Resultats de la cerca

Fill d’una família catòlica romana, plasmà algunes de les seves vivències d’adolescent en la pellícula Neds 2010, Concha d’Or al Festival de Sant Sebastià, escrita i dirigida per ell Després de treballar en alguns pubs com a guàrdia de seguretat, estudià econòmiques i interpretació a la Universitat de Glasgow Ha treballat amb Ken Loach a Riff Raff 1991 i My Name is Joe 1998, per la qual rebé el premi al millor actor al Festival de Canes També ha intervingut en Braveheart 1995, Trainspotting 1996, Miss Julie 1999, The Claim 2000, Young Adam 2003, Children of Men 2006, Tyrannosaur 2011 i War…

Defugint l’amor d’Apollo, que la perseguia incessantment, fou convertida pel seu pare en llorer, del qual esdevingué símbol des d’aleshores Hom la considera també filla de Gea, la Terra La història de Dafne ha inspirat diverses òperes, entre les quals es destaquen la de Jacopo Peri Dafne , considerada per alguns com la primera òpera 1597, la de Caccini ~1600, perduda, la de Heinrich Schütz, primera òpera alemanya 1627, també perduda, la d’Emmanuele Rincon d’Astorga Dafni , drama pastoral representat a Barcelona el 1709 davant el rei arxiduc Carles III i la seva muller, i la de Richard…

Fou fundada a Barcelona el 1998 pels arquitectes Manuel Gausa, Vicente Guallart, Willy Müller, Ramon Prat, Enric Ruiz Geli i Xavier Costa i romangué activa fins el 2005 Organitzà tres edicions del Festival Metàpolis amb l’objectiu de donar suport a una nova generació d’arquitectes emergents Participà a la biennal de Venècia i publicà amb l’editorial Actar Met 10 Barcelona Metàpolis 1998 i el Diccionario Metápolis de Arquitectura Avanzada 2001 i 2007 Constituí, juntament amb la fundació de la Universitat Politècnica de Catalunya, el màster d’arquitectura avançada 2001 Realitzà l’…

Inicià la seva formació artística a l’Escola d’Arts i Oficis de Tenerife A vint anys s’installà a Madrid, on conegué el seu mestre DVázquez Díaz L’any 1960 viatjà a Bèlgica i Holanda amb una beca de la Fundación Juan March Participà a la Biennal de Venècia 1963 Reconegut amb el Premio Nacional d’arts plàstiques del ministeri de cultura 1998, el 2005 presentà la seva primera exposició retrospectiva a l’IVAM de València El mateix any rebé el Premio Canarias de belles arts L’artista ha recollit, des dels seus inicis, la influència de la transició tràgica barroca i de les pràctiques…

Graduat el 1986 a l’Escola de Cinematografia de l’IDHEC a París, s’inicià com a director de fotografia i ajudant de direcció El 1990 realitzà per a la televisió un documental sobre la guerra del Líban i, després de dos curtmetratges 1994, 1995 i el telefilm Les Sanguinaires 1997 El 1999 debutà al cinema amb Ressources humaines , que el 2001 rebé un premi César a la millor opera prima Seguiren L’emploi du temps 2001, premiat al Festival de Venècia, Vers le sud 2005,  Entre les murs 2008, Palma d’Or del Festival de Canes 2008 i Cesar a la millor adaptació 2009,  Foxfire 2012, …

Elabora vídeos i installacions sonores que tracten les múltiples relacions entre l’ésser humà, la indústria, l’entorn i els mitjans de comunicació El paper del públic reconstruint les històries fragmentades en les seves installacions és necessàriament participatiu, ja sigui des d’un punt de vista mental o bé caminant-hi “Eraser”, 1998 L’impacte de les pantalles gegants i els sons atmosfèrics embolcallen l’espectador en un ambient que el sedueix i li altera la percepció del temps “Electric Earth”, 1999 Participà en la 48a Biennal de Venècia l’any 1999 L’any 2000 exposà en la…

Llicenciat en lletres 1941 i en dret 1946, aquest any entrà a la Banca d’Itàlia, de la qual fou cap dels serveis d’estudis 1970-78 i governador 1979-93 El 1993 inicià la seva carrera política president del consell de ministres 1993-94, ministre d’hisenda en els governs de Romano Prodi 1996-98 i de Massimo d’Alema 1998-99, el 1999 fou elegit president de la República italiana, càrrec que ocupà fins al maig de 2006, en què fou substituït per Giorgio Napolitano Ocupà també càrrecs en institucions internacionals president del comitè de governadors de la CEE 1982-87,…

Destacat representant de l’escola ferraresa, es formà amb Francesco del Cossa, continuador seu en la decoració del Saló dels Mesos Setembre , 1470, al Palazzo Schifanoia, a Ferrara, i en la realització del Políptic Griffoni , la predella del qual féu a Bolonya cap al 1473 Pinacoteca Vaticana, on executà també els retrats de Giovanni II Ventivoglio i de Ginevra Bentivoglio National Gallery, Washington i la taula de la Pietat per a San Giovanni in Monte Walker Art Gallery, Liverpool El seu estil, presidit sempre per un moviment refrenat i una malenconia de to tràgic Sant Joan…

Autor de diversos curtmetratges durant la postguerra mundial, s’imposà com un dels mestres de la comèdia italiana a partir de l’èxit de Pane, amore e 1955 i  Poveri ma belli 1957, i es consolidà amb Il sorpasso 1962 El seu humor es convertí en la constant d’una prolífica filmografia, entre la qual destaquen I mostri 1963, Vedo nudo 1969, In nome del popolo italiano 1971, Profumo di donna 1974, guardonat amb un César,  Sesso e volentieri 1982, Le bon roi Dagobert 1984, Scemo di guerra 1985, Il commissario Lo Gatto 1987, Teresa 1988,  Tolgo il disturbo 1990, Giovani e belli 1996 i I miei mostri…

Fill i successor d’ Esteve Uroš III , que destronà, es casà amb Helena, germana del tsar Joan Alexandre de Bulgària 1331 Amb ajut venecià vencé una expedició hongaresa 1340 Volia crear un imperi serbobizantí que aturés l’avanç turc Aliat amb l’emperador bizantí Joan VI Cantacuzè, des del 1341, conquerí Macedònia 1342-45, Tessàlia, Acàrnia, Epir i Etòlia 1348, però no aconseguí de recuperar l’Hercegovina dels bosnians Després d’haver-se fet coronar tsar dels serbis i dels grecs a Skopje, independitzà l’església sèrbia El 1349 promulgà un codi zakonik d’inspiració bizantina Atacat el 1354…