Resultats de la cerca
Es mostren 2047 resultats
Elisabeth Schwarzkopf

Elisabeth Schwarzkopf
© EMI Music Spain
Música
Nom amb el qual és coneguda la soprano alemanya Olga Maria Elisabeth Friederike Schwarzkopf.
El 1934 començà a estudiar cant al conservatori de Berlín Quatre anys més tard fou contractada per l’òpera de la Ciutat de Berlín, i més tard amplià la seva formació amb M Ivogün El 1944 el director Karl Böhm la incorporà a l’Òpera de Viena fins el 1950 Durant aquests anys, debutà al Covent Garden de Londres el 1947 Cantà assíduament al teatre londinenc, on es destacà en el repertori alemany R Strauss, WA Mozart, R Wagner i italià G Verdi, G Puccini, que interpretà en anglès Cantà també regularment amb la Scala de Milà 1949–63, al Festival de Salzburg 1949–64 i a l’Òpera de San Francisco 1955…
,
Xavier Valls i Subirà

Xavier Valls i Subirà
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola Massana amb Charles Collet, que el posà en contacte amb Manolo, Sunyer, Pau Roig, Artigas, Villà i altres, guanyà un primer premi al cinquè Saló de Tardor de Palma 1946 Fou becat per l’Institut Français de Barcelona el 1949 Establert a París aquell any, participà al Salon Jeune Peinture 1952, el Salon des Indépendants i el Salon d’Automne 1953 Participà també als Salons d’Octubre de Barcelona i a la Tercera Biennal Hispanoamericana d’Art de Barcelona, on guanyà el premi a la millor natura morta 1955 A Barcelona dissenyà esporàdicament vitralls per a esglésies, i hi exposà…
Concepció Supervia i Pascual
Concepció Supervia i Pascual
© Fototeca.cat
Música
Mezzosoprano.
Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona i, el 1910, a quinze anys, debutà al Teatre Colón de Buenos Aires amb l’òpera Blanca de Beaulieu de CA Stiattesi, com a membre integrant de la companyia de J Goula Un any després intervingué en l’òpera Carmen , de G Bizet, i interpretà el paper d’Octavian en l’estrena italiana d’ El cavaller de la rosa , de R Strauss, a l’Òpera de Roma El 1912 debutà al Gran Teatre del Liceu amb Samsó i Dalila , de Saint-Saëns, i consolidà definitivament la seva projecció com a mezzosoprano en l’àmbit internacional Intèrpret molt cotitzada per la…
,
Güelfa
Literatura catalana
Protagonista femenina de la novel·la cavalleresca del s.XV Curial e Güelfa.
Vídua jove i rica que viu a la cort del seu germà, el marquès de Montferrat, veient-se sotmesa als «punyiments de la carn», decideix estimar secretament un valerós jove, de manera que dona «licència als hulls que mirassen bé tots aquells qui eren en casa de son frare» D’entre tots tria Curial, qui té la «virtut de proesa» però li manca la «riquesa» És per això que Güelfa decideix ajudar-lo econòmicament, car «no havent esguart a claretat de sanch ne a multitud de riqueses, entrels altres li plagué molt Curial, car veent-lo molt gentil de la persona, e assats gentil de cor, e molt…
templer

Fortalesa de l’orde del Temple, a Portugal
© Fototeca.cat-Corel
Història
Membre d’un orde militar fundat a Jerusalem el 1118 pel cavaller de la Xampanya Hugues de Payens, amb altres cavallers francesos.
Tenien com a finalitat de socórrer els pelegrins que anaven a visitar els Llocs Sants i que sovint eren objecte de pillatges per part dels lladres sarraïns Al principi prengueren el nom de pauperes comilitones Christi professaren la regla canonical de sant Agustí, a la qual afegiren el quart vot de defensar els pelegrins El rei Balduí II de Jerusalem els installà en un palau situat dins el recinte de l’antic Temple de Salomó i per això adoptaren el nom d’ Equites Militiae Templi Salomonis El nou orde obtingué el reconeixement canònic al concili de Troyes 1128 i se li concedí una regla…
vetlla d’armes
Història
Nit que l’aspirant havia de passar a l’església en oració com a preparació per a la cerimònia d’armar cavaller
.
Joan Muntaner
Història
Cosí germà del cronista Ramon Muntaner, probable fill d’un Ramon Muntaner establert a Mallorca el 1233, que el rei feu cavaller.
Acompanyà el cronista en les seves aventures per la Mediterrània el 1307 aquell el posà com a cap de la petita expedició que prengué Focea la Nova amb la cooperació del genovès Tedisio Zaccaria el 1311 el deixà com a governador de Gerba, quan anà a València a prendre muller A mitjan 1330 era ciutadà de València, i estava, juntament amb el seu cosí, en relació amb Alfons el Benigne per al pagament d’una quantitat a Jaume de Xèrica o a la seva vídua, Beatriu de Lloria
marquesat de Villarios
Història
Títol concedit a Sardenya el 1646 a Joan Baptista d’Amat i Font, segon comte de Villarios i cavaller de Sant Jaume.
El comtat de Villarios havia estat atorgat al seu pare, el mariscal de camp Francesc d’Amat, governador de l’Alguer
marquesat de Montortal
Història
Títol senyorial concedit el 1790 a Josep Tadeu Tejedor i Giudice d’Acharte, cavaller de Sant Joan i mestrant de València (1796).
Passà als Galiano i als Núñez-Robres
marquesat de Mira-sol
Història
Títol concedit el 1689 al capità de cavalls Antoni Carròs i de Castellví, cavaller de Montesa, lloctinent del batlle general de València.
Per mort 1833 de la seva rebesneta i sisena marquesa, Francesca Carròs i Pallarès, el títol passà als Pallavicino, barons de Friguani i Friguestani, i als Lameo de Espinosa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina