Resultats de la cerca

Estudià música i cant a Los Angeles i el 1941 debutà al Hollywood Bowl amb un petit paper a La Traviata Posteriorment es traslladà a Nova York, on intervingué en diverses operetes i comèdies musicals El 1947 fou contractat per a realitzar una gira europea formant trio amb els cantants Mario Lanza i Frances Yeend El 1949 fou contractat per K Böhm per a interpretar el paper d’Amonasro Aïda a Viena Un any després fou Fígaro Les noces de Fígaro a Glyndebourne i el 1960 es convertí en el primer cantant no rus que interpretava el paper titular de Boris Godunov al Teatre Bol’šoj de Moscou…

Estudià cant a Los Angeles i debutà el 1941 a San Francisco Entre el 1946 i el 1986 interpretà a la Metropolitan Opera House de Nova York els principals papers de baix del repertori operístic, amb obres de Ch Gounod, G Rossini, R Wagner, G Verdi, M Musorgskij, WA Mozart o B Britten Participà en l’estrena anglesa de The Rake’s progress 1953, d’I Stravinsky, i un any després es presentà a Múnic amb el paper principal de Don Giovanni de Mozart Ha cantat també en alguns dels més prestigiosos teatres d’òpera europeus, com ara el Teatre dels Festivals de Bayreuth 1958-63 i també al Teatre Bol’šoj…

Feu la seva primera actuació al desembre del 1987, dirigit pel seu titular Francesc Perales La seva activitat ha estat generalment vinculada també a l’Orquestra de València i ha actuat amb les principals formacions orquestrals de l’Estat espanyol i de l’àmbit internacional, com els Virtuosos de Moscou, l’Orquestra de Cambra d’Holanda, l’Orquestra Barroca de la Comunitat Europea i l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields Ha treballat també amb directors de primera línia, com E García Asensio, A Ros Marbà, J Pons, G Prêtre, M Plasson, N Marriner i Y Menuhin, i ha actuat en diverses…

Estudià al Conservatori de Sant Petersburg i s’hi graduà el 1880, any en què feu el seu debut pianístic en un concert de la Societat Imperial Musical de Rússia A partir d’aquest moment emprengué una gira per l’Europa occidental amb el violoncellista KJ Davidov Després d’exercir la docència a Sant Petersburg, ho feu al Conservatori de Moscou, del qual fou nomenat director el 1889, succeint a S Tanejev Hi dugué a terme una brillant tasca docent i mostrà una gran voluntat d’elevar el nivell general d’aquesta institució A més de dedicar molts anys a la Societat Imperial Musical de…

Estudià a la Universitat de Moscou i s’apassionà en l’estudi dels filòsofs alemanys, principalment Hegel i Feuerbach El 1854 s’incorporà a la redacció de la revista Sovremennik  ‘El contemporani’, on acomplí una gran tasca d’orientació crítica Combaté, per insuficients, les reformes polítiques d’Alexandre II, i intervingué en la fundació de l’organització democràtica Zeml’a i Vol’a ‘Terra i Llibertat’ el 1862 fou condemnat a presidi Durant l’empresonament escriví Čto delat ' ‘Què cal fer', 1863, novella en la qual exposa el seu ideari politicosocial, de caire populista, que…

Als setze anys es revelà com un gran pianista i fou després solista en la major part d’orquestres de l’URSS Ha guanyat el concurs Reina Elisabeth de Bèlgica 1956 i, el 1962, amb J Ogdon, el concurs internacional Čajkovskij de Moscou És considerat un dels principals intèrprets de la seva generació, especialment de Mozart, Beethoven i Chopin Sense abandonar la seva carrera de pianista, a la dècada del 1970 començà a dedicar-se a la direcció d’orquestra, tasca en la qual aviat excellí, essent habitual trobar-lo com a director convidat arreu del món Ha estat director principal de l’…

Format al conservatori de Leningrad, del 1964 al 1972, que emigrà a Israel, fou director de l’orquestra de la radiotelevisió de Moscou Posteriorment fou director principal de la Filharmònica de Colònia 1975-86 i de la Filharmònica d’Estocolm 1982-87, i dirigí també l’Orquestra Simfònica de Londres, la Filharmònica d’Israel, la Simfònica de Viena i la l’Orquestra Simfònica Yomiuri Nippon de Tòquio En el camp de l’òpera, estigué al capdavant de les orquestres del Teatro alla Scala, el Covent Garden, la Lyric Opera de Chicago, l’Òpera Reial d’Estocolm i l’orquestra de l’Òpera…

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol a la meitat de la temporada 1979-80 procedent del Jaén Migcampista, jugà a l’equip blanc-i-blau fins a la temporada 1981-82 A continuació fou traspassat al Futbol Club Barcelona 1982-91, amb el qual jugà 266 partits i marcà 22 gols Guanyà dues Lligues 1985, 1991, tres Copes del Rei 1983, 1988, 1990, una Recopa d’Europa 1989, una Supercopa d’Espanya 1983 i dues Copes de la Lliga 1983, 1986 Després, retornà a l’Espanyol 1991-93, amb el qual, sumant les dues etapes, disputà 113 partits de Lliga i anotà 6 gols La temporada 1993-94 jugà amb la Unió Esportiva…

S’inicià al gimnàs Tibergent de Barcelona i prosseguí la carrera esportiva a l’equip de gimnàstica artística del Club Gimnàstic Barcelonès CGB Combinà la pràctica esportiva amb l’arbitral i el 1957 debutà com a jutge internacional, tasca que realitzà durant 35 anys Arbitrà Campionats de Catalunya, d’Espanya, d’Europa i del Món Promogué competicions com el Ciutat de Barcelona de Gimnàstica Artística Masculina o el Memorial Blume Com a tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972, Mont-real 1976 i Moscou 1980 El 1992 fou membre del…

Defensa lliure del Club Egara de Terrassa i membre de la nissaga Amat Amb el seu club guanyà dues Copes d’Europa 1969, 1970, sis Lligues espanyoles 1971-75, 1979 i cinc Copes del Rei 1968, 1969, 1971, 1972, 1973 Fou 144 vegades internacional amb la selecció espanyola i jugà en totes les posicions, encara que preferentment en la línia defensiva Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, Munic 1972, Mont-real 1976 i Moscou 1980, i en aquests últims aconseguí la medalla de plata Fou l’autor dels 3 gols de la selecció espanyola a la final contra l’Índia També aconseguí la medalla…