Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat Autònoma de Barcelona 1944, on es llicencià en medicina, i, més tard, es doctorà a la Universitat Central de Madrid L’any 1951 emigrà a Brasil, on muntà una farmàcia S’ integrà posteriorment a l’empresa Esteve Irmâos e Cia Ltdaen la qual exercí diferents càrrecs directius Fou vicepresident de la Cambra de Comerç Espanyola Dins de les activitats culturals catalanes, es destacà com a animador de la vida catalana al Centre Català de São Paulo participà en l’organització i promoció dels Jocs Florals de l’any 1954 També Fundà el Grup Montserratí de São Paulo i publicà…

Anteriorment havia exercit altres càrrecs polítics a Pinerolo, plaça francesa del Piemont, i a Rouen Normandia Establí el 1708 una fira bisetmanal a Bellaguarda, Montlluís i al fort dels Banys per al proveïment dels soldats d’aquestes guarnicions És autor d’una Mémoire de la Généralité de Perpignan ou province de Roussillon 1710 Durant la seva intendència fou introduït l’ús de la llengua francesa en els actes públics El seu fill Antoine-Marie de Ponte d’Albaret Pinerolo 1691 — Perpinyà 1750 fou cavaller del rei de França i exercí igualment el càrrec de primer president, per renúncia del seu…

Doctor en medicina, l’exercí a Íxar, Montcada i València fou redactor polític del diari Los Dos Reinos 1864 Prengué part destacada en la revolució del 1868 fou secretari de la Junta Revolucionària i de la Diputació de València 1868-71 Protegit per Josep Peris i Valero, exercí càrrecs burocràtics a Madrid, on dirigí el diari La Nación Havent retornat a València 1874, fou redactor d’ El Mercantil Valenciano i publicà diverses novelles La insurrección de Alahuar 1878, Gabriela 1883, El administrador de la baronesa 1878, En la maroma Historia de una volatinera 1881 i Historia de un reo de muerte…

Visqué a Madrid, on es llicencià en filosofia i lletres i collaborà a diversos periòdics amb els pseudònims de Fernando de Córdoba i Fernando de Vahillo Publicà Francia y Prusia Crónica de la guerra de 1870 i estrenà la sarsuela El marino 1872 A València estrenà 1873 les obres La traición i Poesía eléctrica i publicà les novelles històriques Mariola i Memorias de un convento 1878 Amb el títol d' Historia general del reino de Valencia 1878-80 publicà, anotà i continuà les Décadas 1610-11 de Gaspar Escolano Fou autor de Tradiciones españolas Valencia y su provincia 1882 i d' El grito del pueblo…

Format a l’escola de San Carlos i a París A Madrid 1909 collaborà a Blanco y Negro Novament a París, conegué Juan Gris, Cocteau, XGosé i Hde Regnier i fou deixeble d’Anglada i Camarasa, el qual acompanyà el 1914 a Pollença, on pintà, i on residí fins el 1918 Decorà amb murals una sala —que porta el seu nom— al Cercle Mallorquí de Palma Illustrà el llibre Flirt 1916, de Pere Ferrer i Gibert, dins un estil que recorda Beardsley Evolucionà després, en el camp de la illustració, vers un decorativisme proper a ARackham, i com a pintor practicà un eclecticisme influït pel seu mestre De nou a Mèxic…

Fou protagonitzat pels obrers de l’art de la llana, i de manera particular pels cardadors La condició econòmica d’aquests obrers era molt precària, comtambé llur condició social, car eren exclosos dels càrrecs públics i no podien accedir a llocs de govern dins el gremi Després d’una breu etapa moderada maig i juny, el moviment assolí una gran violència juliol i agost i aconseguí diverses millores en la condició política dels revoltats Però la traïció de Michele di Lando, un dels caps dels Ciompi durant la fase moderada, i la viva reacció dels caps de les corporacions gremials ensorraren el…

Esportista destacat en la seva joventut –fou campió de bàdminton del Canadà–, l’any 1960 es traslladà a Califòrnia, on treballà com a constructor immobiliari Adquirí un vaixell per a navegar per la Polinèsia, amb el qual s’afegí a una campanya de protesta contra les proves nuclears franceses a Mururoa, l’any 1971 La seva negativa a abandonar la zona d’exclusió decretada unilateralment per França frenà la realització de les proves i el convertí en un prestigiós defensor del medi ambient, fins el punt que l’any següent participà en la constitució de Greenpeace L’any 1979 uní diverses…

De molt antic el bastó fou sempre un signe de comandament o un atribut de dignitat, no solament militar, sinó també judicial Homer ja parlava dels bastons militars portats pels capitants Els primitius magistrats de Roma portaven bastonets d’or, de vori o d’alzina, segons llur dignitat El ceptre mateix no és sinó un bastó que indica l’autoritat sobirana Els primers reis francesos portaven un bastó recobert de làmines d’or, que al s XIV fou substituït per la mà de la justícia En forma curta el bastó és distintiu, en diferents països, dels més elevats graus militars mariscals, generals,…

En les associacions civils culturals, esportives, etc i en altres entitats, les assemblees de socis poden ésser ordinàries o extraordinàries, per a tractar de les qüestions que, respectivament, fixin els estatuts de cada associació o entitat Generalment l' assemblea ordinària és convocada d’una manera periòdica, normalment cada any com a mínim, i decideix sobre la renovació dels càrrecs de la junta, aprovació de les activitats realitzades, rendició de comptes i pressupost l' assemblea extraordinària és convocada per decidir sobre qüestions excepcionals modificació d’estatuts, dissolució o…

Participà en la guerra del Francès com a ajudant de camp del general Josep Manso, de qui més tard fou secretari Ocupà els càrrecs del batlle del reial patrimoni, secretari de la Junta d’Obres de Barcelona i censor de teatres 1839 Fou membre 1837 i secretari de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà  Barcelona en julio de 1840 1844 —una obra anònima que Antoni Palau adjudica amb seguretat a Antoni Buxeres— i Necrología del teniente general don José Manso, Conde del Llobregat 1863 Bibliografia Palau i Dulcet, Antoni  Manual del librero hispano-americano bibliografía general española e…