Situació i presentació
S’estén per la plana quaternària del Camp de Tarragona, just fins als primers contraforts muntanyencs que l’envolten. És a uns 196 m d’altitud, envoltat pels municipis de Montbrió del Camp (S), Riudoms (E), les Borges del Camp (NE), Riudecols (NW) i Riudecanyes (W), i en un punt toca el d’Alforja (N). El territori és travessat per les rieres de les Voltes i de Riudecols, entre altres de menor entitat, mentre que la d’Alforja i el barranc dels Domenys fan de llindar al terme.
El municipi comprèn el poble de Botarell, que n’és el cap, i la urbanització de les Costes, que tenia 5 h empadronats el 2005. Per Botarell passa una derivació de la carretera de Montbrió a Duesaigües i el sector nord del terme és travessat per la carretera N-420 de Reus a Falset i el ferrocarril de Reus a Móra la Nova, que no té, però, estació al terme.
La població i l’economia
Botarell figura amb 29 focs el 1339, 14 el 1378, 13 el 1392, 15 el 1413, 20 el 1497, 32 el 1553 i 26 el 1563. La progressió ascendent de la població continuà fins al segle XVIII. Tenia 60 cases el 1719, 61 el 1763 i 78 el 1773, i 270 h el 1719 i 444 h el 1787. Al segle XIX la població era de 457 h el 1830 i 509 el 1842. A la darrera meitat de segle, amb diverses oscil·lacions, assolí els 477 h el 1877, baixà a 409 h el 1860 i acabà el segle amb 416 h (1897). El 1900 la població (botarellencs) tenia 433 h, si bé davallà a 348 el 1940 i a 347 el 1960, moment en què inicià la revifalla que dugué als 416 h del 1975. El 1981 tenia 411 h, però durant els anys vuitanta i noranta experimentà un nou increment demogràfic, i el 2001 arribà a 736 h. L’any 2005 s’enregistraren 933 h.
L’agricultura, una de les principals activitats, ha marcat l’evolució del poble. Al segle XVII s’impulsà el regadiu, alhora que es mantenien com a primers conreus la vinya, l’olivera i els cereals. Al segle XVIII l’agricultura prengué una nova embranzida amb la intensificació del conreu de la vinya i l’aparició de nous productes, com les veces, els fesols, les faves i les guixes. A mitjan segle XIX, el 1846, tenia tres molins i exportava excedents de faves, avellanes, vi i oli. L’agricultura es ressentí de la gran glaçada del 1956, que delmà les oliveres, tot i que continua essent un dels principals conreus, juntament amb l’ametller i l’avellaner. Hi ha també garrofers, arbres fruiters i horta; també cal assenyalar que la major part de les terres llaurades són de regadiu. Per a contrarestar els efectes de la gelada, es desenvolupà l’avicultura i, en data més tardana, la cria de bestiar porcí. El 1959 es fundà la Cooperativa Agrícola.
Pel que fa a la indústria, ja al segle XVII es documenten diverses manufactures. Hi vivien ferradors, espardenyers, teixidors de lli i una gran quantitat de paraires. Modernament, el sector és format per petites indústries i una bona part dels botarellencs treballa en el sector industrial i el de serveis dels municipis veïns.
El poble de Botarell
La població es concentra al poble de Botarell (196 m i 928 h el 2005). És allargassat i format per carrers llargs i estrets, vora el petit turó on abans hi havia el castell de Botarell. El poble degué conèixer al segle XVII una notable expansió, reflectida en l’obertura de nous carrers, l’edificació de l’església i la del castell, o com a mínim la seva reestructuració, en estil renaixentista, obres en les quals treballà Pere Blai. Es conserven diverses cases amb llindes de pedra, una de les quals, datada el 1621, fou segons la tradició l’hospital de la vila. L’església parroquial de Sant Llorenç, construïda entre el 1617 i el 1622, ofereix com a detalls interessants les gàrgoles i un escut on es parla del poble. Els notables retaules que contenia foren cremats el 1936. Del castell, pràcticament íntegre encara el 1846 i que al començament del segle XX era utilitzat com a local d’esbarjo amb el nom de L’Euterpe, no en queda gairebé cap rastre. Prova de la seva importància fóra la dita “Botarell, vila xica i gran castell”. Segons la tradició fou aterrat en una carlinada. A uns cent metres del castell es veuen les ruïnes d’una torre de guaita rodona.
L’element més notable del poble és la denominada Pedrafita, situada ara al peu de la carretera de Montbrió, a l’entrada del poble. És de granit, d’uns 2 m d’alçada; és partida i fou reconstruïda lligant-la amb uns ferros. En un principi Vilaseca la suposà un menhir objecte de culte fàl·lic; cal creure, com el seu nom indica, que es tracta de la mateixa pedra esmentada ja com a fita el 1173 i que una delimitació del 1571 descriu com una “pedra, d’alçada d’un home que està ficada al davall lo lloc i font de Botarell”. La Font Vella de Botarell és el lloc de reunió a celebrar molts actes de les festes del poble.
La població celebra diverses festes durant l’any. Cal mencionar la cavalcada de Reis, que recorre tots els carrers i s’atura sota finestres i balcons, on els nens esperen amb una corda per estirar els paquets que els patges els lliguen. Al febrer se celebra la festa major d’hivern de la Candelera, i per sant Blai es beneeixen els típics “blaiets” i fruits que, menjats el 25 de març, protegeixen del mal de gola, segons tradició popular. A l’agost se celebra la festa major de sant Llorenç.
Altres indrets del terme
Dins l’antiga quadra de Tascals han perdurat una sèrie de grans masos, com per exemple el Mas d’en Duran, que actuava com a centre de la batllia i on encara es mostra l’antic calabós; és un gran mas, que conté forns i molins i conserva pintures murals, algunes del segle XVIII, i un antic oratori; s’hi han instal·lat les oficines de la planta de compostatge de residus sòlids urbans del Baix Camp. El Mas d’en Vernis és constituït, de fet, per dos masos construïts a tocar, un d’ells amb la data 1737 a la llinda; el Mas del Giol, segons la tradició del temps dels moros, és de tipus basilical i amb una capella de la fi del segle XIX desafectada, i el Mas d’en Perdiu, refet el 1910 amb to modernista per Joan Rubió i Bellver, que hi bastí una magnífica xemeneia i un escalfapanxes d’una gran qualitat al menjador. Al terme històric de Botarell destaca el Mas del Gerro, de regust modernista, fet el 1915.
La història
La primera referència documental del lloc és la carta de poblament de Siurana del 1153, que dóna com a fita la font de Botarell i esmenta també la Pedrafita. El 1173, Botarell, que potser havia estat un establiment àrab, era esmentat de nou en la donació d’Alforja i en la carta de poblament atorgada per Alfons I a Cambrils el 1178. El 1184 l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls donà el terme a Berenguer de la Bisbal i la seva muller, en feu de l’Església, perquè el poblés i se’n reservava els delmes i les primícies. La població devia ser ja demogràficament consolidada perquè amb anterioritat, el 1178, fou atorgada la carta de poblament de Segura, al peu d’Escornalbou, les terres de la qual conreava la gent de Botarell.
El 1361 n’era senyor, alhora que de Masricard, Simó de Llorenç. El 1391 el rei vengué tots els seus drets damunt el poble a l’arquebisbe i s’unificaren les jurisdiccions. El batlle de Botarell, almenys des del 1411, ho era també de Vinyols i dels Arcs; al segle XIV el lloc formà part de les anomenades Faldes de Tarragona. El tarragoní Miquel de Montargull, que era alhora baró de Castellnou, consta a la fi del segle XVI com a senyor de Botarell. El 1633, un segon Miquel de Montargull feia hereu travat el seu fill Dídac. Dídac de Montargull morí el 1654 i, sense que se sàpiga com hi accedeix, el 1681 ja consta com a senyor de Botarell el reusenc Francesc de Montserrat, marquès de Tamarit, família que en mantingué la senyoria fins a la desaparició del règim senyorial.
El 1836 l’ajuntament i la presó foren cremats pels carlins; el 1868 el poble s’adherí a la Revolució de Setembre i el 1869 els federals guanyaren les eleccions. El 1872 hi entraren els carlins. Al començament del segle XX hi funcionava la Unió Agrícola Obrera, que el 1915 es dividí en dues, la Unió Agrícola i La Verdadera Unió Obrera; posteriorment, el 1933, la primera es transformà en el Centre Republicà Català de Botarell. Ambdues desaparegueren el 1939.
L’antiga quadra de Tascals, integrada en l’actual terme de Botarell, havia format part de la senyoria dels Arcs i després, seguint les seves vicissituds, fou adquirida el 1243 per l’arquebisbe Pere d’Albalat, i passà a formar part de la baronia o terme d’Alforja. Tascals, que tenia 4 focs el 1497, 9 el 1515, 7 el 1553, 6 el 1563 i 4 o 5 al llarg de tot el segle XVIII, pertanyia a la parròquia de Sant Bartomeu, ara santuari de la Mare de Déu de la Riera, a les Borges. En desaparèixer l’esmentada parròquia passà a dependre majoritàriament de la de Santa Maria de les Borges. El 1586 formava part amb ple dret de la Comuna. El 1787 tenia 35 h, 12 h el 1830 i 28 h el 1844, el darrer cens en què surt esmentat. En desaparèixer a la dècada següent com a municipi, passà a Botarell, tret de petites fraccions que s’integraren a les Borges i a Riudecols.