Resultats de la cerca
Es mostren 9773 resultats
Casal dels Països Catalans de Toronto
Entitat cultural constituïda el 1977 a Toronto (Canadà).
Entre els fundadors, cal esmentar Josep Ametller i Bassets, Enriqueta Bru i Pujades, Amèlia Antolí, Joaquim Torres, Adela Pérez i Albert Pujolà Josep Puigvert fou el primer president, i posteriorment ho foren Amèlia Antolí i Jaume Cases Al cap de pocs mesos l’entitat ja aplegava un centenar de socis, i, més tard, arribà a tenir-ne 150 El 1990 la presidència era exercida per Mercè Junyent i el nombre de socis era d’una quarantena Des del 1982 publica la revista “Flama”
Pere Busquets i Mensa
Música
Violoncel·lista.
Estudià al conservatori de Barcelona amb Joan Massià i Josep Ricart i Matas Seguí cursos de perfeccionament a Lausana amb Marçal Cervera i Arpad Gerecz i a Düsseldorf amb Antonio Janigro Fins el 1985 fou violoncel solista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i després 1985 passà a ésser-ho de l’orquestra del Liceu de Barcelona Des del 1980 fou catedràtic del seu instrument al conservatori de Barcelona Fou membre del Quartet Sonor, del Trio Ciutat de Barcelona i del Trio Bartók
,
Juan Manuel de Mendoza-Luna y Manrique
Història
Marquès de Montesclaros, gran d’Espanya i comanador de l’orde de Sant Jaume.
Virrei de Nova Espanya 1603-07 i del Perú 1607-15, fomentà les obres públiques, aconseguí d’augmentar la producció de les mines d’or, creà l’audiència de Xile i hagué d’afrontar el problema dels indis sotmesos al servei personal per satisfer deutes n'aconsellà la supressió Membre del consell d’estat i amic íntim del comte duc d’Olivares, quan aquest reorganitzà el consell d’Aragó l’en nomenà president 1628 També ho fou del d’hisenda
dièresi

La dièresi en català
Gramàtica
Signe diacrític (¨) que indica una pronúncia diferent de l’habitual del signe gràfic damunt el qual és escrit.
En català té les dues funcions essencials d’assenyalar l’articulació del fonema u en els encontres qüe, qüi, güe, güi , en els quals normalment aquesta unitat no té realització fonètica, i d’indicar un valor pròpiament vocàlic dels fonemes u , i quan van en posicions en què funcionen habitualment com a semivocal La dièresi és emprada també sempre que, l’ús de l’accent gràfic no essent possible, calgui fer-ho d’acord amb la normativa de la llengua
Jimmy Blanton
Música
Contrabaix de jazz nord-americà.
Durant la seva curta carrera definí el paper del seu instrument en el jazz Posseïdor d’una extraordinària preparació tècnica, mostrà una qualitat de so, un coneixement harmònic i, sobretot, un sentit rítmic sense precedents a l’època El 1939 fou descobert i contractat per Duke Ellington, a l’orquestra del qual feu una important aportació, com ho mostren els temes Koko i Concerto for Cootie Són també extraordinàries les gravacions que realitzà a dues veus amb Ellington al piano
Xavier-Albert Canal Gomara
Rugbi
Dirigent esportiu vinculat al rugbi.
Jugà a rugbi a la Salle Bonanova de Barcelona i ho deixà per una lesió al genoll Fou responsable de la secció de rugbi del FC Barcelona 2003 Presidí la Federació Catalana de Rugbi 2005-09 Amb el suport de la Secretaria General de l’Esport, negocià amb la Federació Internacional de Rugbi el reintegrament en aquesta de la federació catalana, que n’havia estat fundadora el 1934, però no s’arribà a cap acord Rebé el premi President Companys 2008
Vicente Scaramuzza
Música
Pianista i pedagog argentí d’origen italià.
Estudià primer amb el seu pare, Francesco Scaramuzza, i posteriorment i fins el 1906 ho feu amb Florestano Rossomando, N d’Arienzo i G Martucci a Nàpols El 1907 es traslladà a Buenos Aires, on inicià la seva carrera concertística Aviat, però, l’abandonà per dedicar-se a l’ensenyament Es convertí en un dels professors de piano de la seva generació més importants de l’Amèrica del Sud Entre els nombrosos deixebles que tingué destaquen Martha Argerich i Bruno-Leonardo Gelber
Paul Sérusier
Pintura
Pintor francès.
Format a l’Académie Julian Es presentà a París el 1887 Fou membre destacat de l’escola de Pont-Aven La seva obra Le Talisman 1888, antiga collecció Maurice Denis —pintada sota la direcció de Gauguin—, obra gairebé abstracta, en la qual el color ho és quasi tot, esdevingué el manifest plàstic de l’art nou del seu moment i influí especialment sobre els nabís, grup que ell presidí Simbolista místic, resumí les seves teories a L’ABC de la peinture 1921
Sergi
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona (~520-~555).
Presidí el primer concili de Barcelona 540 i el de Lleida el 546, on s’establiren cànons disciplinaris i sobre els monjos, que Sergi volgué regits pels cànons de Calcedònia 451, d’Agde 506 i d’Orleans 511 Fundà algun monestir entorn de Tarragona, tal com es dedueix del seu epitafi en vers Fou home emprenedor, caritatiu i donat a l’estudi, com ho demostra la carta de Just d’Urgell, on li dedica el seu comentari al Càntic dels Càntics
Josep Jordi Vinaixa
Periodisme
Periodista.
Estudià a València, i passà a Madrid, on fou redactor d' El Globo i altres diaris Més tard ho fou d' El Pueblo , de València que dirigia el seu amic, VBlasco i Ibáñez, i poc després s’establí a Barcelona, on fou director d' El Progreso Militant republicà federalista, fou tinent d’alcalde de l’ajuntament de València i dos cops del de Barcelona Publicà obres històriques, com El papa Luna, La monja de las llagas i La expulsión de los jesuitas
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina