Resultats de la cerca
Es mostren 1455 resultats
Botarell

Botarell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació S’estén per la plana quaternària del Camp de Tarragona, just fins als primers contraforts muntanyencs que l’envolten És a uns 196 m d’altitud, envoltat pels municipis de Montbrió del Camp S, Riudoms E, les Borges del Camp NE, Riudecols NW i Riudecanyes W, i en un punt toca el d’Alforja N El territori és travessat per les rieres de les Voltes i de Riudecols, entre altres de menor entitat, mentre que la d’Alforja i el barranc dels Domenys fan de llindar al terme El municipi comprèn el poble de Botarell, que n’és el cap, i la urbanització de les Costes, que tenia 5 h…
Alòs de Balaguer

Restes parcialment enfonsades de la fortalesa del Castell d’Alòs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi d’Alòs de Balaguer, d’una extensió de 69,09 km 2 , limita amb els termes de Vilanova de Meià N, Artesa de Segre NE i E, Foradada E i SE, Cubells S i Camarasa al sector occidental El terme s’estén al S mateix de la Conca de Meià, als vessants de la serra de Sant Mamet, el punt més alt de la qual el turó de Sant Mamet, 1374 m, que dóna nom a la serra, n’és el vèrtex septentrional El terme s’estén a banda i banda del Segre, que passa d’E a W encaixat per la serralada prepirinenca, fins a la seva confluència amb la Noguera Pallaresa Morfològicament, Alòs de…
Almatret

Façana de l’església parroquial de Sant Miquel d’Almatret
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba a l’extrem SW del Segrià, al sector morfològicament pròxim a les Garrigues Limita amb els termes de Mequinensa Baix Cinca a l’W, Faió Terra Alta i Riba-roja d’Ebre Ribera d’Ebre al S i E, respectivament, i amb els segrianencs de Maials NE i Seròs N S'estén en part a l’esquerra de l’Ebre, a l’indret on hi ha el pantà de Riba-roja, que forma un sector del seu límit occidental, on s’alcen les elevacions de la serra de Campells, continuació vers el S de les del veí terme de Mequinensa Els Tossals d’Almatret, al límit amb l’Aiguabarreig, són catalogats en el PEIN La…
Algerri

El poble d’Algerri, a la Noguera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera, al límit amb el Segrià.
Situació i presentació El municipi d’Algerri, de 54,32 km 2 d’extensió, és situat a ponent de Balaguer Limita amb els termes d’Ivars de Noguera NW, Os de Balaguer NE, Castelló de Farfanya E i Albesa SE, i amb els segrianencs d’Almenar SW i Alfarràs W El territori d’Algerri s’estén a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, que fa de límit ponentí Comprèn dos sectors separats per la Serra Llarga, que accidenta el terme de llevant a ponent, l’altitud de la qual oscilla entre els 382 m, a la part més propera a la Noguera, i els 450, a la zona central, més elevada, sobre el poble mateix d’Algerri…
Alcoletge

Alcoletge
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Lleida a l’W i al S, Bell-lloc d’Urgell Pla d’Urgell a l’E, Vilanova de la Barca al N i Corbins al NW S’estén del sector NE del pla segrianenc, a l’esquerra del Segre límit NW del terme, al sector de contacte entre les terrasses fluvials que segueixen el curs del riu tossal de la Nora i tossal d’Alcoletge, i la plana urgellesa, de la qual forma part el sector de llevant El poble i cap de municipi d’Alcoletge el topònim és islàmic, derivat d’ al-Kolai’a “el castellet” és l’únic nucli de població agrupada del terme Entre les partides cal…
Ger

Ger
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació És situat a la Solana, a la dreta del Segre S’estén pel vessant meridional de Puigpedrós 2914 m, quadrifini dels termes de Meranges, Ger, Guils de Cerdanya i Porta Alta Cerdanya, i pels del Pedró de la Tossa 2695 m i Puigfarinós 2594 m, al N i ja fora del terme Per ponent, el terme de Ger confronta amb Meranges per la vora oriental de l’estany de Malniu, situat just en aquest terme veí, pel pla de la Mànega, pel planell de l’Agulla i pel pla de Sobirà També a l’W, Ger confronta puntualment amb Bellver de Cerdanya, i al SW amb Isòvol mitjançant un traçat irregular que…
Garriguella

Garriguella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Garriguella, de 21,02 km 2 , s’estén al sector nord-oriental de la plana de l’Alt Empordà, al punt de contacte amb els contraforts de les serres que enllacen la de l’Albera amb la de Rodes És accidentat a la banda de llevant i tramuntana, i assoleix 314 m a la carena de la serra de la Baga d’en Ferran, al límit amb el terme de Llançà Vers ponent i migdia el terreny és més planer, però lleugerament ondulat per pujols i petits serrats, com el serrat de Mala Veïna, prop del límit amb Peralada La riera de Garriguella, que neix a l’extrem meridional de…
Garcia

L’església parroquial antiga de Garcia, destruïda el 1936
Ajuntament de Garcia
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre, estès a banda i banda del riu, a la seva confluència amb el riu de Siurana, al sector N de la cubeta de Móra.
Situació i presentació El municipi de Garcia, d’una extensió de 52,37 km 2 , limita a tramuntana amb Vinebre aigua amunt del pas de l’Ase i la Torre de l’Espanyol, al sector de llevant amb el Molar, el Masroig i els Guiamets, tots tres del Priorat, a migdia amb Tivissa, Móra la Nova pel caminal de les Planes i Móra d’Ebre pel caminal de la Partició de Garcia, i a ponent amb Ascó Al N del terme, el territori és accidentat a l’esquerra del riu per la serra del Tormo 523 m al cim homònim, que forma la paret oriental, dita de Comes Llargues, del congost del pas de l’Ase i que és…
Gandia
Panoràmica de la ciutat de Gandia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Safor, al qual hom annexà el 1965 els de Beniopa i de Benipeixcar, a la costa, a la plana al·luvial del riu d’Alcoi, que drena el terme, juntament amb el riu de Sant Nicolau.
El sector nord-occidental és accidentat per l’alineació muntanyosa que continua la serra Grossa el Mondúber, 840 m alt, a l’extrem septentrional del pla de la Marjuquera, amb terres calcàries i relleus càrstics, en gran part improductiu, encara que 3281 ha són considerades com a superfície forestal 1985, i la resta forma part de la fèrtil horta de Gandia El regadiu utilitza la séquia reial d’Alcoi que a través de la séquia comuna de Gandia rega les terres de la dreta del riu, mentre que la de Vernissa rega les de l’esquerra, així com l’aigua de més d’un centenar de pous ocupa…
Esterri d’Àneu

Carrer Major d’Esterri d’Àneu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà.
Situació i presentació El terme municipal d’Esterri, de 8,50 km 2 , és situat a banda i banda de la Noguera Pallaresa, al sector central de la cubeta sobreexcavada per les geleres que constitueix la Vall d’Àneu, dit ribera d’Esterri El municipi és envoltat a l’W i al N per les terres del terme d’Alt Àneu, a l’E i el S per les del municipi de la Guingueta d’Àneu, i en un punt pic de Quartiules per Espot Es diferencien clarament tres zones la principal, a la dreta de la Noguera, és entre el riu i les muntanyes que s’inicien a les terres de Son Alt Àneu, on hi ha la vila i els plans de Puiassos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina