Resultats de la cerca
Es mostren 8119 resultats
Els drets humans
Aquests mapes mostren una distribució per estats dels anys en què s’han anat acceptant sis dels dotze Instruments Internacionals dels Drets Humans, amb data 10 de gener de 2003 Tot i que l’anàlisi pot ser més complexa, es pot veure el procés pel qual estats amb diverses cultures i creences han acceptat els diferents instruments d’aplicació dels drets humans D’ençà de la mateixa Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada a l’ONU el 1948, existeix el problema de com comptabilitzar-ne el reconeixement i l’aplicació universals, tenint en compte les diferents maneres d’entendre la dignitat…
cicle universitari
Educació
Fase en la qual s’estructura la càrrega lectiva d’un ensenyament universitari.
Els ensenyaments universitaris poden ser de 1r cicle, de 1r i 2n cicles, de 2n cicle i de 3r cicle Els estudis de 1r cicle són estudis terminals i la seva superació dóna dret a l’obtenció del títol de diplomat, mestre, arquitecte tècnic o enginyer tècnic i permet l’accés directe a estudis de 2n cicle, en acabar els quals hom obté el títol de llicenciat, enginyer o arquitecte La superació dels estudis de 1r i 2n cicles dóna dret a l’obtenció del títol de llicenciat, arquitecte o enginyer Els estudis de 3r cicle poden ser homologats, i n'hi ha de diversos tipus…
ordinació baronial
Història del dret català
Ordinació feta per un baró.
Als s XIII-XVIII, tenien el ius edicendi , o sia, la facultat de fer ordinacions amb la limitació de no poder infringir el dret comú o les constitucions de Catalunya En territoris baronials d’alguna importància, formats per diverses batllies i termes de castells, es regulen per via d’ordinació matèries tan diverses com el dret processal, les taxes de notaris i escrivans, la pesca, la repressió de la blasfèmia, la seguretat de camins, etc A voltes, l’acció dels barons o dels seus procuradors generals i governadors, s’estén a aprovar ordinacions fetes i proposades per…
Henri La Fontaine
Política
Dret
Jurista i polític belga.
Estudià a la Universitat Lliure de Brusselles, on es doctorà en dret Fou catedràtic de dret internacional a la Université Nouvelle de Brusselles 1893-1940 Fou senador del partit socialdemòcrata al llarg de diverses legislatures i president del senat entre el 1919 i el 1932 Es destacà pel seu treball constant a favor de la pau, els drets dels treballadors i la igualtat de la dona, però especialment pel seu intent constant de fomentar el diàleg entre França i Alemanya, la qual cosa li valgué el premi Nobel de la pau el 1913 Prengué part en la Pau de París del 1919 i…
Antonio Cassese
Política
Jurista italià.
Estudià a l’Universitat de Pisa i fou professor a aquesta universitat, així com a la de Florència, al All Souls College d’Oxford i a l’Institut Universitari Europeu Especialitzat en dret internacional dels drets humans i en dret pernal internacional, fou el primer president del Tribunal Penal Internacional per l’antiga Iugoslavia i el primer president del Tribunal Especial per al Líban Fundà revistes acadèmiques com European Journal of International Law i Journal of International Criminal Justice Fou guardonat amb doctorats honoris causa per les universitats Erasmus…
Ann Mary Glendon
Religió
Diplomàtica nord-americana i experta en bioètica.
Catedràtica de dret a la Universitat de Harvard, forma part del Consell per a la Defensa dels Drets Humans de la mateixa universitat Especialitzada en dret comparat, bioètica i drets humans, fou la primera dona que presidí una Acadèmia Pontifícia, la de Ciències Socials, des del 2004 Fou ambaixadora dels EUA davant la Santa Seu, del novembre del 2007 al novembre del 2008, membre del consell de bioètica del govern de George WBush i membre del Consell Pontifici per als Laics fins l> any 2008 Entre les seves nombroses publicacions destaquen The New Family and the New…
Honori Garcia i Garcia
Historiografia
Historiador.
Es llicencià en dret a Saragossa 1917 i fou notari 1922 en diverses poblacions, entre les quals Vic 1935, on fundà 1952 el Patronat d’Estudis Ausonencs Es destacà pels seus estudis sobre dret valencià i història de les comarques septentrionals del País Valencià, molts dels quals publicats al “Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura”, i també sobre història de Vic i sobre el notariat català medieval Cal assenyalar-ne Orígenes del ducado de Segorbe 1933, San Vicente Ferrer en Vich 1953 i els treballs sobre territorialització dels furs valencians i sobre la…
Genaro Estrada
Història
Literatura
Política
Escriptor i diplomàtic mexicà.
Fou ministre d’afers estrangers 1930-32, representant de Mèxic a la Societat de Nacions 1931 i ambaixador a Espanya i a Turquia Fundà l’Academia Mexicana de la Historia i escriví Visionario de la Nueva España 1921, Pedro Galín 1926, Un siglo de relaciones internacionales de México 1928 i Genio y figura de Picasso 1936 Formulà la teoria de dret internacional coneguda com a doctrina Estrada 1930, la qual considera la negativa a reconèixer els sistemes polítics sorgits d’una revolució com una intromissió en els afers interns del país afectat i com un greu atemptat a la seva lliure…
Josep Lluís Villar i Palasí
Història
Política
Polític.
Doctorat en dret 1945, fou lletrat del Consejo de Estado i de l’Instituto Nacional de Previsión 1950, sotssecretari del ministeri d’informació i turisme 1957-62 i del de comerç 1962-65 El 1965 guanyà la càtedra de dret administratiu de la Universitat de Madrid Nomenat ministre d’educació 1968-73, realitzà una contravertida reforma de l’ensenyament, que no resolgué els problemes d’aquest sector Fou també president del CSIC 1971-73 Publicà Observaciones sobre el sistema fiscal español 1951, Intervención económica en la industria 1965, etc El seu germà, Vicent Villar i…
Miquel Santonja i Crespo
Història
Polític.
Es llicencià en dret a València 1844 Fou sovint diputat a corts per Villena i senador per Alacant Després del 1868, treballà activament a favor de la restauració dels Borbó Alfons XII d’Espanya li ho recompensà amb el títol de marquès de Villagràcia El seu fill, Josep Maria Santonja i Almela Biar 1851 — València 1906, segon marquès de Villagràcia, també polític, estudià dret i amplià estudis a París i Brusselles i fou un membre destacat del partit conservador Com a tal fou diputat a corts 1877, 1879 i 1884 El 1886 esdevingué el representant de Romero Robledo a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina