Situació
Aspecte que ofereixen les ruïnes de la fortificació.
F. Tur
Aquesta torre medieval es trobava al coll de la Torre, en un replà dels contraforts orientals del serrat de la Glòria, al mateix límit dels municipis de la Selva de Mar i el Port de la Selva.
Mapa: 259M781. Situació: 31TEG162847.
Per arribar-hi cal agafar el camí o “carretera vella” de la Selva de Mar a Roses pel coll de Sant Genís, que surt del costat esquerre de l’actual carretera del Port de la Selva de Mar, uns 300 m abans d’arribar a la darrera població. És un camí de terra ample i apte, amb certes reserves, per a vehicles. Cal seguir-lo poc menys d’1 km per arribar al coll de la Torre. Els escassos vestigis de la torre són a uns 50 m a llevant del camí, al mateix punt on hi ha un búnquer o casamata modern.
Història
No tenim dades històriques d’aquesta torre, que donà nom al coll on era situada. Les minses romanalles que s’hi poden veure i el mateix topònim són els únics testimonis de la seva existència. La torre, pel seu emplaçament, devia tenir primordialment la funció de guaita o de senyals. Cal suposar que tenia relació amb el castell de Verdera, ben visible des d’ací, i amb la defensa del territori de Sant Pere de Rodes. La torre era situada al caire del seu replà, en un punt des del qual, malgrat l’escassa elevació (uns 80 m), es domina amb detall la vall de la riera de Rubiés, oberta al mar per la badia del Port de la Selva, amb paratges com els Estrúmbols i Mont-roses, difícilment visibles des del castell esmentat.
No sabem, doncs, en quina època s’enrunà o fou destruïda la torre. Per l’exigüitat de les restes actuals, sembla evident que les seves runes es dispersaren o foren utilitzades per a altres construccions. Els pocs testimonis que encara quedaven in situ del seu basament van ésser definitivament esmicolats entre els anys quaranta i cinquanta, quan, al mateix indret de la torre, fou construït un dels búnquers de la densa xarxa de fortificacions feta per l’exèrcit a l’Alt Empordà.
Torre
Actualment en el punt on es dreçava la torre hi ha, com ja hem dit, un gran búnquer que pertany a un conjunt d’aquestes fortificacions que s’escampen per l’entorn.
Al costat de l’esmentada construcció militar moderna, al sòl, s’arriben a identificar amb treballs uns petits vestigis del fonament de la torre. Molt més apreciables són uns fragments de mur —no gaire grans en cap cas— caiguts i desplaçats del seu lloc. També hi ha munts de pedruscall morter antic encastat. L’estat d’aquestes restes sembla que indica que el poc que quedava de l’edificació antiga potser fou trossejat o volat en construir la fortificació moderna.
El tros de mur més significatiu i més gran és visible al costat de migdia del búnquer. Per la marcada curvatura que presenta podem saber, sense cap mena de dubte, que la torre era de planta circular. El fragment té una llargada màxima de 2 m i una alçada d’1,25 m. S’hi conserven testimonis dels paraments de les cares externa i interna. El mur tenia un gruix considerable: 1,40 m. La construcció era de pedra lligada amb abundant morter de calç grassa i sorrenca, d’un color molt clar.
A la cara exterior del mur destaca l’aparell en opus spicatum ben marcat, fet amb lloses de llicorella de mida petita, estretes, simplement trencades. En aquest fragment conservat hi ha tres filades de lloses inclinades en un sentit i en l’altre, formant espiga, separades per tres rengles de lloses més col·locades horitzontalment. El morter és ben visible entre les pedres i també n’hi ha d’encastat sobre el parament, que potser estigué arrebossat.
L’aparell de la cara interna és fet amb el mateix tipus de lloses, però ací, si més no en aquest fragment, totes són col·locades planes, amb tendència a disposar-se en filades horitzontals.
Vers ponent hi ha un altre tros de construcció caigut i mig soterrat, i a la vora, vers el sud-oest, n’hi ha tres trossos més. Al menys insignificant, el parament intern apareix cobert per una capa d’arrebossat, fet amb el mateix tipus de morter que lliga les pedres. Al voltant hi ha piles de pedres i morter, bocinalla procedent de l’enderroc de la torre.
A llevant, les restes caigueren pel vessant abrupte de la muntanya, on n’hi poden haver d’amagades per l’espessa vegetació. En un petit replà una mica més baix hi ha un gran munt de pedruscall amb algun petit tros de parament. Un d’aquests trossos, malgrat les mides reduïdes, presenta el testimoni de l’arrencada d’una volta, la qual hauria estat, com és lògic, ja que tenim evidència que la torre era de planta circular, de forma hemisférica.
En resum, podem afirmar, malgrat la insignificança i la fragmentació de les restes, que al coll de la Torre es dreçava una torre medieval de planta circular, que tenia algun espai interior cobert amb volta; era construïda en part amb aparell en opus spicatum i algun sector dels paraments havia estat arrebossat.
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1981, 2a. ed., Notes a la segona edició, Girona 1985, pàg. 618.
- Jaume Quintana i Llauneta: La toponímia de la Selva de Mar, “Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos”, Figueres 1983, pàg. 357.