Resultats de la cerca
Es mostren 3622 resultats
Anna Erra i Solà

Anna Erra (2023)
© Parlament de Catalunya
Política
Política.
Llicenciada en geografia i història per la Universitat de Barcelona i diplomada en magisteri per la Universitat de Vic Impartí la docència durant més de vint anys Membre de Convergència Democràtica de Catalunya, fou regidora de l’Ajuntament de Vic 2007-15, amb competències en diversos àmbits, com educació, cultura, comerç i turisme, i del 2015 fins al maig del 2023, alcaldessa Formà part de la llista per Barcelona de Junts per Catalunya en les eleccions al Parlament de Catalunya del 2017, i fou nomenada diputada el 19 de juny de 2018 per la renúncia a l’escó d’Isabel Ferrer en…
Manuel Salas i Sureda
Industrial.
De molt jove es féu càrrec dels negocis familiars, els més considerables dels quals eren La Petrolera del Molinar, empresa de refineria de petroli, i La Salinera Española amb factories a Eivissa i a San Pedro del Pinatar Fundà diverses empreses, que tingueren una considerable influència en l’economia illenca, entre les quals La Naviera Mallorquina i L’Agrícola Mallorquina Féu grans inversions en la promoció del camp i introduí noves tècniques de conreus i d’adobs químics Intervingué 1933-34 en l’establiment del Banco Español de Crédito a Palma Políticament fou maurista i, encara que no ocupà…
Joan Rull i Queraltó
El judici a Joan Rull i Queraltó, segons una il·lustració publicada a “La Campana Catalana”
© Fototeca.cat
Història
Terrorista.
Després de mantenir relacions amb els grups anarquistes barcelonins en 1901-05, fou empresonat acusat d’haver collocat una bomba Tanmateix, poc després aconseguí un lloc de treball a l’ajuntament, conegué el comte de Güell i a través d’aquest el governador civil, al qual s’oferí com a confident Ossorio y Gallardo acceptà els seus serveis i entre el desembre de 1906 i el maig de 1907 sembla que la major part de les bombes que esclataren a Barcelona foren fabricades i collocades pel mateix Rull Finalment, en voler extorsionar el governador, fou detingut, jutjat i executat a la…
Paul Rudolph
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Ja les seves primeres obres, realitzades d’acord amb l’estil brutalista, mostren una total coherència formal i una economia i simplicitat constructives segons els recursos que ofereix la tècnica A partir del 1958 adoptà un manierisme que, en les últimes realitzacions, conformà les formes decoratives Representatius d’aquest canvi d’estil són els Departaments d’Arquitectura i Art de la Universitat de Yale, New Haven 1959-63, el primer dels quals, a més, dirigí del 1958 al 1965 De les seves realitzacions destaquen, també, la Facultat d’Agricultura de New Haven 1958, el Wellesley College, a…
Miquel Vidal i Guardiola
Economia
Història
Política
Polític i economista.
Es llicencià en dret i exercí d’advocat Succeí Pere Coromines com a cap del negociat de finances de l’ajuntament de Barcelona Publicà articles importants de tema econòmic i fou collaborador dels diaris El Diluvio , La Vanguardia , l’etapa catalana del Diari Mercantil 1932-35, etc Vinculat a la Lliga Regionalista, collaborà amb Francesc Cambó en operacions financeres importants com la constitució de la Compañía Hispano-Americana de Electricidad, a partir d’una societat alemanya, el 1920 Durant la Segona República es presentà a eleccions per la Lliga, i fou dos cops diputat a corts…
Pere Garcia-Fons
Pintura
Pintor.
Seguí els seus pares a l’exili després de la Guerra Civil de 1936-39 i es naturalitzà francès 1948 Estudià a l’escola de belles arts de Perpinyà i a l’Académie de la Grande Chaumière, a París, on s’installà el 1949 i es relacionà amb pintors com Antoni Clavé, Emili Grau i Sala, Óscar Domínguez o Eduardo Arroyo Pintor figuratiu, es caracteritza per la puresa i la diafanitat dels colors El 1951 fou seleccionat per al Prix de la Critique de França, i el 1958 obtingué el premi Fénéon Exposà a Europa i a Amèrica Illustrà llibres, com La mort d’un petit cheval, d’Hervé Bazin, i L’obra poètica de…
xaranga
Música
Terme utilitzat a Espanya i Hispanoamèrica per a designar diversos conjunts instrumentals en els quals, habitualment, predominen els instruments de vent.
Per extensió, composició escrita per a aquesta mena de conjunts Molt estesa a Espanya, sobretot al llarg del segle XIX, fou una agrupació d’instruments de vent-metall i vent-fusta que, a diferència de les bandes, no incorporava percussió Era formada per requint, flautí, flauta, clarinets, saxòfon, fiscorns, cornetins, trompes, trombons, barítons, bombardí i baixos A Colòmbia designa tant el conjunt de vent i percussió que acompanya les processons religioses, també anomenat chirimía , com els conjunts de música popular ballable A Cuba és un conjunt popular de caràcter urbà format per flauta,…
Andreu Crespí i Salom
Educació
Història
Política
Pedagog, polític i científic.
Es llicencià en ciències a Barcelona presidí 1920-21 l’Associació Catalana d’Estudiants i collaborà en el periòdic humorístic “L’Estevet” En tornar a Palma 1923 fundà, amb un grup de llicenciats, el Collegi Cervantes, avançat des del punt de vista pedagògic Del 1934 al 1936 ocupà la càtedra de física i química de l’institut de Felanitx El 1931 ingressà al partit socialista i formà part del nucli d’intellectuals Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, etc que influïren en la Casa del Poble, introduint-hi el català com a llengua dels actes públics i fent costat al líder Llorenç Bisbal Fou regidor en…
Aureli Joaniquet i Extremo
Història
Periodisme
Política
Història del dret
Advocat, periodista i polític.
Fou redactor en cap d' El Noticiero Universal , secretari de l’Associació de la Premsa de Barcelona durant la presidència d’Eugeni d’Ors i secretari de la Unión Monárquica Nacional a Catalunya durant la Segona República i de Renovación Española fins al decret d’Unificació 1937 A la postguerra, regidor de l’ajuntament de Barcelona, conseller nacional i procurador en corts per designació de Franco, fou destituït per la seva adhesió oberta al comte de Barcelona Publicà, entre altres obres, La reforma agrària a Catalunya Defensa de la propietat rústica catalana i disposicions de…
Jaume Guillamet i Lloveras
Literatura catalana
Periodista i historiador.
Catedràtic universitari Redactor del diari Tele-exprés 1972-76, en fou sotsdirector, com també del diari Avui Exercí de redactor en cap de Catalunya Exprés 1976-77 Fou cap de premsa de l’Ajuntament de Barcelona i director de la revista Annals del Periodisme Català Presidí la Societat Catalana de Comunicació 1991-97 És autor, entre altres obres, de La nova premsa catalana 1975, La premsa comarcal Un model català de periodisme popular 1983, Història de la premsa, la ràdio i la televisió a Catalunya 1994, Premsa, franquisme i autonomia 1996, Memòria de Just M Casero, 1946-1981…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina