Resultats de la cerca

Vida i obra Net d’ Adolf Marsillach i Costa i fill del periodista Lluís Marsillach Estudià dret a la Universitat de Barcelona i parallelament s’inicià com a actor 1946 en el quadre escènic de Ràdio Barcelona i el Teatre de Cambra de Barcelona El 1950 fou contractat pel Teatro Nacional María Guerrero de Madrid, ciutat on s’installà i desenvolupà la major part de la seva carrera El 1955 retornà temporalment a Barcelona per debutar com a director d’escena al teatre Windsor Posteriorment formà companyia pròpia 1956, dirigí el Teatro Español de Madrid 1965, fundà el Centro Dramático…

Fill del pintor de Morvedre Marià Maella Se n'anà a Madrid, on treballà amb l’escultor Felipe de Castro i fou un dels primers deixebles d’Antonio González Ruiz a l’Academia de San Fernando, acabada de crear, on guanyà diversos premis Amb la intenció d’anar a Amèrica, el 1759 anà a Cadis, on pintà una gran tela — El terratrèmol del 1755 — per al monestir de Santo Domingo probablement la que ara hi ha a la casa de la ciutat i diversos retrats Anà, però, a Roma, on guanyà diversos premis a les acadèmies de San Luca i del Campidoglio d’aquesta època és l' Autoretrat de l’Academia de…

Fill de pare italià Format a Múrcia 1828 i, des del 1830, a Barcelona Llotja, on el 1837 obtingué doble primer premi, en composició de flors i en pintura Sísara derrotat per Barac Anà el mateix any a Roma i estudià a l’Accademia di San Luca —on obtingué un primer premi de pintura—, formà part del grup dels natzarens i fou deixeble d’Oberbeck De la seva producció romana es destaca un Tobies encara a Roma, el 1840 acceptà el nomenament de professor supernumerari de Llotja En 1842-43 fou pensionat a Toledo i a Madrid esdevingué acadèmic supernumerari de San Fernando, i un xic més…

Fill de Lluís XIII i d’Anna d’Àustria El seu regnat començà sota la regència de la seva mare i el govern de Mazzarino, període de revoltes interiors — la Fronda 1648-53— i de tractats de pau, destinats a mantenir l’equilibri europeu —Westfàlia 1648, tractat dels Pirineus amb la monarquia hispànica 1659— En compliment d’aquest darrer es casà amb Maria Teresa, filla de Felip IV de Castella, la qual renuncià, en canvi d’un dot que mai no li fou pagat, als seus drets successoris Començà a governar personalment el 1661, i portà a la pràctica fins a les últimes conseqüències les formes…

Vida i obra Fill d’un apotecari originari de Nules, feu l’aprenentatge de la notaria a Castelló, i n’obtingué el títol a València 1683, on exercí professionalment fins el 1707 quan, «per causa del nou Govern i introduïdes les lleis de Castella», fou suspès juntament amb altres notaris Les noves autoritats borbòniques el rehabilitaren 1710 i el nomenaren escrivà de la vila, però l’any següent li prohibiren d’exercir, com a tots els qui «no havien tret títol a Madrid», encara que continuà en el càrrec d’escrivà municipal No fou fins el 1722 que rebé l’aprovació definitiva Membre d’una generació…

Estudià als EUA i a Suïssa Ocupà càrrecs de responsabilitat en diversos organismes de les Nacions Unides , entre els quals cal esmentar la Comissió Econòmica Africana 1965-71, l’ OMS 1962-74 i l’ ACNUR 1976-83 Del 1993 al 1997 fou cap de les operacions de pacificació de les Nacions Unides En aquest càrrec afrontà les crisis de Somàlia, de Ruanda-Burundi i dels Balcans, en les quals la seva gestió fou objecte de crítiques pel que fou qualificat de passivitat en l’evitació de diverses massacres El gener del 1997 succeí Boutros-Ghali  com a secretari general de les Nacions Unides, el primer…

Vida i obra Nascut al barri de la Ribera, era fill d’un adornista i envelador, i continuà el negoci familiar durant tota la seva vida Malgrat haver cursat només estudis primaris, fou un gran lector de narrativa, especialment de la francesa contemporània Assistent assidu a tertúlies literàries, especialment a la del Cafè Nou de la Rambla, que reunia escriptors d’origen menestral, de marcat republicanisme polític i contraris a l’historicisme del moviment de la Renaixença A través d’ells i amb les mateixes actituds, inicià, el 1868, les seves collaboracions literàries als setmanaris…

De família acabalada, en la joventut es dedicà al comerç a Osuna Andalusia, on la seva família tenia un establiment dedicat a la fabricació i la venda de teixits i altres gèneres De nou a Olot, milità en el partit conservador i formà part del Centre Catalanista Dirigí El Olotense 1881-83 i El Eco de la Montaña 1892-98 Fou delegat per la Unió Catalanista d’Olot a l’assemblea de Manresa del 1892 L’any 1896 es traslladà a Girona, on regentà una sucursal de casa de banca familiar, constituïda tres anys abans sota el nom de Fills de Jordi Monsalvatje a Olot Fou regidor i alcalde de Girona per la…

Fill d’un adroguer Resident a Le Havre des d’infant, començà a dibuixar caricatures a quinze anys amb un cert èxit i fou deixeble informal de Boudin El 1856 ja presentà una obra en una exposició de Rouen Installat a París el 1859, freqüentà l’Académie Suisse, on feu amistat amb Pissarro i renovà una antiga admiració per Daubigny Algèria, on anà de soldat, l’impressionà En tornar, malalt, a Le Havre tractà JB Jongkind De nou a París, conegué, al taller Gleyre, A Renoir, A Sisley i F Bazille, amb qui compartí l’estudi el 1865, any que es presentà al Salon i que pintà, profitosament…

Fill de Marià Francesc de Moixó i de Maranyosa, primer baró de Juras Reales i germà petit de Lluïs Antoni de Moixó, segon baró de Juras Reales Inicià la primera formació a Barcelona al monestir de Santa Pau del Camp, on, molt jove, als quinze anys, ingressà, el 1778, a l’orde benedictí, i després professà al monestir de Sant Salvador de Banyoles, d’on fou traslladat després al de Sant Cugat del Vallès Estudià filosofia i teologia i, més tard, passà a Cervera, on es doctorà en filosofia En tornar a ser destinat al monestir de Sant Cugat, l’abat Azara l’envià a Roma, on estudià…