Resultats de la cerca

Ha estat presidit, successivament per Francesc Tutzó i Bennàsar 1979-83, de la Unión de Centro Democrático Tirso Pons i Pons 1983-87 i 1987-91, del Partit Socialista de les Illes Balears PSIB-PSOE Albert Moragues i Gomila 1991, del PSIB  Joan Huguet i Rotger 1991-95, del Partido Popular PP Cristòfol Triay i Humbert 1995-99, del PSIB Joana Barceló i Martí 1999-2008, del PSIB i Marc Pons i Pons 2008-11, del PSIB Santiago Tadeo 2011-15, del PP Maite Salord i Ripoll 2015-17, de Més pes Menorca i Susana Mora i Humbert 2017-23, del PSIB Des del 2023 és president Adolf Vilafranca i…

Els seus principals objectius són difondre el coneixement geogràfic propi de les Illes Balears i fomentar la investigació L’entitat publica amb periodicitat anual el ‘Bolletí de Geografia Aplicada’, que recull treballs científics de caràcter tècnic i divulgatiu, i també edita altres materials a la collecció ‘Monografies de la Societat Geogràfica de les Illes Balears’ Convoca anualment un premi d’investigació i concedeix dos guardons honorífics, la Presidència d’Honor de la Societat Geogràfica de les Illes Balears, que reconeix aquelles persones que han tingut un paper destacat en la difusió…

El poble de Masriudoms agregat de Vandellòs, situat a la vora del riu Llastres, en la carretera que va a Vandellòs, conserva una antiga torre renaixentista actualment amb funcions de campanar de l’església parroquial que hi ha qui creu que ja existia als segles XIII-XIV Possiblement el lloc té a veure amb Ramon de Riudoms, el destinatari de la carta de població de Vandellòs del 1191, atorgada per Albert de Castellvell i el castlà Arnau de Fenollar A la primera meitat del segle XIV posseïa Masriudoms, dins la baronia d’Entença, el castellà de Pratdip, Alegret Taudell Al segle XV…

Fundat i federat l’any 1946, la seva activitat començà real-ment el 1958, a la caseta de la Societat Espanyola de Salvament El 1967 inicià les obres d’ampliació de les installacions, en les quals es guanyà terreny al mar Organitzà regates per les aigües de Palamós i el 1970, a causa de la gran activitat del club, creà el Club de Vela de Palamós per gestio-nar millor les activitats de vela El club seguí collaborant en l’organització de regates estatals i internacionals La seva activitat principal, però, és subministrar serveis a les embarcacions El 2008 es publicà el llibre Club Nàutic Costa…

Especialitzada en proves de papallona, pertanyé al CN Sabadell al llarg de tota la seva carrera esportiva, finalitzada el 2007 Entrenà primer a les ordres de Paulus Wildeboer i posteriorment d’Albert Tubella Destacà en categoria júnior, on fou campiona de Catalunya de 50 m papallona i subcampiona de 100 m i 200 m del mateix estil, campiona catalana de relleus 4 × 100 m estils i 4 × 100 m lliure i subcampiona estatal de 50 i 200 m papallona i bronze en 100 m En categoria absoluta guanyà el títol estatal de relleus de 4 × 100 m estils, amb rècord del campionat inclòs, i aconseguí…

Es doctorà a l’Institut Tecnològic de Massachusetts MIT sota la supervisió del premi Nobel David Baltimore i continuà com a becari de postgrau del també premi Nobel H Robert Horvitz  El 1984 s’incorporà a la Universitat de Harvard, i el 1992 es traslladà al Dartmouth College on ocupà la càtedra Silverman de Ciències Naturals en el programa de medicina molecular Amb Gary Ruvkun i David Baulcombe guanyà el premi Albert Lasker d’Investigació Mèdica Bàsica 2012 pels seus descobriments sobre el micro-RNA, unes diminutes molècules d’ARN que tenen un paper essencial en la regulació dels…

Fill d’Èol i pare de Glauc, ja a l' Odissea apareix condemnat per Zeus a empènyer eternament fins al cim d’una muntanya una roca enorme que, un cop a dalt, torna a rodolar sempre cap al fons d’on el sentit de l’expressió un treball de Sísif , equivalent a un esforç ardu i inútil Diverses són les llegendes que expliquen el seu càstig terrible, però totes es resumeixen en el fet d’haver enganyat o desobeït els déus La seva figura inspirà un drama satíric d’Èsquil i un altre d’Eurípides Per a Albert Camus Le mythe de Sisyphe , el mite representà una meditació sobre el que té de…

Fou deixeble de Jean Brunhes i d’Albert Demangeon es doctorà a la Sorbona el 1932 Fundà i dirigí departaments universitaris de geografia a Lilla 1924, a São Paulo 1934, a Rio de Janeiro 1936 i a Quebec 1946 Del 1939 al 1946 dirigí l’Institut Français de Barcelona, on organitzà i estimulà una activitat cultural considerable i on fomentà els estudis geogràfics, fet pel qual obtingué 1971 el premi Catalònia de l’Institut d’Estudis Catalans És autor de diversos estudis sobre els Països Catalans, França, Brasil, Canadà, etc Fou professor de la Universitat de Barcelona i director de la…

En poesia ha publicat Retalls de foc premi Amadeu Oller, 1983, Amb ungles lleus li esquinça 1988, El vent de les andanes 1994, premi Caterina Albert i Paradís 1993,  La cala del desig premi Miquel de Palol 1995 i  La pell del pensament 2004, una evocació de la infantesa i de la Catalunya central dels anys seixanta En prosa, ha conreat la narrativa infantil i juvenil amb les obres L’arpa de les mil cordes 1994, premi Ciutat d’Olot de contes infantils 1993, La bruixa que no sabia riure 1997, El secret de la persiana 1997, Ulldevellut 2000, JF Delgado premi Josep M Folch i Torres…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, durant la dècada de 1930 formà cordada amb Albert Casanelles i realitzà primeres ascensions a Montserrat i els Pirineus, a més d’ascensions als Alps, com el mont Cerví 1934 El 1933 escalà la canal del pollegó inferior del Pedraforca i feu la primera travessa de la cresta Peiraforca-Roc Colom Realitzà la primera hivernal al Roc Colom 1934 i als Encantats 1935, també amb Josep Romeu Creà les Milícies Alpines en resposta a la revolta feixista de l’estiu del 1936 i s’incorporà al Regiment Pirinenc núm 1 de Catalunya Morí en el marc de…