Resultats de la cerca

Entorn seu es formà una teologia, dita memfita , segons la qual ell havia creat el món i era el sobirà dels déus Ja en el Regne Antic li fou assimilada una altra divinitat, Sokaris, senyor de la necròpoli memfita d’ací el nom de Ptah-Sokaris i més tard Osiris Ptah-Sokaris-Osiris Fou sempre el patró dels escultors i dels orfebres, raó per la qual els grecs l’identificaren amb Hefest La seva dona era Sekhmet, el seu fill Nefertum i el seu animal sagrat Apis

Fill natural de Muzio Attendolo Sforza Participà en les guerres de la Marca d’Ancona a favor del seu germà Francesco El 1444 es casà per primera vegada amb Costanza da Varano, que aportà com a dot part de la senyoria de Pesaro la resta, l’adquirí ell 1445 El 1447 assolí el domini de la ciutat en ésser nomenat vicari papal A més del seu germà, serví com a guerrer el papa i el rei de Nàpols, que el féu lloctinent general del regne 1462

Treballà a Barcelona i aviat a París, on les seves copes, gerros i altres peces, sòlides i consistents, que hom ha qualificat de quasi gaudinianes, tingueren gran difusió i foren adquirides en part pel govern francès Collaboraren amb ell els seus fills Joaquim Sala i Manau Barcelona 1900 — París 1923 i Joan Sala i Manau Arenys de Mar 1895, que es presentà a l’Exposició d’Art de Barcelona el 1918 i que féu una important exposició a la Sala Parés de Barcelona el 1928

Fill del també humanista i poeta Ugolino Verino És autor d’uns Disticha moralia , que tingueren una gran difusió com a llibre de lectura llatina a les escoles L’humanista basc radicat a Barcelona Martí Ivarra en féu uns comentaris i hi afegí uns epigrames originals d’ell l’obra fou publicada a Barcelona el 1512 i fou objecte de nombroses edicions Ivarra considerà Verino eivissenc, i el bibliògraf JMBover el considerà menorquí, així com el seu pare Ugolino, per l’analogia amb el llinatge illenc Verí

Curial i cardenal, ocupà diversos càrrecs diplomàtics Francòfil durant la guerra dels Trenta Anys , intercedí —a instàncies dels diputats catalans— prop de Felip IV 1640 demanant clemència per als revoltats i recomanà als catalans obediència no permeté la creació d’un tribunal especial contra els eclesiàstics complicats en la revolta Fundà el collegi de Propaganda Fide, a Roma, que d’ell rebé el nom d’Urbanià 1627, i reduí notablement el calendari festiu 1642 Amic de Galileu , durant el seu pontificat tingué lloc el procés famós

La publicació del seus escrits sobre teatre, quan era universitari a Oxford, He That Plays the King ‘Ell que fa el paper del rei’, 1950 representà un revulsiu pel teatre convencional de després de la Segona Guerra Mundial Fou qui més ajudà la generació dels angry young men a través de les revistes on publicava les seves crítiques Director literari del Teatre Nacional britànic, fou contrari a la censura, i ideà una de les comèdies eròtiques de més èxit dels anys setanta, Oh, Calcutta 1969

Periodista durant molts anys, en els seus reculls d’articles, narracions i historietes illustrades per ell mateix presenta el desemparament de l’habitant de les grans ciutats amb un humor sovint absurd i fantasiós De la seva obra cal esmentar la sàtira Is Sex Necessary 1929, My Life and Hard Times 1940, de caràcter autobiogràfic, els volums de narracions Fables of Our Times 1940 i The Thurber Carnival 1945, i els contes per a infants The 13 Clocks 1950 i The Wonderful O 1957

El seu nom de fonts era Walatta Mikā'ēl Pertanyent a una família feudal de la regió de Semyen, es casà el 1883, després de quatre matrimonis anteriors, amb el ras de Shoa, el qual, el 1889, esdevingué negus d’Etiòpia amb el nom de Menelik II Exercí una gran influència sobre ell, principalment orientant-lo en una política antieuropea, i en posar-se greument malalt es féu càrrec de la regència, que exercí amb poders illimitats fins el 1910, que en fou desposseïda

L’any 1541, per tal de venjar la mort del seu pare, i amb motiu d’una estada de Francisco Pizarro a Lima, preparà un complot contra el conqueridor del Perú, que fou assassinat Aclamat com a governador, exercí el càrrec gairebé dos anys 1541-42 l’arribada, però, del visitador Vaca de Castro, que es nomenà ell mateix governador i es coalitzà amb els pizarristes, determinà la derrota dels “xilens” a la batalla de Chupas Diego de Almagro fou condemnat a mort i executat

Gran impulsor de l’occitanisme, fundà amb C Soula la revista Oc 1923 i fou un dels artífexs de la Societat d’Estudis Occitans Fruit de la seva acció fou després l’Institut d’Estudis Occitans, del qual, però, se separà el 1964 per raons d’orientació El 1928 realitzà, juntament amb J Carbonell i Gener, el famós número de l’Amic de les Arts sobre la poesia occitana Poeta ell mateix, publicà en gascó el recull Signes 1960 sota el pseudònim de Delfin Dario