Resultats de la cerca
Es mostren 4643 resultats
Esteve I de Sèrbia
Història
Gran jupan de Sèrbia (~1168-96) i jupan de Raška (1159-68).
El 1172 l’emperador Manuel Comnè el féu vassall seu, però a la mort d’aquell 1180 se n'alliberà i expandí les seves fronteres amb l’ajut de Venècia, d’Hongria i de l’emperador d’Occident ocupà el voivodat de Zéta i alliberà els serbis Desenvolupà el comerç amb Venècia a través de Ragusa El 1196 abdicà i es retirà al monestir de Studenica, i després al de Khilandaríou, al mont Athos, on prengué el nom de Simeó És considerat el fundador de Sèrbia i de la dinastia dels Nemànides
saurisquis
Paleontologia
Ordre de rèptils del grup dels dinosaures, fòssils, el tret fonamental dels quals era la pelvis triradiada, que els distingeix de l’altre ordre, els ornitisquis, que la tenien semblant a la dels ocells.
N'existiren formes bípedes i quadrúpedes i en aquest ordre hi havia els carnívors més grans que han viscut a la Terra, com el tiranosaure, de fins 15 m de longitud total Actualment és considerat un dels dos clades principals en què evolucionaren els dinosaures Els saurisquis Saurischia estan registrats a tots els continents des del final del Triàsic fins el final del Cretaci terminal Aquest clade es caracteritza per un pubis orientat anteroventralment i comprèn tots els dinosaures carnívors Theropoda, incloent-hi les aus, i els grans herbívors sauropodomorfs entre els quals els…
etil clorpirifòs
Agronomia
Compost químic organofosforat que actua com a insecticida no sistèmic actiu per contacte o ingestió.
És autoritzat en fruiters, avellaner, cítrics, vinya, olivera i plantes d’horta Hom també l’utilitza en tractaments insecticides del sòl en els conreus anteriors Catalogat com d’alta toxicitat per a les abelles, la seva aplicació és limitada en època de floració de fruiters És considerat nociu per a l’home i el seu termini de seguretat és de 21 dies en general i 30 dies en tractaments del sòl Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota noms diferents, segons la riquesa, la formulació granulat, líquid emulsionable o pols mullable i l’empresa que la…
estadi
Història
A l’antiga Grècia, lloc públic de 125 passes geomètriques per a curses, jocs atlètics, etc.
L’estadi era de forma rectangular, amb un extrem recte i l’altre en forma d’hemicicle on se situaven els jutges als costats hi havia graderies per al públic Inicialment servia per a les curses a peu, però després fou utilitzat per a d’altres esports Els més importants foren el d’Olímpia, considerat el primer, i els de Delfos, Epidaure, Efes i Atenes En la Roma antiga tingueren llur continuació eren de forma monumental, tenien més d’una pista i eren dividits per la spina i envoltats de graderies de marbre es destacaren els de Neró i Domicià
Jacob Polak
Música
Llaütista i compositor d’origen polonès actiu a França.
Arribà a París l’any 1574 i fou llaütista al servei del rei Enric III amb el càrrec de valet de chambre ordinaire du roi Romangué a França la resta de la seva vida Escriví diverses obres per a llaüt deu preludis, tretze fantasies, algunes danses - branles , gallardes, courantes i una sara bande - i també transcripcions de peces vocals d’Andrea Gabrieli La major part de les seves composicions foren impreses en tabulatura Fou molt valorat en vida, i considerat un dels millors llaütistes del seu temps Algunes de les seves obres són un bon reflex del seu virtuosisme
Heinrich Vogl
Música
Tenor i compositor alemany.
Fou un dels intèrprets destacats del repertori wagnerià Estudià amb FP Lachner i Janke a Munic, ciutat on debutà quan només tenia vint anys Poc després cantà durant diferents temporades a Viena, Londres, Bayreuth i Nova York Posseïa una tècnica molt bona i un color fosc de veu Al seu temps fou considerat un dels millors intèrprets dels papers de Tristany i de Lohengrin Wagner opinava, però, que no tenia una veu prou heroica Encarnà també Parsifal i Sigfrid Compongué una òpera, Der Fremdling 'L’estrany', 1899 La seva dona, T Thoma, interpretava així mateix personatges wagnerians
Josep Bassó
Música
Compositor, organista i poeta català.
Fou deixeble a l’Escolania de Montserrat del pare Joan Marc 1582-1658 i condeixeble del pare Joan Cererols 1618-1680, vers el 1632 i el 1638 En aquesta darrera data, entrà de monjo al monestir de Montserrat A més de compositor i organista, també fou considerat un bon poeta El pare Martí Marvà 1600-1678, en el seu Memorial 1650, en parla com un dels deixebles vius del pare Marc que feien honor a l’Escola montserratina La destrucció de l’arxiu de Montserrat per part de les tropes franceses el 1811 impedí que les seves obres arribessin als nostres dies
‘Abd al-Qādir
Música
Musicògraf persa.
Cantor a la cort de Bagdad, el 1393 es traslladà a Samarcanda seguint Tamerlà després de la presa de la ciutat Els incidents polítics entre ambdues ciutats feren que es desplacés successivament de l’una a l’altra, si bé el 1401 s’establí definitivament a Samarcanda Considerat l’escriptor de música més gran del seu temps, escriví tres tractats que són un complement del tractat de Ṣafī al-Dīn, el primer exponent de l’escola sistematista Des del punt de vista teòric no fou gaire original, però els seus escrits sobre instruments d’arc tenen un gran interès
sergent | sergenta
Militar
A l’exèrcit espanyol, grau militar, entre els oficials i la tropa, l’inferior del cos de sotsoficials i al qual correspon el comandament d’un escamot, tanc, peça d’artilleria, etc.
D’origen molt antic, figurava en les companyies de l’edat moderna com a oficial de menys poder, encarregat directament de la tropa Més tard fou considerat com a classe de tropa, clarament diferenciat dels oficials Darrerament, hom ha tendit a professionalitzar aquest grau En els moviments polítics del s XIX, sovint, els sergents prengueren part a favor dels progressistes i protagonitzaven pronunciaments, com és ara el motí de La Granja 1836 o la revolta de la caserna de San Gil 1866 La Segona República els conferí determinats drets, integrant-los en el nou cos de sotsoficials
bolet de greix

bolet de greix
Marjan Kustera (CC BY-NC-ND 2.0)
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, semblant a les múrgoles, de peu groguenc i cap bru vermellós, de 3 a 8 cm de diàmetre, fortament replegat com un cervell, que creix a la primavera en boscs de coníferes, cap als Pirineus.
És un bolet considerat comestible i molt apreciat en algunes comarques pirinenques, però que consumit fresc o poc cuit és molt tòxic, fins i tot pot arribar a ser mortal, degut a que conté una toxina, la giromitrina Es desaconsella totalment el seu consum, perquè fins i tot després d’haver-lo deixat assecar bé i coure’l repetidament llençant l’aigua de la primera cocció, no s’elimina tota la giromitrina, n’hi ha de romanent, a l’estómac es transforma en monometilhidrazina, i aquesta, a més de ser acumulativa, té activitat carcinogènica, arribant a ocasionar càncers de fetge
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina