Resultats de la cerca
Es mostren 1829 resultats
punta Blanca
Cap
Cap de la costa de l’Alt Empordà, dins el terme del Port de la Selva, entre la cala Fornells i el cap Gros; és el punt més septentrional de la península del cap de Creus.
peltigeràcies
Micologia
Família de líquens de l’ordre de les ciclocarpals, de tal·lus foliaci, generalment gros i coriaci, i d’apotecis bruns, coberts per una mena de vel de còrtex, que en trencar-se deixa un marge distint.
Les algues poden ésser clorifícies o cianofícies, i els picnoconidis són allargats i arquejats, situats a l’extrem de conidiòfors exobasidiats Són líquens terrícoles, humícoles o muscícoles
escarabat de cuina
Femella i mascle de l’escarabat de cuina
© Fototeca.cat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels dictiòpters, de la família dels blàtids, d’uns 3 cm de llargària, amb el cos deprimit i el cap amagat sota el protòrax, que és gros i té forma d’escut.
Les potes són molt llargues Omnívors, nocturns, lucífugs i incapaços de volar, estan adaptats a la vida en els estatges humans, on ocupen els soterranis, les bodegues o bé s’amaguen sota els mobles, etc Són molt comuns als Països Catalans
mara
Mara
Vassil (CC0)
Mastologia
Mamífer euteri de l’ordre dels rosegadors, de la família dels càvids, que ateny uns 75 cm de llargària, amb el cap gros i amb orelles d’uns 10 cm que acaben en una punta arrodonida.
Les potes són llargues, amb els dits curts i les ungles fortes El pelatge és de color gris al dors, groguenc als costats i blanc a la part inferior La seva carn és comestible Habita al centre i al sud de l’Argentina
mosquit del Japó
Entomologia
Mosquit de la família dels culícids originari del sud-est asiàtic, gros, de color marronós i amb ratlles longitudinals daurades al dors del tòrax, que habita principalment en àrees forestals i resisteix bé les temperatures fredes.
Es considera una espècie invasora amb capacitat per a transmetre malalties com ara el virus del Nil occidental, el dengue o el chikungunya
Els monogenis
Monogeni paràsit del gripau d’esperons Pelobates cultripes , pertanyent a l’espècie Polystoma pelobatis La fotografia ha estat feta a partir d’exemplars trobats als Pirineus catalans Santiago Mas-Coma Els monogenis són platihelmints aquàtics de cicle biològic simple D’hoste únic, la majoria són paràsits externs de peixos, marins i d’aigua dolça, però també n’hi ha que parasiten crustacis i cefalòpodes d’altres són paràsits interns d’amfibis, quelonis i rarament una sola espècie de mamífers Externament, el seu cos és allargat i pla, amb un òrgan característic a la regió posterior del cos,…
nucúlids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels protobranquis que tenen la closca amb una doble sèrie de denticles molt punxeguts; el cos és subtriangular, de peu molt gros i amb una brànquia bipinnada a cada banda.
Habiten als fons fangosos de la Mediterrània i a l’Atlàntic
corda
Pesca
Ormeig de pesca consistent en una corda, ancorada mitjançant un roc gros, que es manté, suspesa d’un surador, vertical i tibant dins l’aigua, i que duu, a mig aire, un fil amb un ham enferit.
Mare de Déu de les Alegries (Lloret de Mar)
Art romànic
Situació Campanar romànic, molt restaurat, de l’esqlésia parroquial primitiva del terme de Lloret J Recarens L’església és situada al punt quilomètric 11,25 de la carretera GE-680, de Vidreres a Lloret de Mar Mapa L39-14366 Situació 31TDG859186 JRR Història L’església de la Mare de Déu de les Alegries o Sant Romà de Lloret correspon a una de les dues que són documentades l’any 1079 —l’altra era la de Sant Joan—, en ésser consagrada pel bisbe de Girona Guillem Guifred de Cerdanya En estendre’s la vila de Lloret cap a la zona litoral, l’església anava quedant cada cop més apartada A causa d’…
Orquídies: diversitat i diversificació dins de les abelleres
L’any 1988 es coneixien una dotzena d’espècies d’orquídies família orquidàcies, Orchidaceae del gènere Ophrys als Països Catalans Actualment 2010, el total d’espècies en un sentit molt analític és de 22, perquè se n’han descrit algunes de noves i se n’han trobat d’altres que no havien estat localitzades abans El gènere Ophrys presenta dificultats taxonòmiques, perquè les espècies s’hibriden fàcilment, però, a més, els orquidòlegs han tendit a descriure espècies noves en lloc de considerar la categoria de subespècie, moltes vegades basant-se en petites diferències morfològiques o fenològiques…