Resultats de la cerca

Aquesta església, al nord del terme municipal, presideix el petit nucli d’Esblada avui despoblat No ha tingut mai consideració de parròquia, i per aquesta raó no és esmentada en les diferents butlles adreçades a l’església de Tarragona a la segona meitat del segle XII Fou una sufragània tradicional de la parròquia de Santa Maria de Querol El Pla de Vicaries de 1772 la convertien vicaria nutual L’edifici actual és una construcció d’origen romànic, però tan modificat que no pot ser considerat com a tal

Ortodox, es féu catòlic, però tornà a l’ortodòxia 1701 i esdevingué superior de la Pečerska Lavra , a Kíev Bisbe 1708 i metropolita de Novgorod 1720, fou el braç dret de la reforma de Pere el Gran elaborà el Reglament eclesiàstic 1721 pel qual el patriarcat era substituït pel sínode, com a òrgan d’administració subjecte al tsar Com a teòleg, revalorà el ric patrimoni dels pares grecs i l’enriquí amb l’aportació occidental, sobretot protestant És considerat el pare de la teologia sistemàtica russa Escriví un curs de Poètica

Fou deixeble de J Carreras i Dagas Dirigí la banda de l’hospici de Girona i fou professor de l’Escola Municipal de Música de la ciutat El 1910 fundà l’Academia Musical Gerundense, juntament amb Josep Saló i Tomàs Sobrequés Dirigí la societat claveriana La Regional Compongué obres ballables, com ara sardanes - Les dues ninetes , Gentilesa , Angelical , La pageseta , Stakanowitchz -, i també repertori per a instruments solistes Fou considerat un dels millors flautistes de les comarques gironines Com a pianista formà part d’alguns grups de cambra

Sembla que participà 932 en un moviment càrmata, en el qual s’autodeterminà “profeta” origen del seu motiu i a causa del qual fou empresonat dos anys Tornat a l’ortodòxia, es dedicà a la poesia panegírica, de primer a la cort hamdànida de Sayf al-Dawla 948-958 i, després, a les ikhxidita i buwàyhida Per la riquesa del seu llenguatge i l’originalitat de les seves cassides ha estat considerat el màxim exponent de la poesia clàssica àrab, la qual ha influït notablement fins al segle XIX

Treballà i visqué a Cuba, on fou considerat el fotògraf oficial de Fidel Castro durant la revolució El 5 de març de 1960 immortalitzà la imatge del Che Guevara amb la seva boina La fotografia, però, no es difongué fins després de la mort del Che 1967, quan un editor italià nomenat Feltrinelli li pagà els drets d’autor A partir d’aquí esdevingué una de les fotografies més reproduïdes i reconegudes mundialment Autor d’altres obres com El guerrillero heroico , La niña de la muñeca de palo i El Quijote de la farola

El castell és l’antiga residència dels senyors de la quadra, el qual, sense haver tingut mai la categoria de castell termenat, era considerat centre jurisdiccional del terme, transformat en baronia el 1577 Els seus propietaris, sempre d’una mateixa família que canvià de nom per successius enllaços matrimonials, foren successivament Aiguafreda, Vilargent, Bassella, Hostalric, Cruïlles, Aimeric i Pignatelli El primitiu casal fou destruït o desmantellat per ordre del rei al principi del segle XVI Actualment els seus propietaris, que també ho són de la Llobeta, l’han reconstruït,…

Gran viatger, esdevingué colleccionista d’obres d’art antic Publicà, entre altres obres, un Recueil d’antiquités 1752-57, pel qual hom l’ha considerat, erròniament, impulsor del neoclassicisme tanmateix, segons ell, estimar les obres belles del passat és impregnar-se de llur gràcia i simplicitat, que calia adoptar en la imitació de la natura viva Nouveaux sujets de peinture et sculpture , 1755, cosa que s’identificava, en realitat, amb l’art galant d’Antoine Watteau o François Boucher Fou també el traductor del Tirant lo Blanc al francès 1737

El 1844 es doctorà a la Universitat d’Utrecht, de la qual més tard fou professor de mineralogia i geologia 1844, de química teòrica 1846, de matemàtiques 1847 i de física 1867-88 És considerat un dels fundadors de la meteorologia moderna El 1854 fundà l’institut meteorològic dels Països Baixos Fou membre de l’Acadèmia de Ciències d’Amsterdam 1855 i de la Reial Acadèmia Belga Treballà per a l’establiment d’una xarxa meteorològica internacional que aprofités l’abast del telègraf per a relacionar observacions simultànies fetes en diferents zones geogràfiques

És considerat el pare de la poesia llatina Participà en la segona guerra Púnica, i fou portat a Roma per Cató el Vell Es relacionà amb el cercle dels Escipions, i esdevingué ciutadà romà Resten fragments de la seva obra, d’una gran inspiració Compongué tragèdies, comèdies, quatre llibres de sàtires i petits poemes Els Annales 18 llibres, epopeia nacional fins a la composició de l' Eneida , estudien la història de Roma des de l’origen fins al seu temps Adaptà l’hexàmetre a aquesta epopeia i influí Virgili

Estudià amb Rimskij-Korsakov 1879-81 Fou professor des del 1899 i director 1905-28 del conservatori de Peterburg Fou considerat un continuador del nacionalisme musical del grup dels Cinc, tot i la profunda influència occidental que la seva música revela És autor de ballets, com Raimonda 1898 i Les Estacions 1900, nou simfonies, suites , dos concerts per a piano i orquestra i un per a violí i orquestra 1903 El 1928 anà a residir a París, on en l’època de Diaghilev contribuí a fer conèixer la música russa