Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià dibuix lineal, pintura i escultura a l’Escola de Belles Arts de Girona, on tingué de professor Josep Aguilera Des del 1928 treballà de delineant en el despatx de l’arquitecte Rafael Masó i Valentí 1928-35, on continuà formant-se professionalment i intellectualment Una part de l’experiència d’aquests anys se centrà en les tasques d’excavació, documentació i restauració dels Banys Àrabs dirigides per Masó Fou aquest qui li presentà el 1930 Josep de C Serra-Ràfols, arqueòleg de l’equip de Pere Bosch i Gimpera, quan explorava i documentava les muralles antigues gironines,…

Bàrbars seminòmades, aviat adoptaren la cultura xinesa Bé que l’estament noble predominava en llur societat, hi havia també serfs i esclaus Davant la impossibilitat d’una administració centralitzada, a causa de la manca de comunicacions, el territori fou repartit entre prínceps reials i generals addictes Aviat alguns s’independitzaren, i s’apoderaren de la primitiva capital occidental de Hao prop de Xian vers l’any 771 aC La dinastia es refugià a Luoyang, a la Xina oriental, on també hagué de plantar cara als diversos nous estats insubordinats Qi a Shandong, Jin a Shanxi, i sobretot Chu, que…

Clínicament, hom pot dividir-les en primàries , si el ronyó és afectat exclusivament o predominantment, i secundàries , quan la lesió renal va associada a una altra malaltia que abasta altres parts de l’organisme Les glomerulonefritis primàries se subdivideixen en la glomerulonefritis aguda , que pot seguir una infecció faríngia o cutània per l’estreptococ betahemolític del grup A glomerulonefritis postestreptocòccica o bé pot ésser causada per infeccions originades per altres gèrmens bacteris, virus o paràsits, i que en qualsevol cas sol provocar proteïnúria, hematúria, hipertensió arterial…

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB La seva trajectòria professional inclogué tots els àmbits de la comunicació —premsa, ràdio i televisió— A partir del 1978, treballà a Mundo Diario , Ràdio Barcelona, La Vanguardia i El Periódico , a més de collaborar en nombroses publicacions no diàries, entre els quals destaquen els setmanaris d’informació general El Món , El Temps , Tiempo , Interviú i Mundo Després de ser codirector de la revista Cultura , passà a ser director del diari Avui , on ja collaborava setmanalment amb una crònica política Des…

Advocat de professió Influït per la nova mentalitat revaloradora de l’art medieval introduïda pels natzarens, es dedicà a la recerca documental d’aquest tema i d’història general Fou sotsarxiver de l’Ajuntament de Barcelona des del 1867 i més tard cap de l’arxiu fou també vocal i després secretari de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1861, corresponent de San Fernando 1866 i president de l’Associació Artística i Arqueològica de Barcelona, a la qual donà un important impuls Publicà treballs a El Museo Universal i en altres revistes…

Malaltia crònica multifactorial, fruit de la interacció de factors genètics i ambientals, que es caracteritza per un excés de greix corporal teixit adipós L’índex de massa corporal IMC, o índex de Quételet, tot i no ésser el millor indicador d’adipositat, és el paràmetre recomanat per la majoria de societats científiques internacionals per a definir l’obesitat S’accepta com a punt de tall per a considerar un individu obès un valor d’IMC de 30 kg/m 2 o superior per a adults sans majors de divuit anys, sense incloure esportistes molt musculats ni embarassades L’obesitat es pot classificar en…

Castellà de Trani Fill del baró d’Aitona Pere III de Montcada i de Vilaragut Un dels darrers grans caps militars i polítics catalans que intervingueren en la política europea Lluità a Itàlia al servei de Carles VIII de França, de Cèsar Borja 1499-1503, amb qui estava emparentat, i del Gran Capità 1503-04 Alexandre VI el nomenà 1500 comanador de Santa Eufèmia de Calàbria i prior de Sant Joan de Messina Fou mestre justicier i virrei de Sicília 1509-16 almirall 1518, conquerí Gerba 1520 lluità contra França 1521-24 i fou capturat a Marsella Alliberat 1525, fou un dels signataris del tractat de…

Doctor en dret i professor de dret constitucional a la Universitat Pompeu Fabra, manté un doble vessant d’escriptor i d’activista polític en l’independentisme català En el vessant literari, signa els seus llibres amb el nom d’ Hèctor Bofill  i a mitjan dècada de 2000 formà part del collectiu generacional anomenat Els Imparables Ha publicat els reculls poètics Poema de Calipso 1995, La reconstrucció de l’aristocràcia 1999, La revolució silenciosa 2001, flor natural dels Jocs Florals de Barcelona, Les genives cremades 2004, premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia i  El retorn dels titans…

Quan tenia quatre anys, la seva família s’installà a Girona 1966 Llicenciat en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona 1985, es doctorà el 1991 a la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi La obra literaria de Gonzalo Suárez Exercí la docència a la Universitat d’Illinois 1987-89 i, des del 1989, a la de Girona, com a professor de literatura espanyola La seva trajectòria com a escriptor començà amb el llibre de relats El móvil 1987 i amb la novella El inquilino 1989, a la qual seguí El vientre de la ballena 1997 La seva eclosió com a novellista arribà amb l’èxit d’una…

Segons el desordre dels sistemes sensorials hom les classifica en allucinacions acústiques en què hom escolta sons més o menys elementals acúfens i veus que injurien, repeteixen el pensament, donen ordres i, fins i tot, conversen entre si i designen el malalt en tercera persona allucinacions visuals que solen anar acompanyades d’una tonalitat afectiva eufòrica i exultant visions místiques i estats d’èxtasi o apassionada visions eròtiques les més simples fotòpsies són caracteritzades per la percepció de tot el camp visual tenyit d’un color o per l’aparició d’un espurneig en d’altres, més…