor veneçolà.
Estudià a l’Escuela de Música y Declamación de Caracas 1930-44 i el 1934 ingressà a l’Orquestra Simfònica de Veneçuela com a segon oboè A partir del 1940, començà a dedicar-se a la docència, activitat que exercí a l’Escuela de Música y Declamación i en altres centres La seva tasca pública, però, no es limità a l’ensenyament i fou també un destacat promotor musical Així, a Caracas fundà el Liceo Andrés Bello 1942 i l’Orfeón de la Universitat Central de Venezuela 1943 El 1945, gràcies a una beca del Ministeri de Cultura veneçolà, anà a ampliar els seus coneixements als Estats Units i més tard a…
Josep Barberà i Humbert
Música
Compositor i teòric de la música català.
Vida Es formà al Conservatori del Liceu, on ingressà a onze anys d’edat Estudià teoria musical, piano i harmonia i, anys més tard, fou deixeble de composició de Felip Pedrell Ensenyà harmonia i composició al Conservatori del Liceu, centre del qual arribà a ser director del 1931 al 1938 El 1893 fou nomenat director de l’antic Orfeó la Lira Martinenc i aquest contacte amb el món coral el feu interessar-se per les característiques musicals de les cançons populars, com ara les estructures, les modalitats i el caràcter Divulgà els resultats de la seva recerca per mitjà de conferències, articles i…
Jaume Biscarri i Bossom
Música
Pianista, compositor i musicògraf català.
A sis anys inicià la seva formació musical a Balaguer amb l’organista i mestre de capella Francesc Coma i a tretze anys es traslladà a Barcelona per completar els seus estudis musicals amb Francesc Andreví, amb qui feu harmonia, contrapunt i fuga Josep Maria Sirvent, juntament amb Andreví, l’inicià en el piano El 1864 viatjà a París, on tingué la possibilitat de freqüentar les reunions de Rossini i fer amistat amb FJ Fétis, M Carafa, AF Marmontel, JH Ravina i molts d’altres El 1866 fundà "La España Musical", publicació periòdica que edità juntament amb Andreu Vidal i Llimona, i on el mateix…
Josep Carcoler i Gomis
Música
Compositor i mestre de capella català.
En una data posterior al 1708 fou "escolà de cota" i deixeble de Joan Crisòstom Ripollès a la capella musical de la seu de Tarragona El 1723 apareix documentat a Tremp com a organista i mestre de capella Feu oposicions per a diferents places de mestre de capella Santa Maria del Pi de Barcelona, el 1737 catedral de Lleida, el 1738, però no aconseguí guanyar-ne cap Finalment, el 4 de novembre de 1739 obtingué el magisteri de l’església parroquial de Sant Esteve d Fins ara, s’han conservat quaranta-vuit obres d’aquest autor, dipositades a l’arxiu de música de la catedral de…
Marcel Delannoy
Música
Compositor francès.
Es dedicà a la música animat per A Honegger Delannoy havia començat estudis d’arquitectura i s’interessà també per la pintura Estudià harmonia amb Jean Gallon, contrapunt amb A Gédalge i orquestració amb RolandManuel, malgrat que molts coneixements els adquirí de forma autodidàctica El seu llenguatge mostra que fou un compositor amatent als grans corrents avantguardistes, preocupat per la recerca d’un llenguatge personal tot i les influències que rebé de Honegger La seva primera obra, Le poirier de misère , estrenada el 1927 a París, estava escrita en l’estètica pròpia del seu temps, un estil…
Gaietà Vilardebó
Música
Mestre orguener i fabricant de pianos català.
Documentat com a orguener entre el 1849 i el 1886, és un dels grans mestres de la segona meitat del segle XIX S’establí a Barcelona, on tingué l’obrador al núm 24 del carrer dels Tallers, i bastí els orgues de les esglésies barcelonines dels Sants Just i Pastor 1852, de la Bonanova 1860, de Sant Francesc de Paula 1861 i de la Mare de Déu de l’Esperança També feu els del Vinyet de Sitges 1857, de la Misericòrdia de Canet de Mar 1867, de Sant Esteve de la Garriga 1868 i del Panteó de Comillas Santander, ~1880, a més dels de les seus de Girona 1852 i d’Eivissa 1858 Reconstruí o amplià els orgues…
Ignaz Vitzthumb
Música
Director, compositor i empresari austríac.
S’incorporà al cor de la capella de l’arxiduquessa Maria Elisabet a Brusselles Llavors començà a formar part de companyies d’aficionats com les Chambres de Rhétorique o les Sociétés Bourgeoises, per a les quals compongué les seves primeres òperes El 1763 fou nomenat maître de musique et de chant del Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles, institució de la qual es feu càrrec com a director el 1770 El 1775 promogué la producció d’obres en idioma flamenc, fet que possibilità gires per Holanda amb la companyia creada ad hoc i batejada com a Troupe Nationale Després del fracàs d’…
Luchino Visconti (di Modrone)
Música
Director cinematogràfic, productor i llibretista italià.
Fill del duc de Modrone, des de petit sentí una gran passió per la música i estudià violoncel També assistia sovint a les representacions del Teatro alla Scala, d’on el seu avi i el seu pare havien estat directors artístics A partir dels anys cinquanta, a més del cinema, es dedicà a la producció operística, amb obres com La vestale , La sonnambula , La Traviata o Anna Bolena , totes amb la soprano Maria Callas El 1958, la seva producció de Don Carlos s’estrenà al Covent Garden La seva carrera com a productor operístic acabà el 1972 amb Manon Lescaut , que rebé excellents…
Jean Richafort
Música
Compositor francoflamenc.
Possiblement fou deixeble de Josquin Des Prés Fou mestre de capella a Sant Rombaud de Malines entre el 1507 i el 1509 Més tard entrà al servei de la capella reial francesa En algun moment de la dècada del 1510 és possible que fes una estada a Roma Cap al 1531 sembla que estigué a Brusselles al servei de la regent Maria d’Hongria Cap al final dels seus dies, del 1542 al 1547, fou mestre de capella a Sant Gilles de Bruges Les seves obres s’han conservat en fonts diverses Dins la seva producció musical destaquen els motets, de dinou dels quals se’n feu una edició pòstuma a París l’…
Francesca Margherita de L’Epine
Música
Soprano italiana.
Arribà a Londres el 1702 acompanyada del compositor Jakob Greber i de la seva germana, Maria Gallia, també cantant Des del 1708 fins al 1714 cantà regularment en la companyia d’òpera del Queen’s Theatre, interpretant obres de H Purcell, GB Bononcini i A Scarlatti La primera òpera que interpretà a Londres, segons la documentació conservada, fou Camilla 1706, de NF Haym, substituint la prima donna Catherine Tofts El 1707 cantà en el pasticcio de JCh Pepusch Thomyris i fins el 1714 actuà en gairebé totes les òperes produïdes a Londres, molt sovint interpretant papers masculins El…