Resultats de la cerca

Un dels artistes més mediàtics de començaments del segle XXI Començà a tocar el piano a tres anys i a cinc oferí el seu primer recital Després de guanyar diferents premis i donar proves suficients del seu precoç talent al seu país natal i al Japó, fou descobert pel món el 1999 quan, amb només 17 anys, sustituí en el darrer moment André Watts en la interpretació del Concert per a piano número 1 , de Čajkovskij, amb la Simfònica de Chicago al Festival de Ravinia El jove artista fou qualificat per la premsa com “el més excitant talent del teclat descobert els darrers…

Practicà el ciclisme des de petita, però l’any 1991 hagué de deixar la bicicleta a conseqüència d’una greu malaltia que l’obligà a anar en cadira de rodes durant algunes setmanes L’any 1993 pogué tornar a competir, amb l’equip italià Alfa Lum A Itàlia es consolidà com a ciclista i alguns anys després es consagrà definitivament gràcies a les victòries en el Giro, els anys 1999 i 2000, i molt especialment als triomfs en la màxima cursa del món per etapes, el Tour de França, els anys 2000, 2001 i 2003 D’aquesta manera, es convertí en la tercera ciclista que…

Després de treballar amb Albert Wynn i Wilbur De Paris, s’estigué dos anys a Europa amb l’orquestra de Sam Wooding 1928-30 Treballà, després, amb moltes orquestres, entre les quals cal destacar les de Cab Calloway 1933-39, Teddy Wilson 1939 i Benny Carter 1940 Durant els anys cinquanta i seixanta tocà sovint en orquestres de música llatinoamericana Dirigí la seva pròpia banda a Nova York 1960-65 i després treballà amb Benny Goodman 1966-67 A partir de llavors tocà sobretot com a solista amb diferents seccions rítmiques, tot fent gires mundials Fou en aquesta època…

Començà a tocar el clarinet a sis anys Estudià a Los Angeles City College i entrà com a primer saxòfon a la banda de Roy Porter 1948-50 Després treballà amb Chico Hamilton, i el 1959, installat a Nova York, amb Charles Mingus Els anys seixanta feu els seus primers enregistraments com a líder, entre els quals Outward Bound 1960, al mateix temps que collaborà amb Ornette Coleman a Free Jazz 1960 i amb John Coltrane a Live at the Village Vanguard 1961 i Impressions 1961 Tocà i gravà a Europa amb músics holandesos i enregistrà Last Date 1964 Músic de difícil…

Fou fundat el 1965 com una secció del Patronat Cultural Esportiu Municipal de Cornellà, sota l’impuls de Constancio Pérez Començà les activitats el 1966 al camp d’esports municipal i el 1973 s’inauguraren les pistes de cendra Al començament dels anys setanta, la secció d’atletisme s’independitzà del patronat i es constituí en club L’any 1978 s’inauguraren les pistes de material sintètic Als anys vuitanta sorgí un important grup de marxadors amb Luis Bueno, José Vinuesa, Rafael Espejo, Germán Nieto i, sobretot, Emília Cano Durant els anys setanta destacà…

A vuit anys ingressà a l’Acadèmia de Música de Budapest, on fou deixebla de Z Kodály i B Bartók El 1922 anà a Viena, on estudià a l’Acadèmia de Música amb els pianistes A Schnabel i E Steuermann Del 1925 al 1931 fou professora d’aquest centre, tasca que abandonà per dedicar-se a la carrera concertística Dugué a terme nombrosos enregistraments i la seva discografia és considerada força insòlita per ser dels anys quaranta El 1942 fou capturada per l’exèrcit japonès a l’illa de Java i romangué en un camp de concentració durant tres anys Posteriorment residí…

A onze anys obtingué el primer premi de piano al Conservatori de París, a la classe d’AF Marmontel, i cinc anys més tard debutà a la Sala Pleyel de la capital francesa Fou amic de G Rossini i F Liszt Un dels pianistes francesos més destacats de la seva generació, durant onze anys 1861-72 abandonà els escenaris per tal de treballar aspectes tècnics, però hi retornà amb nova energia i arribà a convertir-se en un dels intèrprets més prestigiosos del moment Cultivà especialment el repertori romàntic i també participà del corrent de recuperació de l’obra de…

Els anys seixanta serví a les colònies africanes d’Angola i Guinea-Bissau, i els anys setanta fou oficial de la plana major del general Antonio de Spínola Fou l’organitzador de la revolució de l’abril del 1974 Ascendit a general brigadier el 1975, esdevingué membre del triumvirat que dirigia l’acció revolucionària, però després de l’intent de rebellió militar esquerrà del novembre, del qual era promotor, fou arrestat En les eleccions presidencials del juny del 1976 fou el segon candidat més votat 16,5%, amb el suport de l’extrema esquerra Fracassà en les eleccions…

El 1914 adquirí el seu primer vaixell, el Concha I , i l’any 1949 el seu vaixell més famós, l’ Altaïr Comodor del Reial Club Nàutic de Barcelona durant més de quaranta anys des del 1921 fins als anys seixanta, fou vicepresident de la Federació Nacional de Vela i de la Federació Espanyola de Clubs Nàutics Participà en la fundació del Comitè Internacional de Regates de Creuer del Mediterrani 1929, associació de la qual fou nomenat president 1953, i del Club Nàutic d’Arenys de Mar 1960 L’any 1986 guanyà el Trofeu Comte de Godó per a vaixells d’època També promocionà la motonàutica catalana en…

El 1936, encara infant, emigrà amb la seva mare al Brasil, cridats pel seu pare, Joan Voltas i Nogué, que feia tres anys que hi residia, a São Paulo Cursà estudis de periodisme i s’especialitzà en esports Escriví una columna setmanal al diari Folha da Noite per a comentaris de futbol, i fou el creador del trofeu Taça Brasilia, que premiava el màxim golejador i el porter menys golejat de la Lliga Paulista de futbol Posteriorment es dedicà a la publicitat i a les relacions públiques Fou membre destacat i soci fundador del Centre Català de São Paulo i en formà part del grup musical…