Resultats de la cerca
Es mostren 2117 resultats
Sant Genís de Palafolls

Vista aèria de Sant Genís de Palafolls
© Fototeca.cat
Poble
Poble i antic cap del municipi de Palafolls (Maresme), situat al s. del terme, a l’W de les Ferreries, actual cap.
El nucli de cases és centrat per l’església de Sant Genís, fortificada, que conserva elements dels segles XI, XIII, XV i XVI Esmentada ja al segle X dins l’alou de Palatiolo , formà part del terme del castell i baronia de Palafolls Fou coneguda també als segles XII-XIII per Sant Genís de Vivelles En depengué la capella de Sant Antoni de Malgrat de Mar o Vilanova de Palafolls fins el 1559 Conserva, entre altres peces d’argenteria, una magnífica custòdia del segle XVI i un copó ostensori del segle XV, així com alguns ornaments interessants, i fins el 1957 hom hi venerà la imatge de la Mare de…
Otos
Otos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, estès des del vessant septentrional de la serra de Benicadell (1 024 m) fins al fons de la vall, a la riba esquerra del riu de Micena, límit septentrional del terme, al qual aflueixen el riu de Beniatjar (límit oriental) i el barranc de la Mata (en part, límit occidental).
La meitat meridional del municipi és coberta de matollar i de bosc el sector conreat, pràcticament tot de secà, n'ocupa la resta, i és destinat sobretot a vinya 420 ha i a cereals El regadiu es limita a 17 ha d’hortalisses Un 26% de la població activa es dedica al sector industrial La població ha passat per un procés d’emigració durant el s XX El poble 526 h agl 2006, otosins 326 m alt és a la dreta del barranc de la Mata De la seva església parroquial depenien les de Carrícola, Torralba i Micena Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs 85 focs el 1609 de la fillola de Castelló del Duc…
Jóc

Municipi
Municipi del Conflent, al sud de Vinçà, que comprèn una regió de terrenys primaris que representen els darrers contraforts del Canigó amb el puig de les Feixes (926 m alt), i una regió terciària a la vall de la Tet, on se situen els conreus.
Drenen el terme els còrrecs dels Abeuradors, d’en Molins i d’en Pere Ferrer L’economia és bàsicament agrícola La superfície conreada és de 162 ha destinades majoritàriament a arbres fruiters 97 ha, sobretot presseguers 89 ha, cirerers i albercoquers També hi ha vinya 56 ha i hortalisses 7 ha El cens ramader és gairebé nul 10 caps d’oví El poble 124 h 1982 329 m alt és al límit d’ambdues zones El seu castell, del s XII, aturonat, gairebé arruïnat, fou el centre de la baronia de Jóc Hi ha restes de les muralles, construïdes al s XVI L’església actual, de Sant Martí, és del s XVIII…
castell de Centelles
Ruïnes del castell de Centelles
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell anomenat de Sant Esteve fins al s. XIII (prengué el nom de la vila de Centelles, l’actual Sant Martí de Centelles), actualment enrunat, a 855 m alt., en un turó acinglat (l’agulla de Sant Martí), damunt el pla de la Garga, dins el municipi de Sant Martí de Centelles (Osona).
És conegut també com a castell de Sant Martí Fou el centre de la baronia de Centelles És esmentat ja el 898 Una comunitat de preveres installada a la seva església, dedicada a sant Esteve, esdevingué priorat canonical Santa Maria de Centelles a la fi al s XIII, fundat pels senyors de Centelles a partir de la fi al s XIV anà decaient, fins a restar-ne solament el títol prioral Les edificacions actuals corresponen en bona part al 1464, amb motiu de la projectada residència del rei-conestable Pere IV El castell fou enderrocat per les forces de Felip V l’església, romànica, amb un…
Joan de Queralt i de Ribes
Història
Baró de Puigverd.
Fill i hereu de Jaume Florià de Queralt i de Cardona i de Lluïsa de Ribes, de la qual heretà Vià i la Torre de Riu Fou diputat de la generalitat de Catalunya el trienni 1584-87 Acusat d’infringir el cerimonial i de malversacions, fou arrestat el 1587 i, encara de nou, el 1588 Del 1603 al 1611 fou governador general de Catalunya i durant el seu govern es destacà sobretot per la lluita contra els bandolers en les campanyes del 1605 i del 1609 contra Perot Rocaguinarda Es casà amb Magdalena de Moliner i de Gilabert, la qual li aportà en dot la baronia de la Granadella i diverses…
Baltasar Marrades i de Vic
Història
Militar
Militar.
Fill de Gaspar Marrades i Soler, senyor de la baronia de Sallent de Xàtiva, i d’Anna de Vic i besnebot de Gaspar Marrades i de Soler, lloctinent de Mallorca Castellà d’Amposta 1635 Serví a les guerres de Milà i el Piemont i, després, de Flandes 1594, des d’on passà al servei dels emperadors Rodolf II, Maties i Ferran II en les guerres a Hongria i Transsilvània contra els turcs 1605 i al Friül contra els venecians 1617 Participà en la Guerra dels Trenta Anys a Bohèmia 1618, Hongria 1623 i Alemanya 1624 Ferran II el nomenà comte del Sacre Imperi, i l’envià d’ambaixador seu a Munic…
Bernat Guillem de Montpeller
Història
Magnat.
Fill de Guillem VIII de Montpeller i d’Agnès Pel seu casament amb Jussiana d’Entença, filla del senyor de la baronia d’Alcolea, Ponç Hug d’Entença, i neta d’Hug III d’Empúries, fou anomenat també Bernat Guillem d’Entença , denominació que adoptaren definitivament els seus fills El 1227 fou lloctinent de Jaume I a Catalunya Actuà de testimoni del primer testament del rei el 1232 Lluità el 1233 al costat d’aquest al setge i presa de Borriana, on fou ferit El 1235 signà com a testimoni els documents relatius a l’esponsalici de la reina Violant Assistí el 1236 a la cort general de…
Antoni de Montcada i Abbate
Història
Tercer comte d’Adernò.
Fill de Mateu de Montcada i Sclafani El 1367 li fou concedit el comtat d’Àsaro, que després perdé El 1392 anà amb el seu germà Guillem Ramon amb l’expedició catalana de Martí el Jove a Sicília, i en fou recompensat amb les baronies de Traina, Castronovo i Miserendino, que perdé per rebel Després de seguir el seu germà en les alternatives d’amistat i rebellia, acabà per ésser un gran amic de Martí el Jove Fou senescal o mariscal i gonfanoner de Sicília El 1396 rebé els comtats d’Adernò i de Centorbi aquest ja el tenia com a baronia Després de la mort de Martí l’Humà, esdevingué un…
Clermont-Tonnerre
Llinatge feudal francès l’estirp del qual és Sibaud
(1080), senyor i baró de Clermont-en-Viennois (Delfinat), defensor del papa Calixt II contra l’antipapa Gregori VIII.
Els seus membres foren grans mestres hereditaris del Delfinat i vescomtes de Clermont-en-Trièves des del 1340 Bernardin de Clermont fou fet vescomte de Tallart 1494 i adquirí, més tard 1540, el comtat de Tonnerre pel seu matrimoni 1496 amb l’hereva Anne d’Husson Llur fill, Antoine de Clermont-Tonnerre , obtingué 1547 l’erecció de la baronia de Clermont-en-Viennois en comtat El 1571 els comtats de Clermont i de Tonnerre foren erigits en ducat-paria, que no fou registrat al parlament fins el 1775, a favor de Gaspar de Clermont-Tonnerre mort el 1781, vuitè comte de Clermont i…
Pere Lluís de Borja
Història
Primer duc borgià de Gandia.
Fill del cardenal Roderic de Borja Alexandre VI i de mare desconeguda, fou legitimat per butlla de Sixt IV el 1481 El 1483 el seu pare li cedí la baronia de Llombai i li atorgà 50000 ducats per a adquirir béns als regnes hispànics El 1484, durant les disputes entre Ferran II i Alexandre VI sobre l’arquebisbat de Sevilla, fou empresonat El 1485 lluità al regne de Granada, i pel fet d’haver entrat el primer al raval de Ronda, Ferran II li concedí el títol d’egregi, estès als seus germans Cèsar, Joan i Jofré El 1485 comprà a Ferran II les terres de Gandia, i rebé el títol de duc…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina