Resultats de la cerca
Es mostren 7762 resultats
Diego Angulo Iñíguez
Història
Art
Historiador de l’art.
Catedràtic de la Universitat de Madrid i director del Museo del Prado 1968 i de l’Instituto Diego Velázquez S'especialitzà en la pintura castellana, particularment dels s XVI i XVII sobre aquest tema sobresurten la seva obra Pintura del siglo XVI collecció “Ars Hispaniae”, Madrid 1955 i diverses monografies També dirigí l’obra Historia del Arte Hispanoamericano Barcelona 1945-56 Interessat per la cultura catalana, fou autor d’importants treballs a la revista Archivo Español de Arte , de la qual fou director El pintor gerundense Porta 1954, Durero y los pintores catalanes del siglo XVI 1944 L’…
música anglesa
Música
L’art musical d’Anglaterra, inclosa la producció dels músics no anglesos incorporats al món cultural anglès.
El cant pla fou introduït a Anglaterra pel monjo Agustí de Canterbury - ~ 605, enviat pel papa Gregori I Poc temps després, la música era ensenyada a Canterbury, Malmesbury, York, etc La participació anglesa en el repertori litúrgic occidental consistí a crear antífones i oficis en honor dels sants i màrtirs anglesos El cant pla anglès es troba en una gran part codificat en l' Usus Sarum , del començament del segle XIII, que conté el ritu de Salysbury, que serví de base a la litúrgia anglicana El cançoner de Cambridge segle XI conté la línia musical profana amb text llatí cants polítics,…
arts figuratives
Art
Arts plàstiques; actualment la crítica anomena art figuratiu l’art que parteix de la realitat en oposició a art abstracte.
Segundo Matilla y Marina

Segundo Matilla y Marina, Autoretrat (1907)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Establert d’infant a Barcelona, es formà a Llotja i s’integrà de ple a l’ambient artístic català participà a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona i pintà a Camprodon, Cadaqués, el Port de la Selva i altres llocs de Catalunya Pintor i dibuixant fecundíssim, s’especialitzà en marines i paisatges —que hom ha comparat sempre amb els de Meifrèn—, fets amb habilitat i rapidesa Deixà també nombrosos autoretrats i retrats
Ramon Martí i Alsina

Ramon Martí i alsina, Autoretrat (1875)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Orfe de pare a l’edat de vuit anys, malgrat les dificultats econòmiques pogué estudiar dibuix a l’escola de Llotja 1840-44 i obtenir alhora el títol de batxiller en filosofia 1845 Al començament combinà una gran activitat com a retratista —especialment a Mataró, la ciutat natal de la seva mare— amb la traducció de llibres del francès i, fins i tot, escrivint drames en vers d’influència romàntica, que no arribaren a ésser mai publicats Casat amb Carlota Aguiló 1860, obtingué poc temps després, per oposició, la càtedra de professor d’aritmètica i geometria a l’escola de Llotja 1852 i, més…
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord

Charles Maurice de Talleyrand-Périgord en un oli de François Gérard (1808)
Metropolitan Museum of Art (Nova York)
Història
Polític i diplomàtic francès.
Príncep de Benevent i duc de Talleyrand Fou bisbe d’Autun 1788 i diputat als Estats Generals 1789 D’idees revolucionàries, defensà la nacionalització dels béns eclesiàstics i es mostrà d’acord amb la constitució civil del clergat excomunicat pel papa, abandonà l’Església, amb la qual es reconcilià abans de morir Sospitós de reialisme, hagué d’exiliar-se 1792-96 Havent tornat a França, fou ministre d’afers estrangers 1797-99 i participà en el cop d’estat del 18 de brumari Collaborà inicialment amb Napoleó, però fou apartat 1807 en defensar un sistema d’equilibri europeu Caigut Napoleó, fou…
ceràmica
Ceràmica etrusca d’influència grega (Museu Nacional, Parma)
© Corel Professional Photos
Arts decoratives
Art de fabricar objectes (recipients, elements de construcció, etc.) de materials terrosos cuits.
Hom empra bàsicament argila o caolí com a primeres matèries fonamentals a causa de llurs qualitats plàstiques i refractàries hom empra també additius amb finalitat desengreixant que assuaveixen les contraccions durant la cocció sorra, quars, feldespats, xamota, materials fundents que rebaixen la refractarietat feldespats, àlcalis, i uns altres que l’augmenten corindó, bauxita metàllics Actualment hom empra també com a primera matèria commixtions de materials terrosos desproveïts de qualitats plàstiques, però transformables per cocció En una primera fase del procés de fabricació hom procedeix…
boleros
Pesca
Art de fons integrat per dos grups de xarxes: el bolero de baix, mena de tremall armat amb els ploms, i el bolero de dalt, xarxa rectangular armada amb els suros.
El bolero de baix o tremall del bolero consta d’un joc de tres xarxes rectangulars, dues d’exteriors, de malla clara, i una d’interior, de malla espessa malla cega, disposades com en un tremall El bolero de dalt és una xarxa rectangular de malla espesa fixada tot al llarg de la part superior del bolero de baix Antigament, i en alguns llocs encara ara, hom afegia entre el bolero de dalt i la ralinga dels suros una peça de xarxa de malla ampla anomenada cadeneta El peix sol restar mallat en el bolero de baix el bolero de dalt, en ajeure's l’art per efecte dels corrents marins,…
registració
Música
Art de combinar els diversos registres o jocs d’un instrument -especialment l’orgue- a fi d’aconseguir el timbre oportú en cada intervenció de l’instrument.
Per bé que el compositor pugui incloure certes indicacions de registració a la partitura, aquesta feina resta normalment a càrrec de l’intèrpret amb les limitacions, però, pròpies de cada instrument En l’orgue, la registració nasqué durant la segona meitat del segle XV en el moment que la filera fonamental del flautat se separà del plenum de l’orgue gòtic Blockwerk L’orgue monotímbric de l’Edat Mitjana començà a sonar amb ’diferències’ que anaren augmentant i variant, amb la inclusió de noves famílies de jocs A la darreria del segle XVI, els orgueners ja començaren a establir les primeres…
Les senyoretes del carrer d’Avinyó
Pintura
Quadre a l’oli de Pablo Picasso (245 x 235 cm; Nova York, Museum of Modern Art), pintat a París el 1907, evocant un prostíbul del carrer d’Avinyó de Barcelona, però més conegut amb el nom abreujat i equívoc de Les demoiselles d’Avignon.
Hi dominen el blau, el rosa i els ocres, reminiscències del passat immediat del pintor L’agressivitat de certes línies i de certs colors marca una ruptura amb el concepte clàssic de bellesa D’estil expressionista, fauve i cubista alhora, mostra una clara influència de l’escultura de l’Àfrica Negra i obre les portes a aquesta darrera tendència de l’art modern
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina