Resultats de la cerca
Es mostren 5911 resultats
Sant Esteve de Sanui (Sanui i Alins)
Art romànic
El lloc de Sanui és conegut des de l’any 1089, per bé que de la seva església parroquial gairebé no es tenen referències Consta a l’arxiu de Roda que l’any 1221 l’abat de Santa Maria de Güel donà a un tal Climent i a la seva família l’heretat d’ Orria , amb l’obligació d’ajudar el sacerdot que servia Déu i Sant Esteve de Sanui 1221 L’actual església parroquial de Sanui, antiga capella del castell, és dedicada a la Mare de Déu És possible que es produís un canvi d’advocació
Sant Benet de Lluçars (Tolba)
Art romànic
L’ermita de Sant Benet s’alça al nord-oest de Lluçars, ja als vessants de la serra de l’Ametllera Tradicionalment Sant Benet ha estat sempre centre de devoció i de romiatge per part dels pobles de la rodalia, i de fet aquest sant és el patró de Lluçars Tal vegada la seva gènesi coincideix amb una primera repoblació duta a terme pel monestir d’Alaó a la zona JBP En l’actualitat, el santuari de Sant Benet és un edifici de factura barroca que substituí totalment les construccions anteriors Fou bastit el 1735, segons consta en la façana de ponent JAA
Castell de Perpella (Estopanyà)
Art romànic
L’antic poblat de Perpella era emplaçat al capdamunt de la serra homònima, molt espadada, que forma la paret occidental del congost de Canelles, a la Noguera Ribagorçana, a llevant del terme El castello de la Perpella és documentat l’any 1094, quan era en poder de Galceran Erimany i formava part del terme del castell de Soriana A mitjan segle XVI l’indret de Perpella consta encara com a lloc de senyoria laica, integrat dins el comtat de Ribagorça El lloc és de molt difícil accés hi ha les restes del poble, de l’església i del castell
Sant Jaume de Caramola (Cornellà de Conflent)
Art romànic
Església avui desapareguda, de la qual sols resta un petit tros de mur en l’hort contigu a la casa Aimà, al costat del camí dit de Sant Jaume És esmentada per primer cop l’any 1072, quan els testimonis d’un plet celebrat a Cornellà en presència del comte Guillem de Cerdanya prestaren jurament davant l’altar de sant Jaume, l’església del qual era construïda a Cornellà Tingué consideració de capella Apareix el 1113 amb el nom de Sant Jaume de Fontanes i el 1371 consta que a més de l’advocació de sant Jaume tenia la de sant Felip
Jan Alexander Gorczyn
Música
Impressor, musicògraf i, potser també, compositor polonès.
No es coneix gairebé cap dada sobre la seva vida Publicà el diari polonès més antic, "Merkuriusz ordynaryjny w Polsce", fundat el 1661, tot encarregant-se ell mateix de supervisar les tècniques editorials i corregir les proves d’impremta Entre les seves obres hi ha una Tabulatura muzyki, albo Zaprawa muzykalna Cracòvia, 1647, un manual simplificat sobre els fonaments bàsics de la música dedicat més a aficionats que no pas a professionals A més de les seves activitats editorials i literàries, probablement fou també compositor Almenys consta com l’autor d’una obra coral titulada…
Ignasi Ducasi i Ojeda
Música
Compositor català.
Són poques les dades que es coneixen de la vida d’aquest compositor, i només consta que fou mestre de capella de l’església del monestir de La Encarnación de Madrid i organista supernumerari de la capella reial, càrrec del qual prengué possessió el 9 de maig de 1819 Tingué un germà, Manuel, que fou sacerdot i baix de la capella reial Segons BS Saldoni, les obres d’Ignasi Ducasi palesen un estil modern per a veus i instruments i un altre d’antic per a veus a cappella La seva producció, de gènere religiós, inclou misses, salms i motets, entre altres peces
Club de Golf de Barcelona

Club de Golf de Barcelona
Club de Golf de Barcelona
Golf
Club de golf de Sant Esteve Sesrovires.
Fundat l’any 1989, també és conegut com Club de Golf Masia Bach El primer president fou José Antonio Cadarso El camp de golf fou dissenyat per José María Olazábal i consta de dos recorreguts un de divuit forats de par 72 anomenat Masia Bach, i un altre de nou de par 31 anomenat Sant Esteve Ha organitzat competicions com el Campionat d’Espanya de professionals 1991, el Campionat de Catalunya de professionals 2005, el Peugeot Tour Espanya 2003, 2005 i el Catalonia Ladies Masters 2007 Disposa d’escola de golf, camp de pràctiques, pistes de pàdel i piscina
Joan dels Òrguens
Música
Ministril d’instruments de tecla a la cort de Felip l’Ardit, duc de Borgonya, aproximadament entre el 1385 i el 1398.
Pel setembre del 1388, Joan I d’Aragó pregà al duc que li deixés aquest músic durant algun temps, petició que fou atesa gairebé de forma immediata En el salconduit que li entregà el monarca pel juny del 1389 per tal que pogués tornar a Borgonya, consta que es deia Jehan Visée El seu germà Gilbert, que, com ell, tocava l’orgue i l’escaquer, fou ministril del rei de França, del duc de Borgonya i, finalment, del rei Joan, al servei del qual estava el 1390 No s’ha de confondre Joan dels Òrguens amb Jehan l’orgueneur
Estadi Municipal la Bòbila

Entrada a l'Estadi Municipal la Bòbila de Gavà
Arxiu B. Peso
Esport general
Estadi municipal d'esports de Gavà.
El recinte consta d’una pista d’atletisme, un camp de futbol, una sala polivalent i un gimnàs Conserva una xemeneia d'una antiga bòbila que existia on es construí, com a exemple d'aquesta històrica indústria a la població En les installacions desenvolupen les seves activitats el Club d'Atletisme Gavà i el Club de Futbol Gavà L' estadi fou inaugurat l’1 de maig de 1995, i té una capacitat per a 2500 espectadors L’estrena coincidí amb una brillant temporada del Club de Futbol Gavà, que aconseguí l’ascens a segona divisió B per primera vegada en la seva història
Joan Oriol
Història
Senyor d’Ogassa (Ripollès) i del lot de béns de Sales, Tortellà, Argelaguer i Sadernes (Garrotxa).
Consta el 1004, juntament amb el seu pare Oriol, com un dels pròcers del comtat de Besalú Es casà amb Adelaida, filla d’Oliba Cabreta i germana dels comtes Guifré II de Cerdanya, Bernat I Tallaferro i Oliba, bisbe i abat El 1020 assistí a Ripoll a l’enterrament del seu cunyat Bernat I Tallaferro, que el féu marmessor del seu testament El 1024 féu consagrar per Oliba l’església de Sant Martí d’Ogassa, que ell havia fet reedificar Fou pare d’Arnau Joan i Berenguer Arnau, senyors d’Ogassa i Sales de Llierca, i tronc del llinatge dels Sales
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina