Resultats de la cerca

Fou organista ajudant des del 1645 a la catedral de València, on era mestre de capella Diego de Pontac i més tard ho fou Urbán de Vargas El 1654 fou nomenat organista titular, càrrec que exercí fins el 1665, any en què fou substituït per Joan B Cabanilles Es traslladà a Saragossa, on treballà com a organista des del 1677 i com a mestre de capella des del 1695 Les seves composicions es troben a l’arxiu del Pilar de Saragossa Missa 7 toni i Missa 8 toni , a la Biblioteca Nacional de Madrid 12 tonos profanos , Tonadillas y Letrillas i a la Biblioteca de Catalunya Gozos de las virtudes y…

Ha passat als Moreu

Fou organista de la seu de València del 1645 al 1665 El succeí Joan Cabanilles, i impulsà l’escola musical valenciana Després actuà a Saragossa i a Madrid És autor de misses, tonos, tonadillas i goigs

Les seves poesies foren publicades per Quevedo 1631, i es distingeixen per la seva melangia i delicadesa i per la predilecció pel tema de la nit Són notables les cançons i les vuit èglogues que reuní sota el títol de La bucólica del Tajo

Resident a Lleida els dies que a la seu triomfava la pintura gòtica lineal El 1305 Jaume II li encomanà de pintar i daurar el sepulcre del seu pare Pere el Gran, sebollit al monestir de Santes Creus, on es traslladà amb la seva família El 1307 rebé de part del rei quatre-cents sous pel seu treball Del 1308 al 1312 continuà la seva tasca al dit cenobi i realitzà també certs treballs al santuari de Paretdelgada la Selva del Camp 1313 Hom li atribueix també la pintura i decoració del panteó de Blanca de Nàpols

Batxiller, contrari a la política d’Álvaro de Luna, passà a Navarra, on fou protegit per destacats personatges Escriví la Visión delectable de la filosofía y artes liberales, metafísica y filosofía moral ~1480, enciclopèdia científica de l’època de caràcter allegòric, que palesa influències de Maimònides, Ibn Baǧǧa, Isidor de Sevilla, Boeci i MCapella, entre altres Traduïda al català, fou impresa a Barcelona per Mateu Vendrell el 1484

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de la fortificació F Tur Aquesta torre medieval es trobava al coll de la Torre, en un replà dels contraforts orientals del serrat de la Glòria, al mateix límit dels municipis de la Selva de Mar i el Port de la Selva Mapa 259M781 Situació 31TEG162847 Per arribar-hi cal agafar el camí o “carretera vella” de la Selva de Mar a Roses pel coll de Sant Genís, que surt del costat esquerre de l’actual carretera del Port de la Selva de Mar, uns 300 m abans d’arribar a la darrera població És un camí de terra ample i apte, amb certes reserves, per a vehicles Cal…

Declarada bé cultural d’interès nacional, la torre quedà al descobert arran de l’enderrocament l’any 1972 de la masia de Ca n’Altimira, construïda al segle XVI amb successives ampliacions fins el segle XX

Travessat de N a S per la rambla de la Torre , que neix dins el terme als vessants de la serra del Rentonar 1 252 m alt i, després de travessar el de Xixona, desemboca per l’esquerra al riu de Montnegre, al terme de Busot Comprèn també la vall alta del riu de la Vila, a l’E, i és accidentat, a més, per la serra de la Grana 1 092 m alt, a l’E, la Serratella, al S, i el Montagut 1 078 m alt i contraforts de la serra de la Carrasqueta, a l’W Aquesta configuració justifica una tradició pastoral —molt decandida—, fossilitzada en nombrosos assagadors i canyades La major part del terme és ocupada…