Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
cupulífer | cupulífera
Louis Bertrand
Literatura francesa
Escriptor romàntic francès, dit també Aloysius Bertrand
.
La seva obra, considerada en certa manera un precedent de la poesia de Baudelaire, fou publicada pòstumament amb el títol de Gaspard de la Nuit, fantaisies à la manière de Callot et de Rembrandt 1842
Giuseppe Maria Crespi
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador italià, dit lo Spagnolo
.
La seva obra, de tendència realista, comprèn pintures de temàtica cristiana sèrie dels set sagraments, 1712, Galeria de Dresden, mitològica murals del palau Pepoli, Bolonya, 1691-92, pintures de gènere La puça , Galleria degli Uffizi, retrats, etc Les seves pintures revelen la influència del naturalisme i el clarobscur caravaggista
Jan Cousin
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador francès, dit el Vell
.
Féu els vitralls de la catedral de Sens És autor d' Eva Prima Pandora Musée du Louvre, dels cartons per a La légende de Saint Mammès catedral de Langres i de les decoracions de París per a l’arribada de Carles V 1540 i d’Enric II 1549 Escriví el Traité de perspective 1560
Giovanni Benedetto Castiglione
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador barroc, dit Il Grechetto
.
És considerat un precedent de la pintura rococó Se'n conserven obres a Gènova, Roma i París
Lluís Vermell i Busquets
Escultura
Pintura
Pintor, miniaturista i escultor, dit el Pelegrí.
Deixeble de C Lorenzale a Llotja Estudià també a Roma 1835, Nàpols 1839 i Florència De nou a Catalunya el 1842, recorregué, fugint de la Jamància 1843, una bona part del país fent retrats en miniatura Granollers, Terrassa, Sabadell i, després, Tarragona, Vic, Torelló, Girona, Banyoles, Figueres, etc, gènere en què fou el professional més destacat a la Catalunya del seu temps El 1855 s’installà a Sabadell, i després a Madrid, París i Portugal —on el 1871 fou publicada a Braga una Descripção do Sanctuario e Romeria de Nossa Senhora do Porto Alegre , fragment d’un ampli text seu referent als…
Balduí I de Flandes
Història
Comte de Flandes, dit Braç de Ferro
.
El 862 havia raptat Judit, filla de l’emperador Carles el Calb Aquest consentí més tard al matrimoni, i el 864 donà a Balduí diversos comtats dels Països Baixos L’autor dels Gesta Comitum Barcinonensium conegué el fet i l’incorporà, transformant-lo en la llegenda de Guifré I, comte de Barcelona, que s’hauria casat amb la filla del comte de Flandes
Gregori de Nazianz
Cristianisme
Doctor de l’Església, dit el Teòleg.
Fill de Gregori I, bisbe de Nazianz, i de santa Nona, es formà a Cesarea de Palestina i a Cesarea de Capadòcia, a Alexandria i a Atenes, on conegué Basili el Gran El pare l’ordenà de sacerdot, però ell fugí a la solitud Administrà un quant temps el bisbat del pare, difunt, i fou nomenat cap de la minoria ortodoxa de Constantinoble El concili I de Constantinoble l’entronitzà com a patriarca, però aviat es tornà a retirar Bon poeta i orador dotat, deixà 45 discursos Amb Basili el Gran i Gregori de Nissa forma el grup dels tres grans capadocis La seva festa se celebra el 2 de gener
Ignasi d’Antioquia
Cristianisme
Bisbe i pare apostòlic, dit el Teòfor.
Bisbe d’Antioquia, fou conduït a Roma sota Trajà ~107 per tal de respondre-hi de l’acusació de cristianisme, i hi morí màrtir Durant el viatge adreçà set cartes a diverses esglésies i a Policarp d’Esmirna, testimoniatge singular d’una personalitat carismàtica de l’Església primitiva Aquestes cartes, segurament interpolades per algun autor posterior, han estat traduïdes al català per M Estradé La seva festa se celebra el 17 d’octubre
Rafael Durancamps i Folguera
Pintura
Pintor, dit inicialment Rafael Duran i Camps.
Fou deixeble de Vila i Cinca i de Joaquim Mir, que influí en el seu colorit, en la seva primera època A partir del 1926, arran de la seva estada a París, canvià la seva concepció de l’art i s’inclinà cap a un realisme asèptic Els seus temes preferits eren les natures mortes i els paisatges Mantingué una declarada i constant oposició a l’art d’avantguarda Hi ha obres seves als museus d’art modern de Barcelona, Madrid, Sant Sebastià, Buenos Aires i en un gran nombre de colleccions del país i estrangeres Publicà el llibre Durancamps 1973
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina