Resultats de la cerca

Fou iniciat en la música pel seu pare, Martí Saló i Parals, i del 1913 al 1922 es formà a l’Escolania de Montserrat, on realitzà estudis de piano, harmonia, violí, viola i orgue Posteriorment complementà la seva formació amb Blai Net i Enric Casals L’any 1923 s’integrà com a fiscorn en La Principal de la Bisbal, i del 1935 al 1977 en fou director artístic i representant A partir del 1977, fins a la seva mort, en fou director honorari Realitzà múltiples arranjaments per a l’orquestra de ball, i com a creador llegà unes setanta sardanes de plaça de notòria qualitat, amb importants…

Inicià els estudis musicals a Igualada i més tard estudià a Barcelona amb VM Gibert El 1916 ocupà la plaça d’organista al seminari de Barcelona, on també fou mestre de capella entre el 1918 i el 1921 El 1917 fundà a València una Schola Cantorum del Collegi de Vocacions Religioses El 1923 anà a París, on estudià orgue amb A Decaux i on fou organista de Saint-Étienne-du-Mont El 1925 fou nomenat organista i mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona, càrrecs que exercí fins que es jubilà També exercí com a professor d’orgue al Conservatori de Música del Liceu entre el 1957 i el 1979…

Inicià la seva formació musical amb J Anglada i B Frigola i el 1859 es traslladà a Barcelona per continuar els estudis amb Bernat C Puig El 1864 fou nomenat organista de l’església de Sant Just i Sant Pastor, i vuit anys més tard, mestre de capella del monestir de Santa Clara, càrrec que exercí durant quinze anys Després ocupà la mateixa plaça a la parròquia de Sant Jaume i hi romangué fins el 1907, que es retirà a un convent La seva obra compositiva inclou una gran quantitat de música religiosa, com ara Càntics del romeu a Montserrat , Càntics religiosos amb lletra de J…

Estudià al Conservatori de Ginebra amb J Dalcroze, G Barblan, Humbert i l’arpista Tramonti Posteriorment amplià els seus estudis a París i a Barcelona, on fou alumna de Felip Pedrell Juntament amb Joan Gibert i Camins inicià, l’any 1934, els concerts de l’Associació de Música Antiga, que se celebraven a la Casa de l’Ardiaca de Barcelona El 1916 aconseguí la plaça de professora d’arpa al Conservatori de Ginebra Ensenyà també al Conservatori de Lausana i en altres ciutats de Suïssa Els concerts que oferia solien incloure obres del repertori hispànic Compongué algunes obres per a…

El 1759 era salmista de Santa Maria del Mar, i aquest mateix any obtingué la plaça de mestre de capella de la basílica Com a mestre de capella tenia cura de la manutenció i formació dels quatre infants de cor Compongué nombrosos oratoris i drames sacres La seva obra està dispersa en diversos arxius de Catalunya, com ara els de Cervera, Manresa, Olot, Vilafranca del Penedès, la Seu d’Urgell, Igualada i Vilanova i la Geltrú, i també als d’Albarrasí i Sogorb Aquest fet testimonia l’interès i atractiu que suscitava la seva música Gran part de la seva producció es conserva a l’arxiu…

La primera notícia de la seva vida musical apareix el 1685, arran del seu nomenament com a mestre de capella de la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, succeint al seu mestre, Miquel Rosquelles Poc després, al juliol del mateix any, passà a ocupar el mateix càrrec a la Seu de Manresa, on residí fins el 22 d’octubre de 1695, data en què fou nomenat mestre de capella de la catedral de Vic Els responsables de Manresa demanaren el seu retorn el 1699 i el 1713, sense resultats Hi ha un Jaume Subies que el 1738, essent mestre de Vic, guanyà la plaça d’organista de Sant Joan de…

Ingressà a l’orde augustinià i destacà com a predicador La seva carrera musical es desenvolupà al nord d’Itàlia Fou organista a Venècia, on es trobava cap al 1615, i a Perusa L’any 1622 fou nomenat mestre de capella de Santa Eufèmia, a Verona Des del 1623 fins al 1629 ocupà la plaça d’organista a Sant Esteve de Venècia, i del 1630 al 1634 a Mòdena Després d’uns quants anys a Camerino com a mestre de capella de la seva catedral, des del 1643 fins a la seva mort treballà a San Mauro Noventa di Piave Publicà diversos llibres de música religiosa per a diferents conjunts vocals amb…

Rebé les primeres lliçons d’orgue del seu pare, organista a Huddersfield, que trobà en ell un veritable nen prodigi S Wesley li descobrí les obres per a tecla de JS Bach, un repertori que el marcà pregonament Obtingué diferents càrrecs d’organista a Worcester 1864-68, Wigan 1868-72 i Oxford 1872-82, i el 1882 li fou confiada la plaça d’organista de la capella de Saint George a Windsor, càrrec que ocupà la resta de la seva vida Fou professor d’orgue al Royal College of Music 1883-1923 Difongué l’obra per a orgue de JS Bach, i propugnà una reforma de la música religiosa anglicana,…

Fou iniciat en el món de la música per Elway Bevin, organista de la catedral de Bristol El 1632 ocupà la plaça d’organista de la capella de Saint George de Windsor, càrrec que perdé el 1643 en dissoldre’s la capella, si bé recuperà arran de la seva restauració, al mateix temps que esdevenia gentleman de la capella reial i músic privat de Carles II El 1663 es doctorà en música a la Universitat d’Oxford La producció vocal religiosa de Child inclou diversos anthems i una sèrie de salms per a tres veus, publicats a Londres el 1639 Algunes de les seves obres, especialment els salms,…

Fou el primer autor de música per a orgue que tingué una certa entitat a França No es coneixen gaires dades sobre la seva formació inicial Ordenat de sacerdot cap al 1585, exercí com a organista substitut a la catedral de la seva ciutat natal abans de marxar cap a Rouen Aquí ocupà la plaça d’organista de l’església de Saint Jean i, a partir del 1588, de la catedral, on l’any 1610 fou nomenat canonge i on romangué fins a la mort Entre el 1588 i el 1623 participà en la installació i la renovació de diversos orgues en diferents ciutats franceses, entre les quals Rouen, Amiens i…