Resultats de la cerca

De jove actuà amb el condottiere Tartaglia Bisbe de Recanati i Macerata, Martí V el cridà a la cúria 1418 Arquebisbe de Florència 1435 i cardenal 1437, Eugeni IV li encarregà la missió de sotmetre els barons romans, als quals declarà la guerra enderrocà Palestrina, bastió dels Colonna 1436 La sospita que no estigués en contacte amb el duc de Milà provocà un aldarull, i morí a conseqüència de les ferides que hi rebé

Marquès de Montortal, es llicencià en dret 1864 i actuà sovint en política, sobretot a partir dels preparatius de la restauració borbònica 1874 Fou diputat a corts 1867, 1879, 1884 i cap conservador després silvelista a València Presidí l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles 1885, el museu de la qual contribuí a millorar, i aconseguí per a aquesta institució, durant un breu temps, la direcció de l’Escola de Belles Arts de València

Ingressà a les Juventudes Socialistas i actuà dins el sindicat metallúrgic El 1923 anà a Madrid, i cinc anys després entrà a la redacció d’"El Socialista” Tingué diversos càrrecs a la UGT Durant la República 1931-36 fou diputat, i en plena guerra civil estigué a la sotssecretaria de governació i intervingué en el consell de defensa de Madrid març 1939 amb Julián Besteiro Acabada la guerra s’exilià a Londres

Estudià a Àustria i debutà a Viena el 1960 Els primers anys sobresortí en la interpretació d’obres de Wagner i Mozart, i actuà a Bayreuth 1960-62 i als festivals de Salzburg des del 1963 i Glyndebourne, Anglaterra des del 1964 Es presentà el 1976 al Covent Garden de Londres, amb Don Giovanni , obra que hi ha repetit sovint Ha conreat amb molt d’èxit l’oratori i ha enregistrat nombrosos discs

Muller abans del 967 del comte Oliba Cabreta Consta assíduament al costat del seu marit fins que aquest es retirà 988 a Montecassino Governà aleshores juntament amb els fills Bernat , Guifré i Oliba , àdhuc després d’enviduar, el 990 A partir de la segona meitat del 993 aquest govern indivís fou fraccionat i llavors actuà solament al Vallespir, sobre el qual tenia potser alguns drets especials com a esponsalici fins a la seva mort

Ja en temps de Carles V es distingí en la batalla de Mühlberg contra la Lliga d’Esmalcalda Mentre regnava Felip II actuà a les ordres del duc d’Alba en la campanya italiana 1555-56 contra el duc de Guisa, però la seva fama és deguda sobretot al fet d’haver estat un dels caps dels terços de Flandes i d’haver vençut Lluís de Nassau en la batalla de Mooh 1575

Vinculat a la federació catalana, durant el mandat de Lluís Pujal fou el responsable de les modalitats de mar mar-costa i embarcació fondejada i aconseguí un ampli palmarès com a capità de la selecció catalana També formà part de la federació espanyola, durant el mandat del català Josep Lluís Bruna Brotons, i actuà com a capità de la selecció estatal de mar-costa en diferents Mundials, tant en categoria absoluta com en categories inferiors

Actuava d’interior esquerre Començà en el Badalona, destacà en el Comtal al principi de la dècada de 1960 i, sent jugador del filial blaugrana, disputà 14 partits amistosos amb el primer equip del Barcelona 1961-62 La temporada 1962-63 fou cedit al Racing de Santander Després tornà a jugar al Badalona fins a la seva retirada 1971 exceptuant un període de la temporada 1964-65 que actuà en el Mestalla, filial del València

Es formà a les categories inferiors del RCD Espanyol i durant set temporades actuà en el primer equip blanc-i-blau 1982-89 Jugava a l’eix de la defensa, disputà 123 partits de Lliga i marcà 4 gols Fou finalista de la Copa de la UEFA del 1988 davant del Bayer Leverkusen Després jugà dues temporades 1989-91 al Centre d’Esports Sabadell, a segona divisió Fou una vegada internacional sub-21

Començà a treballar dins el teatre d’afeccionats, i ingressà com a professional a la companyia de Josep Santpere, amb qui interpretà diversos vodevils, com Les píndoles d’Hèrcules , que obtingué un gran èxit Atreta per un teatre més ambiciós, estrenà Andrònica 1910 i La reina jove 1911, d’Àngel Guimerà, que representaren la seva consagració definitiva Dedicada també al cinema, entre 1909 i 1915 intervingué en una sèrie de films a Barcelona El 1914 passà a Madrid, on es convertí en la primera figura del teatre castellà, en el qual imposà autors que venien a combatre el teatre postbenaventí,…