Resultats de la cerca

Format a les categories inferiors del Picadero, jugà amb el Club Bàsquet Granollers i el Club Bàsquet Cornellà Amb aquest darrer club s’inicià com a entrenador Dirigí el CB Granollers 1978-80, i la segona temporada fou reconegut com a millor entrenador per l’Associació Espanyola d’Entrenadors de Bàsquet AEEB A continuació treballà com a director esportiu de l’equip vallesà fins el 1990, i del Manresa Esportiu Bàsquet 1990-94 Participà en la transformació del club bagenc en societat anònima esportiva i en la creació de la Unió Manresana Posteriorment s’incorporà a la Federació…

A Egipte, amb catorze anys ja formava part dels Germans Musulmans i, des del 1979, del grup fonamentalista Gihad Islàmic, del qual fou el darrer dirigent i responsable dels atemptats comesos al país els anys noranta La dècada de 1980 participà en atacs terroristes contra el govern afganès i els seus aliats soviètics, i és en aquest context que conegué Ossama bin Laden  Considerat el veritable ideòleg d’ Al-Qā‘ida , fou la mà dreta de Bin Laden fins a la seva mort, moment en què assumí el lideratge de l’organització Fou mort en un atac amb drons nord-americans el 31 de juliol de…

Al juny de 1944 es definí com “un movimiento aglutinante de todos los españoles en el concierto de las naciones de Iberia” Al mes següent, a través del seu portaveu Lid Boletín de información interna Madrid, afirmà disposar d’una Junta Catalano-Balear, a la qual instà a unir-se amb “el Front Nacional de Catalunya, el Front de la Llibertat, Alianza Nacional de Catalunya”, per “dotar a Catalunya del órgano supremo de la LIBERACIÓN” Al setembre Lid publicà el manifest Catalunya Catalana , signat per la Junta Catalano-Balear d’Alliberació i al maig de 1945 edità un suplement en català El …

Alfons II exigí, per l’alliberament del seu presoner, un pagament en metàllic, el lliurament com a ostatges dels fills de Carles, el reconeixement de la sobirania damunt el comtat de Provença fet que hom considera el darrer intent català de reivindicar-ne el domini Eduard I intervingué per tal d’estendre l’armistici de París un any més, a fi de donar temps a un acord de pau definitiva Si el pla fracassava, Carles II havia de tornar a constituir-se presoner El papat i el rei de França no acceptaren el tractat, però les converses continuaren l’any següent a Jaca i a Canfranc

Llur filla, la segona marquesa, María Pimentel y Osorio, es casà amb Pedro Álvarez de Toledo y de Zúñiga , i foren pares de García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio , quart titular, que ho fou del cinquè, Pedro Álvarez de Toledo-Osorio y Colonna , i aquest del sisè, García Álvarez de Toledo-Osorio y de Mendoza , el qual fou oncle del setè, Fadrique Álvarez de Toledo-Osorio y Ponce de León Al besnet d’aquest darrer, Antonio María Álvarez de Toledo-Osorio y Pérez de Guzmán el Bueno, desè marquès, fou annexada al títol la grandesa d’Espanya el 1765 Continua en la mateixa família…

Començat per una crítica dels escriptors al sistema, a la qual s’afegiren els universitaris i una majoria dels membres del comitè central del partit, aquest votà la separació del càrrec de president de la República del de secretari del partit i atorgà el darrer a ADubček- Més tard, el president Novotn hagué de dimitir i fou substituït per Svoboda El partit elaborà i inicià un programa de liberalització en tots els aspectes de la vida del país, que també cercava uns lligams majors amb Occident Aquest procés finí amb la invasió del país per part de les tropes del Pacte de Varsòvia…

Era comte del Sacre Imperi i cavaller del Toisó d’Or Fou creat príncep de ‘TSerclaes 1693 Passà al servei de Felip V de Castella lluità en la guerra de Successió Portugal, 1704 Catalunya, 1709-10 i 1713-14, fet que li valgué la grandesa d’Espanya 1705 i els càrrecs de virrei de Navarra 1706, capità general d’Aragó 1711-14 i capità general de Catalunya 1714-15, en substitució, aquest darrer, del duc de Berwick Exercí la repressió contra els austriacistes, intervingué en la planificació de la Ciutadella de Barcelona i donà l’ordre de traslladar la universitat a Cervera, per a la…

Cridat per l’emir de Granada Yūsuf I, féu el darrer intent de recuperació dels territoris d’Al-Andalus conquerits pels regnes hispànics cristians Reprengué Gibraltar 1333 i, amb una victòria naval sobre els cristians, Algesires 1340 Tanmateix, aquest mateix any fou definitivament vençut a la batalla del Salado per les tropes d’Alfons XI de Castella i d’Alfons IV de Portugal En l’expansió cap a l’est conquerí Tlemcen 1337 i Tunis 1347, bé que un any després fou vençut per una coalició de tribus àrabs i hagué d’abandonar Ifrīqiya Durant el seu regnat l’imperi marroquí atenyé la…

Fou professor a Lahore, Cambridge i Londres Fundà 1964 el Centre Internacional de Física Teòrica de Trieste, orientat especialment a la formació de científics del Tercer Món Es dedicà a la física de partícules, contribuint a la teoria de renormalització del camp electromagnètic i a la creació d’un model d’unificació de les interaccions feble i electromagnètica, aportació que obria el camí cap a una síntesi més vasta Per aquest darrer treball rebé el premi Nobel de física del 1979, compartit amb S Glashow i S Weinberg Fou un destacat lluitador contra l’armamentisme i la cursa…

Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1919, de la qual fou secretari 1922-24, i dirigent de la Unió Catalanista Entre les seves publicacions cal destacar Mullerament de l’infant Pere de Catalunya amb madona Constança de Sicília 1909, L’extinció del casal de Barcelona 1910, En Jaume d’Aragó, darrer comte d’Urgell, i el conclau de Casp 1913, Epistolari del rei Martí, Martí rei de Sicília i primogènit d’Aragó 1919, Retorn de l’illa de Sicília a la corona d’Aragó 1920 i els itineraris de l’infant Pere, futur Cerimoniós, els de Joan I i el de Martí l’Humà