Resultats de la cerca
Es mostren 4894 resultats
José de Zamora
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Decorador, figurinista i dibuixant.
Des del 1910 collaborà en diverses revistes, com Nuevo Mundo i La Esfera S'installà a París, i fou dissenyador al taller de Paul Poiret El 1920 ja féu els figurins de la revista Paris qui jazz per al casino de París, local per al qual treballà molt sovint La seva activitat es repartí entre París i Madrid, i fou un dels grans representants, amb Erté, del figurinisme decadentista i sumptuós de l’època de l’art-déco A la postguerra treballà també per als espectacles del teatre Mogador parisenc Actuà algunes vegades com a ballarí Puerto de Santa María , de César González-Ruano, a l…
Francesc Laporta i Valor
Pintura
Pintor.
Format a l’escola de San Fernando de Madrid amb Casado del Alisal Pintor místic, creador d’atmosferes intimistes i assossegades, és autor d’un Sant Jordi 1874 de gran significació local Decorà la sagristia de la parròquia de Sant Maur i Sant Francesc i féu, en morir Arturo Mélida 1902, alguns dels sostres de l’església de Santa Maria i de l’església gremial de Sant Miquel Després d’un viatge a París 1880, efectuà, integrat a la firma Laporta Germans, fotocromies i tricromies, i obrí un estudi fotogràfic a Alcoi Professor a l’Escola Industrial d’Alcoi, guanyà una plaça a Barcelona…
BBPR
Arquitectura
Grup de quatre arquitectes italians: Banfi, mort en la guerra contra els nazis, Belgioioso, Peressutti i Rogers.
Aquest grup es distingeix per les seves obres d’arquitectura, i també per la seva fecunda activitat cultural El grup és eminentment intellectual, i el seu funcionalisme no és del tot estricte La consagració d’aquests arquitectes a la investigació i el gust pels revivals culturals els porten sovint a l’obra efímera Entre llurs obres destaquen el sanatori de Legnano 1937-38, la Torre Velasca, de Milà, d’arquitectura poètica que cerca l’ambient local, i l’interior del museu del Castello Sforzesco de Milà 1952-56 A Barcelona hi ha, construït sota la direcció personal de Peressutti, l…
El Día
Periodisme
Diari en castellà propietat del financer Joan March i Ordinas, aparegut a Palma (Mallorca) del 31 de maig de 1921 fins al juliol del 1939.
Dirigit successivament per Joan Estelrich, que en fou fundador, Joaquim Domènech i Nicolau Brondo, la seva línia liberal s’oposà sovint a la Dictadura i a la premsa conservadora local, amb la qual polemitzà Defensà un regionalisme moderat, que anà minvant amb la Segona República Hi collaboraren, entre altres, Josep Pla, Gabriel Alomar, Miquel Ferrà, Llorenç Villalonga i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, sovint en català Parallelament, els seus principals redactors —Joan Alomar, Miquel AColomar, Ernest MDethorey— i Jacob Sureda hi propugnaren un art i una literatura d’avantguarda…
Abbey Theatre

Seu de l’Abbey Theatre
The Abbey Theatre
Teatre
Teatre nacional d’Irlanda, situat a Dublín.
A partir del 1904 esdevingué el centre d’un moviment dramàtic integrat per actors i autors irlandesos lady Gregory, Russell, Yeats que propugnaven un teatre nacional genuí Bé que molts dels fundadors pertanyien a la Lliga Gaèlica —que intentava de revitalitzar la cultura autòctona—, la llengua literària fou, bàsicament, l’anglès Posteriorment s’hi incorporaren autors com Synge, O’Casey, Carroll Morts lady Gregory i Yeats els anys trenta, passà a control estatal indirecte hom exigí el coneixement de l’irlandès als actors, però d’altra banda es fossilitzaven llurs inquietuds, i així foren…
Sant Serni de Llorts (Ordino)
En ple centre del llogaret de Llorts hi ha una església, de tipologia semblant a les romàniques, construïda al segle XVII Segons Pere Canturri, aquesta construcció fou realitzada quan desaparegué la primitiva església, emplaçada en un camp entre l’entrada del poble i la casa del Vilaró Segons la tradició local, aquesta església desaparegué per una allau Hom pot veure encara les restes de l’edifici El nucli de població de Llorts apareix esmentat per primera vegada en la concòrdia de l’any 1162 Posteriorment, en la del 1176 apareix un individu del Vilaró Cal pensar, doncs, en la…
Àngel Jiménez i Navarro
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Es llicencià en història a la Universitat Autònoma de Barcelona 1976, d’ençà del 1985 és director del Museu d’Història i de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, on ha impulsat des del 1986 uns tallers d’història destinats a introduir la història local en l’ensenyament primari i secundari Entre les seves obres destaquen El federal Pere Caimó 1819-1878 1975, en collaboració amb Josep Clara, Sant Feliu de Guíxols 1986, La Guerra Civil a Sant Feliu de Guíxols 1936-1939 1995 i Sant Feliu de Guíxols Una lectura històrica 1997 La seva producció es caracteritza per una gran…
Arcadi Artís-Gener
Cinematografia
Arquitecte i escenògraf.
A principi del 1939 s’exilià a França, i després a Mèxic amb el seu pare Avellí Artís i Balaguer , i els seus germans Rosa i Avellí Exercí d’inspector d’obres de l’Estat, obrí la botiga de venda i restauració Arte Sacro, feu d’interiorista i construí algun cinema Ensinistrat pel seu germà Tísner, el substituí als Estudios América com a escenògraf cinematogràfic durant el període 1957-66, i intervingué en prop de dues-centes produccions rutinàries o seriades, que signava sempre amb l’ambigua denominació Escenografía A Artís-Gener Després abandonà aquest ofici i recuperà el de…
Arcadi Llistar i Escrig
Historiografia catalana
Historiador.
Autor de la Historia de la Provincia de Castellón 1887, premiada als Jocs Florals de Lo Rat-Penat 1886 L’obra, que comença amb la mítica fundació de Castelló pels grecs i acaba amb la proclamació d’Alfons XIII com a rei, s’inscriu en la historiografia romàntica d’inspiració liberal Tots els grans esdeveniments polítics i militars del passat local –guerra de la Unió, Germanies, guerra de Successió, guerra del Francès, guerra Carlista– són interpretats com una lluita secular dels castellonencs per la llibertat A més, collaborà en la Revista Castalia amb la publicació d’ Anales de…
Maria Dolors Mirabent i Muntané
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecària, coneguda per Lolita Mirabent.
Estudià a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona i el 1950 guanyà la plaça de bibliotecària a Sitges Biblioteca Santiago Rusiñol, on treballà fins al 1990, quan es jubilà Començà la collecció local amb l’ajuda de Ramon Planes i Izabal, va mantenir i augmentar el llegat Rusiñol, va tenir cura de les colleccions Utrillo i Semir, alhora que la biblioteca es convertia en l’escenari de la vida cultural sitgetana amb classes de català, conferències, etc El 1995 posaren el seu nom a una sala de la biblioteca L’any 1983 impulsà la creació de la segona biblioteca de Sitges, la Biblioteca…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina